voler és poder i així ho demostren poblacions com Tibi, Otos (d’ací done les gràcies a Joan Olivares per la cessió de la foto que esteu mirant), Oliva (entre altres pobles) on els seus governants han apostat per promocionar i ajudar a continuar l’activitat d’un esport tant nostre com la pilota. Esport que amb el pas del temps té molt d’entrebancs per a desenvolupar-se, com s’ha fet sempre, en el carrer, ja siga d’un poble i/o molt menys d’una ciutat. Quan el temps era temps, el carrer era per jugar, ara és per als cotxes; la qual cosa no feia necessari la construcció d’instal·lacions esportives per desenvolupar eixe joc, excepte en aquells pobles on un empresari volia muntar el seu negoci de travesses (per exemple, El Surdo a Gandia) o altres on existien des de feia molt de temps (el cas de L’Olleria us podria servir d’exemple). L’esport autòcton té que adaptar-se als canvis si vol sobreviure en una societat tan global, però necessita l’ajuda institucional per poder construir aquestes infraestructures esportives igual que existeixen d’altres creades mitjançant diners públics (ajudes, subvencions, crèdits bancaris,etc.) : per exemple, camps de gespa artificial, piscines cobertes, pistes de pàdel, sostres en camps de futbet, pistes de tennis, i en el seu moment, frontons. Si pegueu una repassada als pobles de la vostra rodalia comprovareu (i espere no enganyar-me perquè estic generalitzant) que tots tenen com a mínim, dos o tres pistes, de les que vos nombre més amunt, veritat?. Però, quin dels vostre pobles té un carrer artificial o un trinquet per a jugar a pilota valenciana? en els dits de les mans caben els pobles de la vostra comarca, a què sí? quantes d’eixes instal·lacions s’han fet amb diners públics? per què no estan incloses en les campanyes quadriennals de les Diputacions o en la nova Conselleria de Governació/sotssecretaria  on està inclosa la Federació de Pilota Valenciana? moltes preguntes amb poques respostes.

Conclusió : voler és poder