-
el passat dissabte 23 de juliol va tindre lloc la cloenda de la temporada 2010-11 del club de pilota Albaida amb la disputa de la Final del II Campionat de Raspall “Fira d’Albaida” i el sopar de germanor (celebrat a la Font de Sis del Palomar). Abans de la final entre els equips Metalfer (Josep de Bèlgida, Fran de Bèlgida i Josep de Muro) i Bitxitos (Sergio, Manolo i Josep Miquel tots 3 d’Albaida) es va disputar, mai millor dit, una partida de veterans entre rojos i blaus. Ho comente perquè va tenir de tot : igualtat i emoció (es va decidir per un quinze), pluja (les tronades d’estiu van banyar el carrer i als jugadors; i el públic va tindre que tirar mà de paraigües), durada (dues hores), satisfacció (el públic assistint va aplaudir el gran esforç dels jugadors), errades de principiants (voler pegar-li i no poder a una pilota parada al mig del carrer), bacs (carrer esvarós que provocava caigudes), ferides amb sang (una pilotada a l’ull esquerre d’un jugador sense més conseqüències). Després es va disputar una gran final també molt igualada entre dos equips formats per jugadors joves amb molt de present i futur en el món de la pilota si s’entreguen com en aquesta partida i la sort els acompanya. El resultat final també ens indica la igualtat  i emoció de la partida (40 a 35 a favor de Metalfer) amb quinzes molt aplaudits per l’escàs (tot hi ha que dir-ho) públic assistent (unes 50 persones). L’acte va contar amb la presència de la regina de festes d’Albaida i el Senyor Alcalde, els quals junt al president del club de pilota Albaida van fer lliurament dels trofeus als guanyadors i subcampions. Després tot el públic assistent va estar convidat pel club pilota Albaida a un plantaet en el pub “Elvis”. Voldríem acabar la crònica amb un agraïment a totes les persones que amb el seu esforç anònim han aconseguit que la pilota a Albaida continue botant pels carrers malgrat els entrebancs que puga ocasionar als veïns, als quals també els agraïm la seua paciència amb un esport minoritari però integrat en la cultura valenciana des de temps immemorials. 
si voleu veure més fotos en http://cpvalbaida.org/index.php/galeria 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació