-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
  Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava   /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé.   / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Més informació
-
Imatge
Un ofici en extinció: el despenjador de pilotes. Si entreu al buscador de Google i escriviu en valencià “ despenjador de pilotes” i feu clic, ixen 272 resultats trobats i sorprenentment el primer que ix és : -           El descabezado de pilotes (?) Per curiositat llig el seu signicat : és el procediment previ al muntat de l'armadura de fonamentació que es realitza picant el formigó de baixa qualitat que queda en la part superior del pilote, anomenat cap, per això, l'operació esmentada es denomina escapçat. El pilote és un element constructiu utilitzat per a fonamentació d'obres, que permet traslladar les càrregues fins a un estrat resistent del sòl, quan este es troba a una profunditat tal que fa inviable, tècnica o econòmicament, una fonamentació més convencional mitjançant sabates o lloses. Però jo no vull parlar de coses DECAPITADES, tot el contrari... ... ha trencat el dia amb núvols de tronà i molta calor quan sona el telèfon....
Més informació
-
Imatge
Diumenge. Dues partides. Dues modalitats. Un esmorzar. Una picaeta. Matí. 3 pilotes trencades, 3 quinzes. 3 faltes del feridor, 3 quinzes. Quin joc més estrany acaben de perdre els blaus des del rest. 45-45, la partida ha agafat una emoció indescriptible, el trinquet de gom a gom i tot el món plantat i aplaudint, coixinets al vent. Joc directe, rojos i blaus, trinquet, vaqueta, ferir, tamborí, “parà”, pouet, corda, dau, caiguda d’escala, penjar, travesses, etc. Vesprada. El frontó està nou de trinca amb la seua tela i pintura. Busquem l’ombra per gaudir de la partida. La reballada en el frontó valencià és bastant clau. Cau roig. Joc indirecte, frontó, roig i blau, tec, xapa, rebot, passa, falta, manró, “bolera” (volea), salvar, etc.   Un incís : Pregunta en veu alta per a qui corresponga contestar: no seria més emocionant i igualades les partides si es tornara a contar a jocs (anteriorment es jugava a jocs, jugant-se a 10 jocs) i no a 41 tantos? El públic present em diuen...
Més informació