El temps passa que vola. Aquesta frase feta em dona a entendre que les vacances estiuenques s’han acabat i que tenim que tornar al treball diari. La veritat siga dita que aquest mes d’agost me’l he agafat amb més tranquil·litat que altres i he gaudit del temps, dels amics, de la família i del poble. Tot això no ha llevat que seguira vegent partides de pilota i participara , tant de marxador com de jugador. A Campell (La Vall de Laguar) durant les festes de Santa Anna es va jugar una partida de llargues amb dos traures espectaculars, una jove promesa, velles glòries i el número dos del professionalisme valencià. Després vam fer el sopar del club; sols una anècdota : contàrem 90 passes meues d’una treta. Impressionant !!. Més tard organitzàrem, en les festes del Poble Dalt (Benimaurell) el ja tradicional Torneig de Palma (amb la participació de sis equips) i entre mig de tot, el més il·lusionant, tots els dilluns, més de 10 xiquets i 2 xiquetes (entre 6 i 12 anys) baixaven a entrenar al trinquet d’Orba. Aquests alumnes han jugat les partides prèvies (en la modalitat de raspall) de festes entre ells i contra altres pobles (Beniarbeig, Gata) amb una molt bona resposta per part del públic assistent. Tot això respecte a la Marina Alta, he tornat i en la Vall d’Albaida he vist i comprovat que tampoc s’ha deixat de jugar a pilota : trinquet, carrer, festes,etc. Nosaltres organitzàrem el 1er Torneig de Fira Sant Jaume (estem contents de la resposta de la gent, tant d’equips com de públic); Quatretonda, inaugurava el seu carrer artificial batejat com “carrer del Raspallot” (paraula que s’utilitza al meu poble per a parlar del joc del raspall); que Castelló de Rugat ja té el seu trinquet cobert (un pardalet m’ha comentat que són unes instal·lacions molt ben acabades) on els dimecres s’organitzen partides de professionals; que el Europilota 2010 ja està en plena ebullició amb la participació de sis nacions (Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Itàlia, França i Espanya-Comunitat Valenciana) en quatre modalitats (joc internacional, galotxa, one wall o frontó d’una sola paret i llargues) en els pobles de Xilxes, Massamagrell, Montcada, Calp, Paterna i València (un però constructiu amb tot el respecte en la inauguració, si m’ho permeten els amics de la federació : tot espectacular però crec que tenim balls,danses, castellers més nostres i peculiars que ens identifiquen com a poble que els ...). Dos qüestions finals : una, estem ben orgullosos des d’Albaida que el logo del nostre club estiga essent utilitzat com a fons de diferents blogs i webs, senyal que és bonic (gràcies amic Amoròs) i agrada el seu disseny; segona, al meu poble i crec que al de tots, la gent major diu que “tenim que sembrar per a poder collir”...a Albaida, l’escola i el club van sembrar eixa llavoreta fa sis anys, PERÒ, si no ens esforcem tots els que estimem aquest esport (no soles jugar, sinó organitzar,planificar,...) i a qui corresponga no ens ajude a cuidar-la crec que no la vorem créixer i donar fruits...
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Comentaris