Aquest cap de setmana faller l’he viscut al poble sense gaudir de la pilota en cap moment, però sempre rodejat d’ella en les converses. Hi havia partida de palma del XXVI LLIGA A LLARGUES I PALMA,”TROFEU DIPUTACIÓ D'ALACANT” al carrer Trinquet del Poble Dalt però vaig preferir anar a veure mon pare/mare i estar una estona amb ells. Quan vaig tornar de seguida hem van informar dels resultats. És un poble xicotet i saben de la meua estima per la pilota malgrat el meu distanciament. A Dénia van inaugurar un nou trinquet que segons m’han dit a costat més de dos milions d’euros i que després de dos anys (2007) s’ha obert amb una partida a escala i corda . Un pardalet (Hèctor) em comenta que està molt bonic amb un rebot de vidre ben aconseguit i un trinquet llarg (seixanta metres) i ample (9metres) com Pelayo. També han fet una paret de vidre per a la gent que vulga veure la partida sense rebre cap pilotada(caben més de mil persones). Però un altre pardalet (club Dénia i Robert) són més realistes i veuen els problemes que van a sorgir amb el seu funcionament (partides d’escala i corda per a ValNet o el club amb el raspall ?) municipal. Per cert, s’ha tornat a tancar perquè continua tenint problemes d’acabament. Seguiran jugant al trinquet de VistaAlegre (muralla del castell). Els equips de Laguar van perdre (al Fondó de les Neus. Les Valls del Vinalopó) i a Benimaurell i a l’amic Sento “Màlia” li van tocar l’esqueneta a Sella. Ell juga amb l’equip de Murla i el carrer de Sella té les seues particularitats a l’estar corbat i tenir (ara) el campanar en reformes; la qual cosa ha fet que hi posen falta de traure. També m’informen que als equips d’Albaida hi ha de tots els colors : victòries i derrotes. Un darrer punt, ja tenim el vist-i-plau municipal per condicionar el carrer Artesans Teixidors i poder jugar un poquet millor a pilota. Hem parlat amb els veïns perquè tampoc volem fer-mos malvoler d’aquestes persones que tenen la paciència ( conforme està hui el món d’inconformisme, impaciència, etc.) de veure com els caps de setmana (dissabte i diumenge) llevem els cotxes per jugar a pilota. Gràcies a tots!
Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé. / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Comentaris