Escorcollant en l’arxiu municipal d’Albaida una informació que tenia que recercar referent a un llibre publicat per l’ajuntament en la dècada dels huitanta (del segle passat) he trobat una referència a la pilota que hem duu a escriure aquestes quatre lletres. El 29 de març de 1988, el Plenari d’Albaida aprova una moció per la qual fan recolzament a què la pilota estiga com esport d’exhibició en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. A més a més, gràcies a la llavor de dos investigadors com són Txema Nuin i Recaredo Agulló puc parlar de dues notícies més relacionades amb la pilota valenciana. El primer, Txema, professor jubilat, i molt relacionat amb l’Aljorf, barri a les afores d’Albaida va trobar en el lligall de 1766 de la secció de l’arxiu històric d’Albaida un document datat el 26 de juliol de 1766, el qual és una interlocutòria criminal. El mateix parla d’una partida de pilota al carrer la Font entre els germans Vila i Vidal que acaba en baralla i un ferit de sang per una bastonada. La raó perquè, segons els testimonis que es presenten al juí, es retiren de la partida i no volen pagar. Vicent Vila es passa dos dies a la presó d’Albaida. La darrera notícia l’he extreta del llibre de Recaredo, altre professor que ha investigat l’hemeroteca valenciana del segle XIX, el qual ha estat publicat per la Diputació de València (El joc de pilota a través de la prensa valenciana:1790-1909). En el capítol XII (el joc de pilota en els pobles valencians) entre altres notícies diàries de la premsa trobem en el diari Las Provincias del 7 i 19 de juliol de 1901 en la seua pàgina dos la següent informació sobre unes partides a llargues a jugar entre els dies 25 al 28 (Fira). Parla que hi ha moltes apostes i entre altres vénen els millors jugadors de la Marina (comarca d’Alacant: Barber de Beniarbeig, Salvà de Pedreguer) i de València ( Lloco de Burjassot, Fusteret de La Llosa). També ens diu la notícia que estan col·locant-se taulers i bastides per assentar-se la gent que vindrà de les rodalies. També diu que la població d’Albaida desitja que la Companyia del Nord dispose de trens extraordinaris des l’estació de Xàtiva perquè vindran molts aficionats de la Ribera i que el Governador Civil envie la Guàrdia Civil per a major seguretat per l’aglomeració de gent que hi haurà
Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé. / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Comentaris