Estimant la pilota : fred i neu

-
Tenim partida ajornada contra l'equip de Canals en la categoria d'alevins (diumenge 13 de desembre). Quedem a les deu del matí per granar i veure si queden cotxes. Efectivament!, anem fent i arriben els xiquets dels dos equips. Comencen a calfar i l'oratge va tancant-se, fa fred i pareix que vullga començar a ploure. Vinga, tireu la moneda! què el temps pinta negror!. S'inicia la partida i l'equip d'albaida es fa en el primer joc, però l'equip de canals reacciona i iguala la partida. Cauen les primeres gotetes, seguim jugant amb la pilota de vaqueta de "plàstic" perquè el carrer està banyat. Cau més aigua. Què fem ? tots a una: volem acabar la partida!. Aigua, i més aigua, tinc les ulleres empapades, estic marxant i no se on amagar-me. Parada i en l'esquerre. Ho explique als xicons de Canals. Seguim!seguim!. Fa gelor, els pares s'amaguen baix dels balcons. Búsca-la, està baix del cotxe, i trau ràpid que cada vegada plou més. Són les 12 i mitja: trenta i val! raspada amb la mà dreta colpeja en el rastell de la vorera, trenca a l'esquerra i no la poden tornar. Victòria per als albaidins. El de menys el resultat. El més important, gaudir de la pilota com ho van fer els dos equips. ENHORABONA! A casa a dutxar-se en aigua calenta que ve la neu d'advent.
Foto.albaida nevada el dia 14 de desembre
Més coses: el divendres GRAN FINAL DE PRIMERA del campionat de Raspall a PARELLES al trinquet blau del Genovés: ALZIRA CONTRA RAFELBUNYOL. Sense dubtes, les dues millors parelles dels darrers dos anys. Compenetrats,forts,lluitadors i amb molta pilota en les seues mans. En el món aficionat també hi ha grans jugadors que tenen una enorme oportunitat de gaudir del joc: l'arròs encara bull i no s'ha passat per a ells. Els amics Campos,Moro contra els amics Lluïset i Robert. Què guanye el millor! i que puga veure-ho per Punt Dos!.(posdata: LA VERITAT, ara que no em veu ni em llig ningú i com no em jugue diners ni travesse, en la mà al cor, vull que guanye Roberto perquè li tinc molt d'apreci i estima com a persona a ell i a la seua família, en aquests anys que ens coneguem.Vinga!)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació