N'estic orgullós....2

-
Sí, està clar : al que està ociós, déu la dóna feina. Això va per mi. Els més valents veniu de llegir la primera part del text des del blog http://josepmoll.blogspot.com/ i ara continuem ací la narració dels fets. Ho he fet així per....N'ESTIC ORGULLÓS... no sols com a pare d'una filla (L) i un fill (JM) que ha arribat a les finals del Campionat de Raspall organitzat per la Mancomunitat en les categories benjamins i infantils i que es disputaran el proper 4 i 5 de juliol a Bèlgida. Sinó, sobretot, perquè estic fent que estimen el nostre esport (la pilota), la nostra llengua (el valencià) i les nostres costums i cultura : música de banda, natura i paisatges, danses i trobades en valencià, música valenciana. Les nostres ? m'ho pregunte perquè, encara que no ho parega, sóc sorià de criança. Sí, fins més o menys els 10 anys m'educaren i parlaren en llengua forastera (el castellà amb tot el respecte per qualsevol llengua). Però no se com : amics i jocs de carrer (Ador-Palma-Laguar), mestres d'escola pública, família "pares i resta són guareros" , estudis, treball van fer náixer una vena valenciana. La veritat, és més fàcil (?) fer que la meua filla vulga ser D.Villa (futbolista) i el meu fill R.Nadal(tennista) perquè tot el món els coneix: premsa, tele, famosos i rics en poques paraules. Però mira per on, jo els he fet que estimen i juguen a : pilota valenciana. És un esport minoritari, de poble sense cap tipus de rellevància mediàtica ni informàtica (ni tan sols a nivell local o comarcal). Molt poqueta gent l'enten o parla d'ella en el mercat, la tenda, el bar o al centre mèdic (ambulatori). Tots saben que R.Nadal està lesionat i no juga Winblendon o que D.Villa vol fitxar pel R.Madrid. Però quasi ningú sap que tenim una Federació Nacional de Pilota Valenciana, la qual representa a Espanya en els mundials en les modalitats de llargues, frontó, joc internacional,etc. i som campions mundials. Què també organitza jocs escolars i té escoles de tecnificació per als més joves. O que el poble d'Albaida té un club de pilota (amb un equip campió autonòmic de segona i una escola de pilota amb quatre equips en les semifinals del campionat de la Manco. Dos equips ja classificats per a les finals com he dit més amunt)....però....N'ESTIC ORGULLÓS...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació