N'estic orgullós....2
Sí, està clar : al que està ociós, déu la dóna feina. Això va per mi. Els més valents veniu de llegir la primera part del text des del blog http://josepmoll.blogspot.com/ i ara continuem ací la narració dels fets. Ho he fet així per....N'ESTIC ORGULLÓS... no sols com a pare d'una filla (L) i un fill (JM) que ha arribat a les finals del Campionat de Raspall organitzat per la Mancomunitat en les categories benjamins i infantils i que es disputaran el proper 4 i 5 de juliol a Bèlgida. Sinó, sobretot, perquè estic fent que estimen el nostre esport (la pilota), la nostra llengua (el valencià) i les nostres costums i cultura : música de banda, natura i paisatges, danses i trobades en valencià, música valenciana. Les nostres ? m'ho pregunte perquè, encara que no ho parega, sóc sorià de criança. Sí, fins més o menys els 10 anys m'educaren i parlaren en llengua forastera (el castellà amb tot el respecte per qualsevol llengua). Però no se com : amics i jocs de carrer (Ador-Palm...