Soc una persona amb peus de fang, de vista cansada i cervell bloquejat. Em passe tot el dia laboral davant d ’ una pantalla d ’ ordinador i s ó c un, i mira que no volia, de cada tres pares enganxat a internet. Potser faig un ú s excessiu de la tecnologia i, potser, no siga un bon exemple per als meus descendents. Tanque l ’ ordinador i deixe el tel è fon m ò bil damunt la taula. I ara, qu è puc fer? Isc al balc ó i mire al cel, ac í est à tota l'energia que necessitem en el nostre dia a dia. É s nostra, é s neta i é s inesgotable. Observar el paisatge? Caminar? Llegir? Buscar la mirada de la persona que tinc al costat? (estic sol) Xe, xe, per ò quin destrellat de persona! Ja ho tinc. I si vos conte un conte? Tot é s comen ç ar. Cavaller(e)s, va de bo ! Laura “ la pilotaire ” porta el sarr ó penjat a l ’ esquena i camina per la senda verda que creua la partida de BeniCava i el masset del Rabosot. Despr é s d ’ un llarg dia de treball, se ’ n torna...
