a dos i dos ratlles

No volia escriure aquest tastet, però em sent moralment tocat i no tinc més remei que fer-ho. Som i serem un esport minoritari i marginat (pilota valenciana) per a les institucions públiques valencianes i la nostra llengua materna no pinta fava. Ho sent, no se mossegar-me la llengua. Parlem primer de pilota valenciana. El diumenge passat ens vam quedar amb un pam de nas en la final individual d’escala i corda i la televisió pública valenciana. No vam poder vore el final de la mateixa perquè van tallar la connexió. Però és que els clubs i les escoles alacantines també pateixen de les retallades institucionals de la seua diputació. Estic parlant de les ajudes públiques per a organitzar partides de pilota en pobles inferiors als 3 mil habitants. Molts pocs, pense que en els dits de les mans els puc contar, deuen estar assabentats que el passat mes de maig, en el B.O.P.A (butlletí oficial província Alacant). nº 96, 22 de maig, es feia publica la resolució del pla d’ajudes als aju...

Tinc la dona fotuda i ara estic anant més al poble dels meus familiars i això implica, poder vore més partides de pilotes al carrer. A juny, estem en el moment de disputar partides eliminatòries i classificatòries per a les finals de les distintes competicions. Aquesta xicoteta introducció ve a conte que no m'agrada, opinió personal meua que la faig pública a totes i tots, el que he vist en alguna que altra partida en les categories inferiors: les escoles esportives, entrenadors i jugadors.  També parle amb coneixement de causa i per l'experiència viscuda de primera mà en l'escola de pilota d'Albaida.  Per a mi, l'objectiu últim és que les i els pilotàires gaudisquen, es formen i tinguen hàbits nobles i saludables. I les/els entrenadors (i gent dels clubs) han de garantir el joc net en igualtat de condicions sabent que som un esport minoritari i tenint els peus a terra. Sols pel fet de participar i competir tots/es guanyem en valors d'amistat, respecte, ...