Ara sí, anem al gra que hui torna a hi haure blanura i a l'era no puc estar més per culpa de l'ull.
Fa més de 30 anys que em donen les vacances al mes d'agost i tinc que buscar un destí estiuenc de viatge. Ho tinc clar, ho sent família, però sí, soc un poc egoïsta triant sempre el mateix destí.
Trie la terreta dels pares.
Amb la globalització i l'internet, ara està de moda viatjar, conèixer altres espais, altres cultures, altres món. O això al menys diuen les agències de viatge, les teles, "arràdios" i eixe ull que tot ho veu i que abans estava darrere les estreles i galàxies i ara el portem dins de la butxaca i no dorm ni de dia ni de nit (internet i telèfon mòbil).
Jo porte 30 anys estiuant en la terreta sense cansar-me d'ella com us he dit més amunt. Cada dia veig, gaudeisc i descobrisc un món nou (flora, fauna, paisatge rural, esmorzades, etc.).
Tant de dia com de nit.
A trenc d'alba, passejades i mitja cistelleta de fruita del temps (prunes, peres i figues). Per les nits, a la serena, mirant al cel les llàgrimes de Sant Llorenç i ensenyant-li a la fillola ontinyentina "el carro" (osa major) o jugant a jocs de taula amb la família (i sempre perdent).
Després, per les vesprades i a un tir de pedra, i sabeu que jo no tinc ni una bolera ni una treta de bragueta molt llarga, em desplace per anar a vore, i això que enguany l'ull em deixa vore poc, partides de festes pel pobles de la rodalia.
Laguar, Murla, Orba, Ebo, Benigembla, La Llosa de Camatxo, Parcent, Castells.
En elles, no sols veig, també mire i m'embruixe (captivació) dels pobles que visite i de les partides pilota (a llargues, palma, frontó, perxa i pilota grossa), xarre amb els amics, conec gent nova. I, és curiòs, cadascú amb la seua llengua i ens entenem tots (holandesos, francesos, bascos, valencians, cubans i murcians).
No hi ha cap problema en la llengua de conversa que parlem; menys els anglesos i castellans del km.0 (per què serà?).
Ens fem unes cerveses 0% alcohol en la barra de festes(la salut ja no acompanya) i així, de segur, que l'any que ve, ens esperen i tornem.
Ara pague jo la ronda. Ara la pagues tu. Tampoc cap problema.
També algún que altre en surt (susto) tenim en aquests dies. Com ahir diumenge a les sis de la vesprada. Frena!!! Quin esglai!! Buff a un pam i mig ens hem quedat del xocar i colpejar-mos. Un mascle d'uns 100 kg. gira el cap i em mira amb molt mal d'ull, bufa i ronca, però agafa la seua senda marcada entre bancals d'ametlers abandonats i morts per la maleïda xylella. Darrere d'ell i en filera una femella i uns altres amb potes curtes i cua prima, pelatge de color marró i ratlles més clares i 1-2-3-4-5-6-7-8...perd el conte de porcs senglars que han creuat la carretera. No respeten ja ni les becades de migdia de l'estiu. Tot canvia, no sols el clima.
I he deixat per al final, el comboi d'engalanar i pintar els carrers per a festes amb la família, els rogles al carrer sentats en cadires de boga on gent de tota edat tenim les mans desocupades (sense telèfons pegats als dits) fem "barrets" (xarrar) i els fills juguen i córren pels carrers del poble.
Junts Fem Poble!
Bon estiu!
Comentaris