Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017
Imatge
Anava a enviar una carta per correu postal per fer-los saber els meus sentiments, per ò vaig arribar tard, ja estava tancat. Aleshores, vaig pensar :   i si li demane al ve í de baix de casa que em deixe el seu telescopi? Pensat i fet (no seria jo), m ’ asome al balc ó i li faig un crit. Apareix el fill menut   i em diu que s í . Baixe i em pregunta quina estrela vull mirar. El telescopi no el vull per mirar cap estrela al cel; tot el contrari, é s per mirar cap a dins per mostrar-vos les meravelles nostres que, normalment, passen desapercebudes.   Per fora, potser, tenen la pell dura com la magrana, per ò quan l ’ obris trobes una gran quantitat de granets de color roig brillant i molt refrescants. La passi ó per un esport i l ’ estima pels seus amics.   Ten í em partida de pilota a m à amb jugadors de “ la Manchuela ” , una comarca entre Albacete i Conca plena de contrastos paisatg í stics i culturals. El meu company d ’ equip em va dir : - podrien vindre tamb é
Imatge
Arribat el mes de gener i passades les festes de Nadal, el sabater tenia m é s temps per fer les pilotes. Antigament, eren els sabaters els que les feien: “ pel gener / fa pilotes el sabater ” . Les antigues pilotes botaven malament i estaven deformades. Com es solucionava? El sabater les havia de “ trincar ” , é s a dir, fer botar la pilota una vegada i ja prenien una forma esf è rica. Per aquesta ra ó , ara, quan volem qualificar una cosa com a totalment nova i no estrenada solem dir “é s nou de trinca ” La tardor ja es notava en els arbres. Les fulles estaven canviant de color. El catre on dorm í em estava format d ’ un simple bastiment i dos parells de peus que formaven dues aspes plegables. Eixa nit, els que manen i no coneguem de res, ens havien obligat a canviar l ’ hora del rellotge. El canvi d ’ hora fa ver que ens al çà rem primer que les m à rfegues (tela farcida de palla i/o pellorfes dels cereals que serveix de matal à s) per poder tindre tot a punt per a quan arrib
Imatge
Potser no siga massa donat a celebrar dades assenyalades.   Potser no recorde aniversaris, ni familiars, ni de treball. Potser no demostre a la gent que estime els meus sentiments. Potser siga un eixut en commemoracions. Potser no he sigut capa ç d ’ arribar fins el final, amb totes les conseq üè ncies, amb les llavors sembrades (esport i cultura). Potser que el pas del temps fa que tinga enyoran ç a (nost à lgia). Per ò aix ò no lleva que tinga estima per les persones que vull i per les coses que faig.   Quan un dia com hui, 29 de setembre, assenyalat en la meua fam í lia, m ’ arriben les dades dels equips apuntats al XV campionat de raspall de la Vall d ’ Albaida i veig que les escoles i clubs de la comarca apuntats ha minvat, em dol, perqu è han estat moltes hores de treball i lluita front la marginaci ó informativa i la implicaci ó de la gent. 4 fotos en una que explica la meua estima per la pilota (i per les persones) 1.- any 2005 (foto de festes a Albaida, dalt
Imatge
Corrien temps dif í cils per jugar a pilota al carrer, tot eren entrebancs i no els quedava m é s remei que arrendar el carrer per a qu è es puguera jugar partides. Els propietaris estaven d ’ acord perqu è dins les condicions estava la millora del carrer. El plec de condicions era el seg ü ent : sols es podr à jugar a pilota en eixe carrer, la resta de carrers estar à prohibit. L ’ alcalde far à un b à ndol on prohibir à el joc de pilota en tots el carrers del poble excepte l ’ arrendat i l la multa ser à de 25 pessetes; l ’ arrendament ser à anual de cinc-centes pessetes; la subhasta es far à mitjan ç ant licitacions a plecs tancats i per a poder entrar en la mateixa hi ha que depositar abans de comen ç ar, deu pessetes; el millor postor dipositar à el 25% quan s ’ heu quede, el 50% quan se li adjudique i la resta per les festes d ’ octubre; el millor postor t é dret a percebre 25 c è ntims per jugador i partida, a m é s a m é s, el dret de marxar i quantes altres cond
Imatge
El Saoret i el Batiste tenen pressa. És migdia. Jo també tinc pressa. S’acaben les vacances. Els dic de pagar l’arrencadora i me’n vaig a rematar garbes perquè ha estat plovent tota la setmana. L’ametla marcona cau de l’arbre i no tinc més remei que arreplegar-la. Les figues que volia secar en el canyís estan, la majoria, badades de la pluja. El temps em passa volant, el fill fa 22 anys i la filla compleix 17 anys i el frontonet ... El frontonet de la caseta. 40 anys de rebre pilotades: 1978-2018 Un dia de setembre, uns quants homes i xiquets van tombar un vell corral de conills i van alçar un frontonet de pilota aprofitant les dues parets laterals del mateix. El van lluir i pintar de verd. El rebotet no es va poder fer perquè hi havia un “ciureler” que ho va impedir. No està ha esquadra, la qual cosa li dóna més peculiaritat als “surdos” (joc d’esquerre). Amb un alçària d’uns deu metres i unes quinze passes ha donat molt de joc i moltes anècdotes. Al poble no hi havia ca
Imatge
Allò pareixia “l’any deu” (catàstrofe) perquè tant havia anat “el cànter a la font” que tot el món del seu voltant es pensava que estava trencat (abusar de la paciència); p erò mira per on, era un home amb molta   “gramàtica parda” (un home sense estudis d’escola, però amb molta escola de carrer). Tanta, que quan va entrar al riurau i va veure les cistelles penjades i el sol que queia al bancal, de colp i volta, sense dir res a ningú, va canviar de pensament i de camí. El seu nou destí era el soroll de la gent i “el tec” de la pilota quan colpeja damunt de la teulada... La partida estava programada a les sis de la vesprada, però un dels mitgers dels rojos estava acabant de treballar i amb la cortesia de cinc minuts, la partida començava amb cinc minuts de retràs. Els rojos perden el primer joc tenint val i ratlla; però saben reaccionar i empaten a u. Què dos primers jocs!! Tretes buscant la paret, restades llargues, moltes ratlles i igualades a dos. El marxador va fer metres de v