Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018
Imatge
Les claus de la pilota La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant. Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar. Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes. Els “ NTTs ” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el
Imatge
S ’ obri la porta de la biblioteca i entra un home amb el seu abric ben cordat. Hui fa gelor al carrer. Hola, Josep, com va? Mira vinc a fer donaci ó a la biblioteca d ’ un llibre publicat i editat per la Universitat de Val è ncia en el qual he estat el seu coordinador. Moltes gr à cies, V í ctor (Agull ó Calatayud). Abans de posar-me a catalogar-lo, llig el seu t í tol “ territori valenci à , territorir runner ” i fulleje el seu   í ndex (36 escrits) i veig un article “ Les corregudes del gall ” . Em pare en la seua lectura que passe a resumir-vos: Les corregudes del gall eren unes carreres que es feien pels pobles de les comarques centrals. Al ser una carrera popular no podem saber la seus antiguitat, per ò al segle XIX ja estan documentades. Aquestes carreres es feien coincidint amb les celebracions de les festes patronals (festes religioses). El qui guanyava la carrera rebia com a premi un pollastre que aguantava l ’ agutzil en la l í nia d ’ arribada. Penseu que aquest
Imatge
Agafa la pilota de vaqueta amb la m à esquerre i la deixa caure damunt del tambor í del rest (inclinaci ó de ciment que hi ha a la part del rest i al dau amb el qual es mata l ’ angle que forma el front ó i les lloses del trinquet). . Els 8 triangles de pell de bou (del bescoll) cosits a m à amb fil de c à nem formen una xicoteta esfera, la qual va regolant silenciosament pel bell mig del trinquet mirant les cares de la gent. La gent al ç ada aplaudint als dos actors, un de roig i l ’ altre de blau, els quals acaben l ’ obra abra ç ats i exhausts. Ara es troben agupits i recolzats en la paret blanca acabada de pintar. La pilota sap el seu cam í i sense que ning ú l ’ espente arriba al dau on el marxador la pentina i la deixa nova de trinca dins del caixonet. L ’ espectacle ha durat m é s d ’ hora i mitja i ha estat espectacular. L ’ espai ha estat remodelat i el p ú blic omplia el trinquet de gom a gom. M é s de 300 persones de totes les comarques de la rodalia en un poble
Imatge
Malgrat no ha ver pogut estar cap dos jugadors en la final d ’ ahir a Sella (per diverses raons que no v é nen al cas), crec que é s bo recordar el granet d ’ arena posat per ells en la consecuci ó del t í tol (partides de la lliga, 6 guanyades de 8 jugades). S ó n : Kike i Josep Miquel. Enhorabona per l ’è xit i per fer-mos gaudir de la pilota aficionada al carrer!! LLIGA DE PERXA 2018. L ’ equip Campi ó de Primera categoria ha estat CPV VAL I RATLLA CASTELLS . Li ha guanyat a Sella remuntat un 3 a 9 en contra, per guanyar al final 10-9. Diumenge 11 de novembre. Jugadors : MANEL REIG GINER , SANTIAGO FERRER REUS, À LVARO TOM À S GONZ Á LEZ , FRANCISCO DOM É NECH VICENT , JOSEP MIQUEL MOLL MAS,   ENRIQUE   BARBER MAS , MOIS É S ROMA FONS , CARLOS   ORTOL À P É REZ , SALVADOR GADEA PE Ñ A , JOSE LUIS GEN Í S PEREZ , VICENT ROMA RUIZ Perxa : modalitat del joc de pilota al carrer en la qual s ’ ha de passar la pilota de la ferida per dalt un senyal i col · locar-la din
Imatge
Hui la passejada ha estat trista, amb el cap catxo, plena de melancolia i un molta r à bia. El colp torna a ser fort (i van....ja no en caben en les mans....). Hui, no saludava jo a la gent dient-los “ bon dia ” , el meu cap estava lluny, amb els records de l ’ amistat. No escoltava el xiuxiueig de la font del cardavall. El meu cap i el meu cos estaven baix d ’ una figuera, provant el putxero i fent-se una cassalleta amb ell. Tampoc evitava xafar les olives caigudes de l ’ olivera de la pla ç a. El meu cap i el meu cos estaven jugant a futbol a l ’ era de la Casota, al campet de futbol de Fontilles o al del poliesportiu jugant contra els del Poble Baix. Ni el ventet fresquet feia que m ’ abrigara m é s.   El meu cap i el meu cos estava arreplegant ametles junts i debatint sobre si el val è ncia o el “ madrit ” guanyava la lliga. Res m ’ ha espavilat.   Al final, el record de la final de pilota a Sant Vicent del Raspeig on els xicons es van proclamar campions i la posterior festa d
Imatge
pareix l'altre dia i han passat deu anys : pilota Albaida, 2008 Tire la vista arrere i tornen els records alegres, la nost à lgia i enyoran ç a dol ç a. Eixe any la pilota de vaqueta i de badana albaidina botava per molts carrers i trinquets de la comarca valldalbaidina, de la prov í ncia valenciana i incl ú s en de l ’ alacantina i tot, amb molt de soroll i, perqu è no dir-ho tamb é , amb molt d ’è xit. Un è xit i un soroll que no vam saber assimilar i, entre tots (institucions, club, jugadors, aficionats, etc.), vam llan ç ar la pilota massa llarga i es va penjar en una teulada sense possibilitats de despenjar-la. La pilota amb el pas del temps anava banyant-se i es va fer inservible. Com diuen els entesos : pilota banyada, pilota de pedra. Aielo de Rugat :     V Campionat d ’ Hivern de Raspall . Mancomunitat de la Vall d ’ Albaida Categoria benjam í :   subcampions comarcals Categoria 2ona : subcampions comarcal Benicolet :