a dos i dos ratlles

  L'amic Paco tenia partida (ell no, el fill) al carrer i no podia veure la final d,escala i corda en el seu individual número 36. Puchol II de roig front De la Vega en blau. Aleshores jo li he dit "anar a missa i revoltejar no pot ser". Jo el telegrafiaré la partida en 38 missatges via "telegram". Anem allà. Ha eixit blau, la xapa(li fereig Muedra II; roig és Carlos). Els ventalls van que xuten, deu fer frescoreta al trinquet. L,altre dia ja vaig tindre eixa sensació que Fageca assessora a DeLaVega. Arranquem 20-15, l,ha fet Puchol fàcil des del rest. I Vicent alcina està al dau assessorant a puchol 25-15. Dues pilotes de puchol des del dau a la galeria. Com l,altre dia, de la vega entra gelat o no centrat i puchol no perdona. 25-20. Joc de De la vega que intenta fer el dau entrant amb l,esquerra El millor quinze, tot el món alçat aplaudint. A dos i donen de quinze als rojos. Joc roig, pol·lèmica en el rest pq no hi ha home bo. Al 9imig deu estar parada en la f

M ’ agafa vertigen com evoluciona aquest m ó n global i m é s despr é s d ’ una pand è mia com la que estem patint. Els usuaris continuen mirant el tel è fon m ò bil, jo no existisc per a ells i els llibres de paper que estan en les prestatgeries imm ò bils, tampoc. Camine tranquil · lament per la biblioteca i els mire i observe. Continuen mirant el m ò bil. Em ve al cap la frase d ’ un d ’ ells “ el boli i el paper s ó n instruments del jur à ssic i els é ssers humans tenim 5 extremitats. 5? Li pregunte. S í , Josep, s í , 5. Dues mans, dos peus i un m ò bil ” . Me ’ n torne a la meua taula i em pose davant de l ’ ordinador a escriure, per ò al costat meu tinc un full, un boli i un llapis on faig una anotaci ó : els adolescents volen descobrir el m ó n per ells mateixos igual que nosaltres quan é rem jovents, per ò d ’ altra manera. No é s enyoran ç a de temps passats. É s una manera de descobrir el m ó n ni millor ni pitjor, diferent. Nosaltres est à vem enganxats al carre