a dos i dos ratlles

Aquest dissabte passat, pensat i fet, me’n vaig anar al poble a vore dues partides de pilota al carrer. Una partida a llargues i l’altra a palma. El carrer de la pilota deu tindre una seixantena de passes i en una partida de llargues l’home bo o marxador pot arribar a recórrer uns 4 km., o el que és el mateix, unes 6.500 passes. No ha estat un bon matí per als jugadors de samarreta roja (equip del poble) front als de la samarreta blava (El Campello i Tibi, respectivament). Han perdut les dues partides amb un resultat idèntic: 4-10.   La partida de llargues fins el 3-4 ha estat bastant igualada i lluitada en els quinzes i les ratlles. La partida de palma, tres quarts del mateix. En mig de les dues partides, s’ha presentat una pancarta, en un petit homenatge, al jugador local Màlia (recentment retirat de l’esport) pels seus 40 anys dedicats a la contribució, a la promoció i divulgació de la pilota. Quan s’han acabat les dues partides, s’ha fet un plantaet al bell mig del carrer entre j

Hui tocava esmorzar amb amics a un poble pilotari i com no parlar de pilota al carrer. Podíem triar dues partides i al final ens quedem vegent jugar als joves en el mateix poble. Un dels amics, ja retirat del món professional de la pilota, ara és fisio de professió, però continua escoltant el.tec de la pilota en partides de festes i en campionats federats. El seu cor batega pilota mentre puga compatibilitzar les dues feines. Esmorza ben poc. No li agrada menjar abans de jugar. Comença a enfaixar-se/enrotllar-se les mans puix és un procés ceremoniós i no li agrada que l'esperen al carrer. Ni ara com jugador aficionat, ni abans com professional al trinquet. Al final de tot el procés, es col·loca els dos guants de pell (esquerre i dreta) que pocs jugadors empren ja (tradicions ancestrals que estan perdent-se). Ens acomiadem d'ell amb una forta abraçada i puja al seu cotxe de sis cilindres. Esquadrinyem el contaquilòmetres. Quasi cinc-cents mil km fets, de poble en poble matant el

  Val i trenta i la gota mortal. A ningú que faça esport li agrada perdre i menys 2-10, però hem de reconèixer que els blaus (els de fora) han estat superiors (en treta i rest) als rojos (els de casa). Ens donem la mà, despengem les pilotes encalades en els balcons i teulades i signem l'acta de la partida (primera de palma de la lliga de pilota valenciana). Després d'aquest protocol, tots junts, rojos, blaus i aficionats ens anem al bar dels jubilats. Uns, els jugadors dels dos equips, a fer-la picà que convida l'equip de casa (rojos) malgrat la dolorosa derrota; la resta de gent, aficionades i aficionats, uns a fer-se el café dels diumenges i els altres, a fer la partida de cartes, al subhastat. Hui al carrer erem més de 20 persones mirant la partida, en un poble de 200 habitants. Aficionats de totes les edats, els més joves tenen 8 anys i els més vells 93 anys.  FENT POBLE. SALUT I PILOTA. 

Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava