Entre tots, han canviat els costums de veure, escoltar i saber de pilota. Soc el primer, per raons personals, que ara no vaig tant als trinquets i/o carrers dels pobles a vore jugar a pilota tot el que m’agradaria. L’esport, sense el sentiment de la gent, perd la seua essència. Però la fidelitat a un esport no hi entén de distàncies, encara que alguns s’encaboten a allunyar, cada cop més, les persones de les entitats. L’aficionat, però, no falla mai: per molt que el maltracten, per molt que encaixe derrotes, per molt que patisca, sempre hi és. Nosaltres sempre hi hem estat, sempre hi som i sempre hi serem. Sabem que som aficionats a un esport de poble, de minories, però molt arrelat social i culturament al territori valencià. Unes semifinals a escala i corda al trinquet Pelayo, una final de raspall al trinquet del Genovés. En un trinquet, uns 150 espectadors; en l’altre, unes dos-centes (molts d’ells són jugadors de pilota). Cap dels dos plens de gom a gom, amb tot el res