a dos i dos ratlles

Les7 Universitats valencianes : Universitat d’Alacant, Universitat Cardenal Herrera-CEU, Universitat "Jaume I" de Castelló, Universitat Miguel Hernández d'Elx, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, organitzen i participen, a través dels Serveis d’Esports respectius, en el Campionat Autonòmic de l’Esport Universitari de la Comunitat Valenciana. (CADU).
El CADU s’organitza tant per a esports d’equip com per a esports individuals. Esports com : bàsquet, handbol, futbol, futbol sala, pàdel, tennis, voleibol, rugbi 7, pilota. La competició es desenvolupa en la modalitat de lliga a una volta, i una segona fase de play-off, que tenen lloc d'octubre a març quan es juguen les finals. En l’esport de la pilota, tres güareros (Kike, Vicent i Josep Miquel si m’ho permeteu, mig albaidí), representant a la Universitat d’Alacant s’han proclamat subcampions davant jugadors professionals. En la modalitat de raspall ha…

La “germanor” es notava en l’ambient, malgrat que els colors (blau i roig) i els bitllets (travesses) podien indicar tot el contrari. Però, abans de veure(ulls) i notar(orelles) eixa “fraternitat” entre les més de 100 persones que ens vam donar citar al trinquet de Murla el passat diumenge 11 de febrer amb motiu de la partida de pilota que enfrontava l’equip de Murla contra el de Benidorm, les primeres dues percepcions (sentits) va ser gaudir de l’olfacte (nas) i el gust(paladar) amb una frase com : “ pren tasta el brou (caldo) de sal amb la cullera de fusta i bufa per no cremar-te que els de la ciutat teniu “paladar de ric i butxaca de pobre”. L’olla de carn ja portava més d’una hora al foc. Els diccionaris li diuen olla de carn, però a mi m’agrada dir-li “putxero”. Estava al punt de sal, i el bon home, a l’instant de tornar-li la cullera hem va dir dues dites més : “el putxero manté el cos i la casa” i “no es fa un bon putxero soles amb aigua” (vos deixe que reflexioneu les dites)…

Fa deu anys vaig llançar la pilotai la meua llengua materna “al núvol”. Sí, sense exagerar, què fort estava!! I com ha passat el temps!! Ara, amb l’ullet de les estadístiques mire que ha rebotat en 4 continents i més de 15 països: russos, americans, francesos,..., i per suposat, espanyols, lligen el que escric. (o al menys quan em gite a dormir així m'ho crec: què bonic és somniar) Per a mi, la la pilota és més que un esport que reuneix a seguidors i pilotaris. El joc no es limita a congregar gent entre quatre parets blanques i un bar o enmig del carrer d’un poble. Som minoritaris i ens hem de fer veure (visibilitat). I què dir de la llengua que escric!! Està clar que es traduiran el text, peròés una manera de fer visible la llengua també minoritària que parle i escric habitualment, malgrat ser “sorianet” i castellanoparlant de criança.

Anava a enviar una carta per correu postal per fer-los saber els meus sentiments, però vaig arribar tard, ja estava tancat. Aleshores, vaig pensar :i si li demane al veí de baix de casa que em deixe el seu telescopi? Pensat i fet (no seria jo), m’asome al balcó i li faig un crit. Apareix el fill menuti em diu que sí. Baixe i em pregunta quina estrela vull mirar. El telescopi no el vull per mirar cap estrela al cel; tot el contrari, és per mirar cap a dins per mostrar-vos les meravelles nostres que, normalment, passen desapercebudes. Per fora, potser, tenen la pell dura com la magrana, però quan l’obris trobes una gran quantitat de granets de color roig brillant i molt refrescants. La passió per un esport i l’estima pels seus amics.



Teníem partida de pilota a mà amb jugadors de “la Manchuela”, una comarca entre Albacete i Conca plena de contrastos paisatgístics i culturals. El meu company d’equip em va dir : - podrien vindre també les dones i ens quedem el cap de setmana, no et sembla …

Arribat el mes de gener i passades les festes de Nadal, el sabater tenia més temps per fer les pilotes. Antigament, eren els sabaters els que les feien: “pel gener / fa pilotes el sabater”. Les antigues pilotes botaven malament i estaven deformades. Com es solucionava? El sabater les havia de “trincar”, és a dir, fer botar la pilota una vegada i ja prenien una forma esfèrica. Per aquesta raó, ara, quan volem qualificar una cosa com a totalment nova i no estrenada solem dir “és nou de trinca”

La tardor ja es notava en els arbres. Les fulles estaven canviant de color. El catre on dormíem estava format d’un simple bastiment i dos parells de peus que formaven dues aspes plegables. Eixa nit, els que manen i no coneguem de res, ens havien obligat a canviar l’hora del rellotge. El canvi d’hora fa ver que ens alçàrem primer que les màrfegues (tela farcida de palla i/o pellorfes dels cereals que serveix de matalàs) per poder tindre tot a punt per a quan arribaren els senderistes : cafés, infu…

Potser no siga massa donat a celebrar dades assenyalades.Potser no recorde aniversaris, ni familiars, ni de treball. Potser no demostre a la gent que estime els meus sentiments. Potser siga un eixut en commemoracions. Potser no he sigut capaç d’arribar fins el final, amb totes les conseqüències, amb les llavors sembrades (esport i cultura). Potser que el pas del temps fa que tinga enyorança (nostàlgia). Però això no lleva que tinga estima per les persones que vull i per les coses que faig. Quan un dia com hui, 29 de setembre, assenyalat en la meua família, m’arriben les dades dels equips apuntats al XV campionat de raspall de la Vall d’Albaida i veig que les escoles i clubs de la comarca apuntats ha minvat, em dol, perquè han estat moltes hores de treball i lluita front la marginació informativa i la implicació de la gent. 4 fotos en una que explica la meua estima per la pilota (i per les persones) 1.- any 2005 (foto de festes a Albaida, dalt a la dreta) hi havia 8 escoles de la Va…