Entrades

Imatge
M ’ agafa vertigen com evoluciona aquest m ó n global i m é s despr é s d ’ una pand è mia com la que estem patint. Els usuaris continuen mirant el tel è fon m ò bil, jo no existisc per a ells i els llibres de paper que estan en les prestatgeries imm ò bils, tampoc. Camine tranquil · lament per la biblioteca i els mire i observe. Continuen mirant el m ò bil. Em ve al cap la frase d ’ un d ’ ells “ el boli i el paper s ó n instruments del jur à ssic i els é ssers humans tenim 5 extremitats. 5? Li pregunte. S í , Josep, s í , 5. Dues mans, dos peus i un m ò bil ” . Me ’ n torne a la meua taula i em pose davant de l ’ ordinador a escriure, per ò al costat meu tinc un full, un boli i un llapis on faig una anotaci ó : els adolescents volen descobrir el m ó n per ells mateixos igual que nosaltres quan é rem jovents, per ò d ’ altra manera. No é s enyoran ç a de temps passats. É s una manera de descobrir el m ó n ni millor ni pitjor, diferent. Nosaltres est à vem enganxats al carre
Imatge
  Estic en la mascareta posada i sentat en el tercer esglaó de l’escala del trinquet esperant que comence la primera partida d’escala i corda per veure “debutar” al meu fill quan, guardant les distàncies de seguretat, seuen dues persones que parlen entre elles en eusquera.   El xic es dirigeix a mi em diu:   “ Arrasti on, pilotan ibiliko al gara? (Bona vesprada, juguem a pilota?)”. Amb les mascaretes i les ulleres embafades no els conec. “ Soy Gaizka i ella es Paula, somos amigos de tu hijo JosepMikel ”.   Gaizka és un “ esku pilotako pilotaria ” (pilotari de pilota a mà) arrelat a les terres de La Marina Alta des de fa 3 anys on juga (fa la banca) a la modalitat de llargues i també juga les modalitats de perxa i escala i corda. " Gaizkak euskeraz egiten tu ” (parla eusquera), però em diu que és un “ belarriprest ” (tot oïda) del “ valentziera ” (valencià), però no és “ ahobizi ” (parlant) del valencià. En eusquera la pilota també es diu “ pilota” i també s’ensenya en les “
Imatge
El present article é s en mem ò ria de les persones majors i de la seua saviesa popular. Parlarem de pilota i despr é s dels malnoms. Els malnoms sense cap sentit d ’ ofendre (ni despectiu ni ofensiu), tot el contrari, els malnoms identifiquen un poble, mostren la seua inventiva, descriuen una è poca i uns costums que els m é s joves crec que no coneixen. Els malnoms, personalment pense que creen un clima m é s proper, m é s familiar, integren m é s al col · lectiu de les persones d ’ un poble. Foto de Joan Sancarlos del llibre “ Imatges i paraules d ’ un poble ” . El Palomar. 2003 “ Sols per les mans coneixereu les gents i mirareu, les mans de la gent: us bastar à havent mirat les mans. Les mans encaixades, les mans suades del poble, asproses, honorables . ”   Rep un correu electr ò nic d ’ Estela, companya de treball a l ’ Ajuntament d ’ Albaida: - “ Josep, v olia comentar-te una cosa. Hui m'han passat la cridada d'un senyor major, m'ha dit que tenia m é s de