M ’ agafa vertigen com evoluciona aquest m ó n global i m é s despr é s d ’ una pand è mia com la que estem patint. Els usuaris continuen mirant el tel è fon m ò bil, jo no existisc per a ells i els llibres de paper que estan en les prestatgeries imm ò bils, tampoc. Camine tranquil · lament per la biblioteca i els mire i observe. Continuen mirant el m ò bil. Em ve al cap la frase d ’ un d ’ ells “ el boli i el paper s ó n instruments del jur à ssic i els é ssers humans tenim 5 extremitats. 5? Li pregunte. S í , Josep, s í , 5. Dues mans, dos peus i un m ò bil ” . Me ’ n torne a la meua taula i em pose davant de l ’ ordinador a escriure, per ò al costat meu tinc un full, un boli i un llapis on faig una anotaci ó : els adolescents volen descobrir el m ó n per ells mateixos igual que nosaltres quan é rem jovents, per ò d ’ altra manera. No é s enyoran ç a de temps passats. É s una manera de descobrir el m ó n ni millor ni pitjor, diferent. Nosaltres est à vem enganxats al carre
