Entrades

Imatge
  Soc un home barbut des del segle passat i ja tinc la barba florida, per ò la vida em continua regalant dies bonics com el d ’ ahir diumenge. Tenia planificat matinejar per a fer un mosset amb la fam í lia, veure una partida d ’ escala i corda (modalitat de pilota valenciana) al poble bressol de grans pilotaris i del m í tic Nel. I, una vegada acabada la partida, visitar a la filla que est à estudiant i vivint al poble dels santvicenters/eres i anar de tapes amb ella. Per qu è un dia especial? Perqu è sense menjar-m ’ ho ni beure-m ’ ho, hem vaig retrobar amb amics i fam í lia que feia temps no els veia per culpa de la male ï da “ nova normalitat ” i la pand è mia. Aix í é s la vida de sorprenent. El mat í va comen ç ar amb fred i una bona rosada blanca per baix de zero graus. Ben abrigats i amb les mans amagades vam evitar que la moquita i la tos ens visitara perqu è conta i diu la gent major criada en un entorn cristi à i que ajunta viv è ncia i experi è ncia, que este
Imatge
El segon dia de l ’ any ens vam despertar, Rosa i jo, de bon hora perqu è ten í em un tracte fet amb Paco i Jordi. Mosset al “ bar Papa ” de Murla i anar al trinquet situat en l ’ Avinguda l ’ Albir, al costat de la redona coneguda com “ Excalibur ” a veure jugar al nostre estimat i benvolgut amic H é ctor I “ de Laguar ” (el germ à del Mario i fill de la Tere de Val è ncia i el Pepiquet del Nadal). S í , sabuts que sou lectores i lectors, estem parlant d ’ un jugador professional de pilota valenciana   que juga en les posicions de mitger i/o punter i del trinquet “ Vicent P é rez Devesa ” de Benidorm. Un trinquet cobert d ’ uns 58 metres de llarg i uns deu d ’ ample i que fou inaugurat l ’ any 1985. Abans de continuar en la croniqueta, dues cosetes : - sab í eu que H é ctor ha participat junt a Vicent Torrent, Betlem Agull ó , Joan Benages, Roser Santol à ria, Ahmed Touzani, Maria Navarro, Pep Gimeno Botifarra i Elena Solanas en un documental de Xavi Sarri à ? “ No s ’ apa
Imatge
  Nausica jugava a la pilota. Estic llegint l ’ Odissea d ’ Homer(poema è pic) tradu ï da i versionada per Joan Francesc Mira en l ’ editorial Proa (col · lecci ó A tot Vent). Recordem que é s la hist ò ria del retorn d ’ Ulisses a Í taca despr é s de la guerra de Troia. Segons J.F.Mira é s la mare i el pare de la literatura occidental, per tant é s una obra inclassificable on s ’ entrecreuen hist ò ries de combats, perills i viol è ncia, amb fantasia i temptacions. É s la hist ò ria d ’ amor i de fidelitat de dos protagonistes excepcionals (Ulisses i Pen é lope), per ò é s tamb é la hist ò ria d ’ un fill que busca un pare. Per ò al que vaig, en l ’ obra ix la pilota i la dona (tamb é l ’ home i la pilota). Mira per on, que una tempesta llan ç a a Ulisses a la vora d ’ una illa desconeguda per a ell. Quan estava a punt d ’ ofegar-se per cansament, una onada l ’ envia sobre una roca on es fereix les mans; una altra onada el torna cap a la mar embravida; i, finalment, una ter
Imatge
Aquest cap de setmana he gaudit de tres de les meues passions: la passejada amb el gos, la pilota (al carrer i al trinquet) i la llengua (literatura).   Literatura : Feia temps que tenia ganes de rellegir un clàssic o millor dit, la primera novel·la moderna, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, però em vaig decidir per l’actualització lingüística de Màrius Serra (editorial Proa). És una reescriptura de dalt a baix. És una actualització. El Tirant és actual i els seus personatges són de carn i ossos. Toca els temes fonamentals de la vida : : l’amor i la mort; a més a més, admet moltes lectures. Un clàssic és un llibre bo que ha esdevingut perdurable en el pas del temps perquè ha sabut seduir moltes generacions de lectors. És un llibre que jo dic “parla viva valenciana” perquè està ple de frases fetes, jocs de paraules, refranys (fraseologia). Si em permeteu la comparança és un text de “sexe, drogues i rock’n’roll” on el Tirant lo Blanc és un cavaller que guanya batalles, però és
Imatge
Com animals que som, els humans percibim els sons per mig de l'oïda. Quan jugues a pilota o mires una partida, els sons i sorolls fan que les emocions estiguen a flor de pell. Sentiments. Ja siga en terres aragoneses o alacantines. Ja siga al carrer o al trinquet. Ja siga practicant o com aficionat. Ja siga directa o indirectament. Ja siga a frontó, a màdel, a pilota grossa, a llargues, a escala i corda, a raspall, a galotxa, a perxa o a frare. Bla-bla-bla. Tot el món passant per la taquilla. Tac. Tanquen la porta. No podem entrar. Silenci. Tec, tec, toc. El feridor bota la pilota de vaqueta en la rajola i busca el dau. Silenci. Cric-crac. Soroll de goma de l'espardenyes. Toc-toc. Ja podeu passar. Pilota parada. Donen de 5. 30-20, rojos. Ep, tsit. Saludes. Els saluden. Xssst, Ssssst. De nou silenci. Meua. Teua. Al rebot. 35-30, rojos. Pis banyat. Secat amb el zum-zum de les espardenyes. Per davant. A l'aire. En l'esquerre. Tec. Trenca en el cantó de l'escala. Va
Imatge
5 vells trinquets sense ús : L’Olleria, Gata de Gorgos, Aielo de Malferit, Rafelcofer, Almoines. El casc vell del poble de L'Olleria, prop del vell i abandonat trinquet, compta amb un nou mural referit a la pilota. Obra dels artistes del poble Àlex i Jordi Albinyana. El mural està en l'encreuament dels carrers Ermita i Santo Tomàs. És una escena amb la pilota, un pilotari i el públic aficionat atent a la partida. Diuen i conten els que saben del tema que possiblement, els frares que habitaven el convent del poble ja jugaven a pilota. El convent es va construir el 1601. Al poble, a prop del convent, hi ha un camí anomenat Trinquet dels frares, on sembla que practicaven el joc (estudi etnològic sobre la pilota valenciana a l´Olleria, fet pels professors Dani Martos, Jordi Naya i Pablo Vidal, el 2007). El trinquet de l´Olleria és un dels més antics que hui queden en peu, juntament amb els d´Alcoi, Pelaio, Ondara, Dénia, Simat o Abdet (1772, juguen a pilota grossa). La seua ub