Val i trenta i la gota mortal. A ningú que faça esport li agrada perdre i menys 2-10, però hem de reconèixer que els blaus (els de fora) han estat superiors (en treta i rest) als rojos (els de casa). Ens donem la mà, despengem les pilotes encalades en els balcons i teulades i signem l'acta de la partida (primera de palma de la lliga de pilota valenciana). Després d'aquest protocol, tots junts, rojos, blaus i aficionats ens anem al bar dels jubilats. Uns, els jugadors dels dos equips, a fer-la picà que convida l'equip de casa (rojos) malgrat la dolorosa derrota; la resta de gent, aficionades i aficionats, uns a fer-se el café dels diumenges i els altres, a fer la partida de cartes, al subhastat. Hui al carrer erem més de 20 persones mirant la partida, en un poble de 200 habitants. Aficionats de totes les edats, els més joves tenen 8 anys i els més vells 93 anys. FENT POBLE. SALUT I PILOTA.
Entrades
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit. Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I tu, què fas? Aventura i quotidianitat. El consuetudinari, costum, de la meua vida sembla una incongruència, però com un bon funcionari, o almenys això crec jo, amb més de 30 anys d'experiència que em contemplen, em considere un aventurer del quotidià. La quotidianitat, la rutina, a mi si que em deixa veure el que tenim, les coses boniques, les xicotetes, les que em fan feliç. Com és l’estima per les persones que vull, l’amistat, llegir, escriure, les passejades amb el gos i vore partides de pilota perquè de jugar, poc i al campanar del poble. La vida com us he dit ens dona sorpreses com és l’amistat. L'amistat és el millor bé de la humanitat. Per aquesta raó quan algun conegut em diu “...no escriuries 4 lletres...” i els dic... anem a intentar-ho ... i escrivim el pròleg a un llibre que està quasi cuit en el forn de l’impremta del poble, o redactem quatre línies i mitja, un poc més, per al tríptic i flyer municipal de promoció comarcal per a la fira de fires, o escriv
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquest diumenge s’inicia el VIé Circuit a Llargues patrocinat per l’empresa “La Bolata”. 6 equips en categoria senior(Benidorm, Castells, Laguar, Parcent, Relleu i Sella) i 4 en juvenil (Benimagrell, Castells, Murla i Parcent) s’enfrontaran tots contra tots en una lligueta que es disputa en 5 seus (pobles) diferents entre octubre i desembre. Es disputaran 3 partides per dia. El diumenge 26 de novembre les partides es disputaran a La Vall de Laguar (Campell). La resta de pobles que podran gaudir del joc a ratlles i de la pilota al carrer en la categoria sénior són : Mutxamel, La Nucia, Xaló, Relleu; i en la categoria juvenil, es jugaran les partides en Murla, Castells, Benimagrell, les semifinals a Relleu. Les finals el diumenge 17 de desembre a Orba (a les 10 h., categoria juvenil; a les 12 h., categoria sénior). Per primera vegada participa el club de La Vall de Laguar en aquesta competició tardorenca quan els campionats federats estan hivernant. L’equip de la Vall de Laguar, co
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un tresor amb història: Donació d'una pilota de drap, de l'any 1961, al club de pilota Albaida. Reme té 12 anys i viu al Carrer de Baix, n. 11(Barri Sant Antoni), Albaida. Eixe dia no estava al balcó mirant la partida de "raspallot". Sa mare li havia manat ajudar-la a fer els dolços per a festes. El "granerer" (la persona que fa graneres, que en ven o les arregla) calfant les mans, la va encalar (penjar) al balcó de sa casa. No la van poder despenjar perquè no la van trobar (amagada entre les plantes). Eixe any al poble: es comprava una romana nova per a pesar els animals de l'escorxador; s'acabaven les obres de la nova caserna de la Guàrdia Civil; començaven les obres de cases del Gremi de Teixidors; es creava el comité per fer un institut nou; es canviava l'enllumenament de la Plaça Major...i es jugava a pilota pels carrers d'Albaida (del Real, Major, Aljorf, Verge de Gràcia). Pilota de drap: hui en dia són difícils de trobar. Estan fetes
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Vespra del 15 d'agost i, abans de res, vull felicitar a la dona dels meus ulls (filla no t'enfades; fill, tu segurament, ni fu ni fa, jaja) perquè demà és el seua natalici. Rosa, moltes felicitats i per molts més. Ara sí, anem al gra que hui torna a hi haure blanura i a l'era no puc estar més per culpa de l'ull. Fa més de 30 anys que em donen les vacances al mes d'agost i tinc que buscar un destí estiuenc de viatge. Ho tinc clar, ho sent família, però sí, soc un poc egoïsta triant sempre el mateix destí. Trie la terreta dels pares. Amb la globalització i l'internet, ara està de moda viatjar, conèixer altres espais, altres cultures, altres món. O això al menys diuen les agències de viatge, les teles, "arràdios" i eixe ull que tot ho veu i que abans estava darrere les estreles i galàxies i ara el portem dins de la butxaca i no dorm ni de dia ni de nit (internet i telèfon mòbil). Jo porte 30 anys estiuant en la terreta sense cansar-me d'ella com