a dos i dos ratlles

Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana  de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor,  bundancio, venancio, víctor, palmera,...De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat an…

No tinc temps d’escriure la crònica de la partida. De colp i volta, s’ha fet de nit i estic sols al carrer. Però sí puc recuperar un sistema d’enviament d’escrits que es diu “telegrama”. Sí, com eixa aplicació de xatejar que teniu al telèfon mòbil i ha perdut la “a” pel camí. Ho faig d’aquesta manera perquè sóc una valencià“agarraet”. Trobe que en la meua anterior vida deuria viure en les terres dels valencians del nord-nord. Telegrama és un escrit transmès/enviat per telègraf, és a dir, un aparell que transmetre a llargues distàncies els senyals convinguts expressats molt concisament, amb brevetat. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum. Espere que us arribe correctament. Roig contra blau. 4-1, 4-6,5-7, 6-9, 9-9, 10-9. Partida competida, igualada i amb molt de públic. Dues hores llargues de pilota al carrer. Motivació per superar-se. Bona forma física i mental. La gent animant als seus. Sense pressa perquè les …

Diumenge migdia. Mirant la partida de pilota per àpunt. Hui la partida televisada ès la modalitat d'escala i corda al trinquet del poble de Xeraco. La presentadora entrevista a dues dones que miren la partida des de la galeria. Les dones ben desenvoltes amb el micròfon parlen que venien d'esmorzar i volien veure el joc per dalt corda perquè al poble es juga sempre a raspall. Diuen que està agradant-les molt i quan l'entrevistadora els pregunta qui guanyarà, una d'elles contesta: "la veig molt empardada". El truc és un joc de cartes d'origen àrab molt tradicional en terres valencianes. Joc molt divertit on es diuen moltes mentides i moltes senyes. Espasa, basto, manilla, ...alçar les celles, fer ullet, treure la llengua, mossegar llavi, alçar muscle... Bajoqueta Rock , grup de música valenciana tè una cançó titulada"jugar al truc", la lletra diu: "...jugar al truc és collonut. No tindre envit és un delit. Jo he pintat l'espasa i tu la m…

Cauran quatre gotes, demà les despenjarem. I ens vam oblidar de despenjar les pilotes de la teulada. Totes banyades. L’edat no perdona. Cap o cames. Ni cap ni cames. Pluja, pluja i més pluja. Pluviòmetres. En l’antiguitat, la gent mesurava la pluja de sa casa posant un cànter per arreplegar l’aigua de la pluja directament, o baix de la teulada. Sabien la quantitat caiguda mesurant la capacitat del cànter pel número de gerres d’aigua que obtenien. Per suposat que cada casa plovia una quantitat distinta. El que sí que està clar, és que des de sempre s’ha recollit l’aigua caiguda sobre les teulades i aquesta és duta a un gran dipòsit (aljub/cisterna). Com ho mesuraven? Amb una vara amb marques (colze, pams, dits). La manera més senzilla de mesurar la pluja caiguda al sòl és mitjançant un recipient i una regla. Com? Amb un recipient qualsevol amb la condició de què les parets siguen rectes respecte a la base. També està clar que la precisió tampoc és exacta. Realment el que importa és la…

Poble, recorda't. Passejant pels carrers. Com ben bè diu un anònim "un vell que mor és una biblioteca que es crema". Font del grapat o l'Orcala (font en berber), carreró del trinquet, costereta de la font, ermita del Roser. Recorregut pel barri/poble de l'Aljorf (tallat o riba del riu en àrab), antiga alqueria musulmana. L'espàrrec d'abril per a mi, el de maig per a tu. Primavera arribada,ovella esquilada. 

Entre flors de taüt i arbres florits he passat Sant Josep. Acabe d’escoltar el darrer tro de la mascletà i al cap de poc entren per la porta del bar dues persones. El Ti Carlos “el coeter” i el Ti Ovidio “el de la Milagrín del Poble Baix”. Jo ja tinc en les mans dos gotets i una botella “Albo”. El pitxer en l’aigua fresca ja feia una estoneta que el tenia damunt del mostrador. Pep, un parell curtetes i ens anem. Què voleu de picar?. Si la meua germana ha fet sang, posa-mos quatre trossets que li ix boníssima. I un poc de pa per mullar. No tinc a ningú en el bar i la conversa amb els homes és amena i distreta. Em parlen dels coets amollats. Dels coloms que tenen que pintar les plomes i amollar després de dinar. Després tenen que anar a l’horta de la font perquè una de les barraques (canyes) de tomaqueres la tenen que reforçar. Jo sóc tot orelles , crec que per això tinc 2 pàmpols ben grans. Per cert, no ho dit, la botella és absenta. Bon records!! Clar que sí!. D.E.P. Ovidio.
Eixe …