Soc un home barbut des del segle passat i ja tinc la barba florida, per ò la vida em continua regalant dies bonics com el d ’ ahir diumenge. Tenia planificat matinejar per a fer un mosset amb la fam í lia, veure una partida d ’ escala i corda (modalitat de pilota valenciana) al poble bressol de grans pilotaris i del m í tic Nel. I, una vegada acabada la partida, visitar a la filla que est à estudiant i vivint al poble dels santvicenters/eres i anar de tapes amb ella. Per qu è un dia especial? Perqu è sense menjar-m ’ ho ni beure-m ’ ho, hem vaig retrobar amb amics i fam í lia que feia temps no els veia per culpa de la male ï da “ nova normalitat ” i la pand è mia. Aix í é s la vida de sorprenent. El mat í va comen ç ar amb fred i una bona rosada blanca per baix de zero graus. Ben abrigats i amb les mans amagades vam evitar que la moquita i la tos ens visitara perqu è conta i diu la gent major criada en un entorn cristi à i que ajunta viv è ncia i experi è ncia, que este
