dimarts, 7 de febrer de 2017


 A vegades, per no dir quasi sempre, els escrits que faig es presenten davant d’u sense “menjar-s’ho, ni beure-s’ho”. Ahir per la vesprada, ensopegue pel carrer, en un ex-jugador professional del raspall (ara juga per afició i germanor -els Sensio- : Roberto Albert Durà) i ens posem a parlar, com no de pilota : que si juga les semifinals contra Bèlgida, que si fa un fred que pela als trinquets en hivern, que si a Gata el xorret d’aigua que eixia de la dutxa estava “quasi” congelada (quan ell jugava, i em diu.... “fa....bo, ha plogut i nevat molt”...). Aquest matí, en la premsa, llig la notícia del premi en la categoria d’“esport” a un jove talent (Sacha Kruithof Perelló, pilotari del poble d’Orba) concedit i organitzat per un  grup editorial i una entitat bancària. El premi és un reconeixement a l’esforç emprenedor dels més joves. En aquest cas a un jove pilotari de llargues i campió mundial sub-19 d’”one wall” (frontó d’una paret). I acabe amb una fotografia meua davant d’un trinquet del segle XIX (1861) convertit en museu d’art contemporani. Eixe trinquet es troba en un racó del “jardí de les teuleres”. En eixe trinquet és jugava a “jeu de paume” i estava ple d’”enfants de la balle”. També al segle XIX (1830), un il·lustrat valencià, Francisco Amorós i Ondeano, va publicar un dels millors llibres de l’educació física “Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale” (pedagogia de Pestalozzi). No se molt de francés, però “paume” és pot traduir com el palmell o la palma de la mà amb la qual es colpeja la pilota; i també, com pilota o joc de pilota. Mireu que deia Amoròs “...pour jouer à longue paume (llargues) à la française ou à la valencienne, il faut de petites balles, légères ou lourdes selon le pays...et à la paume (pilota) on trouve le drap, la laine, le linge, la petite corde, le fil et la soie, tout y entre, tout peut servir...”.  Vinga ràpid!! agafeu el mòbil/tablet/ordinador i al traductor : copieu, pegueu i traduïu. 
18 de gener de 2017

és impotència i sang calenta, però necessite escriure algo sobre "una mort anunciada" o "entre todos la mataron y ella sóla se murió". Temps era temps, un 29 de gener de 2005, quan una boqueta nit i després de tancar la biblioteca al públic va continuar entrant gent a la mateixa.
Eren les 21 hores. No era gent que venia a tornar llibres, eren aficionats a la pilota valenciana i estàvem a punt de crear un nou club esportiu.
Ara, després de més de 12 anys de fer botar la pilota de vaqueta i de badana pels carrers i els trinquets, deixarà d’enganxar-se pels balcons i les finestres. Enguany no s’ha pogut fer cap equip per competir : ni en els campionats de la Federació, ni en els de la Mancomunitat, ni en els Jocs Escolars, ni farem el torneig de la Fira.
Les raons : moltes.
Tots tenim part de culpa : començat per nosaltres (club per estar en el núvol), continuant pels socis (desídia en l’activisme), pels polítics (falses promeses: totes incomplides), pels jugadors (sols voler jugar), pels aficionats (implicació). Sincerament em sap greu perquè el projecte és molt il·lusionant!!  sou gent molt vàlida!! gràcies a la pilota vos he conegut i sempre em tindreu ahí, clar que sí!!! sou molt grans!! sort en el que feu:  club de pilota albaida!!
6 de febrer de 2017

dimarts, 22 de novembre de 2016

mut i a  la dacsa. Un home major em diu eixa frase feta i li faig cas. En el poble (dels meus pares), un modest club esportiu d’un esport catalogat com a minoritari (perquè no eixim en la televisió, erem més de 130 persones en el sopar) ha estat d’aniversari (30 anys). Eixe club, també li va retre reconeixement a un dels seus millors restadors de volea (Es dóna la volea quan la pilota arriba alta a l'abast del jugador sense haver botat abans.) Si voleu, podeu llegir...

Mentre 6 voluntariosos col·laboradors intentàvem acabar d’instal·lar una tela per evitar que les pilotes caigueren en una casa assolada que hi ha a meitat carrer, els xics i xiques de l’escola de pilota calfaven esperant que els digueren “va de bo”. Estaven més nerviosos del normal, perquè el carrer s’omplia de gent de tot arreu, no sols venien a veure’ls jugar a ells en la modalitat de raspall ( 20 a 15, guanyà l’equip del Roc, Jordi, Joan front Damià, Riki, Judith), també la partida de llargues de després (de roig: Màlia, Héctor, Josep, Juanjo; de blau, Jan, Santi, Kike, Juanje). Partida molt disputada (2-2, 4-3, 5-3, 6-4, 7-5, 7-7, 8-8) i entretinguda en el C/ del Trinquet. Carrer estret que no va impedir gaudir de grans traurers i  grans restades. Al ser una vesprada amb núvols (les carrasques i les penyes dificulten veure la pilota) i una partida molt renyida,decidiren fer un joc més. Guanyaren els rojos, 9 a 8.
Al nostre costat, davant la ratlla de la falta (on el treure de bragueta, l’ha de passar) es col·loquen 5 persones : Paco (el Genovés), Marcelino (el Pato), Pep (el Blanco), Paco (el de Laguar) i Pepe Luis (el Nadalet). Noms que per la gent que no siga amant d’aquest esport els diu ben poc o res. Fent comparances odioses amb un altre esport més conegut (el futbol) són els : Pelé (bo, per als més joves, Lionel o Cristiano), Di Stéfano (l’Iniesta), Claramunt (Albelda), David Villa o Silva.
Tenen mil una història, però em quede amb una ...3 anys abans de la creació del club de pilota, quan els 3 últims (Blanco, Paco, Nadalet) eren jugadors fitxats i pagats per altres clubs (Calp, Finestrat), els ofereixen fer un equip al seu poble junt un equip juvenil (Paco, Saoro, Xato, Àngel,...) sense cobrar res. Van dir que sí.
Per a la gent que estima la pilota : eixa vesprada, es va llançar la idea de parlar i fer saber a l’ajuntament, si eixa casa assolada es puguera aprofitar (amb els seus permisos i vist-i-plaus) com a casa-museu de la pilota (vestidors, museu i, com no, barreta de bar!!)
...
Què és un esport majoritari i minoritari? Un esport majoritari és un esport que té molts aficionats, seguidors i molts més esportistes que el practiquen, mentre que un esport minoritari és un esport poc conegut i amb molts menys seguidors i esportistes. Els practicants dels anomenats esports minoritaris es queixen del poc ressò en els mitjans,
Per què? pot ser perquè les televisions nacionals quan parlen d’esport, sols parlen de futbol “madrid o barça”, també pot ser per la publicitat (manca de patrocinadors), pel grup social que ho practica, per la dificultat de ser en equip o individual, o, pot ser, per què no tenim, els valencians, una televisió autonòmica.
És evident que un esport es fa popular si ix als diaris, a les ràdios i sobretot a la televisió.
Ahir, dimarts 20 de setembre, el periodista Alberto Soldado Hernandez publicava en el diari "Levante-EMV" en l’edició de paper i dins de la secció de “esports” un article de pilota. És en la pàgina 50 i tracta sobre un pilotari veterà en forma ( Jose Vicente Oliver Moll )
Treballe en un lloc on veig i em done conte que cada vegada es llig menys en paper. Escanege l’article i el faig arribar al pilotari i als grups de les xarxes socials que trobava els agradaria llegir l’article. També, amb tot el respecte del món, li envie un correu al periodista per a dir-li-ho i comentar-li que La Vall de Laguar, des de 1999, s’escriu sense “d” ni “t” (nom oficial)
Puix mireu, sols en 7 hores, entre “agrades i compartit”, 317 “persones” han llegit l’article.
M’alegre moltíssim pel pilotari, pel periodista i per la gent que estima aquest esport “minoritari” i encara LLIG
Cal que els clubs, esportistes, entrenadors, dirigents, empreses i aficionats dels esports minoritaris invertim part del nostre temps en donar a conèixer el que es fa i poder així sortir
....
entre pilotes mortes al Carrer de l’Església perquè li pega al marxador i pilotes parades perquè està en l’escala del trinquet “Salvador Sagols” hem tingut un cap de setmana amb els sentiments brollant (= a flor de piel) i on una familiar que viu en l’era que porta el seu cognom  i un amic que viu en el camp, però no en Castella, com diu Machado, si no baix del Cavall Verd diuen i/o m’aconsellen que escriga com parle perquè els costa molt entendre el meu llenguatge....
“...escrius massa enrevessat...”
uiii, disculpeu-me de nou, dec dir : complicat, embolicat?
....

divendres, 2 de setembre de 2016

quan tot el món se’n va, uns eufòrics (enhorabona a l’equip de Muro) i altres decebuts (equip d’Albaida) per la derrota (15-30), ens ve al cap el que ens diu la gent major : que per a perdre finals hi ha que jugar-les (XIII Campionat de Raspall Mancomunitat Vall d’Albaida. 3era. categoria. Llutxent). Els done tota la raó.
Una vegada acabada la partida de pilota, sempre hi ha algú que es queda en la solitud i veu imatges com la fotografia nº 2.
Si mireu la fotografia, voreu dues edificacions “molt” valencianes.
La barraca, molt tòpica en el quadres costumistes,
foto nª 2
en postals, ventalls,etc, va formar part d’un paisatge hui en dia desaparegut o quasi. La majoria d’elles han estat abandonades o convertint-se en magatzem o casetes d’atifells; malgrat que històricament hi tenim ressenyes d’elles des del segle XV (Museu Pis V, taula de Jaume Mateu) i XVI (guerra germanies).
El trinquet és una instal·lació de pilota per excel·lència dels valencians. És un recinte tancat, rectangular amb quatre parets. Les parets s’anomenen muralles. Les muralles tenen ratlles verticals anomenades blaus ( antigament per a marcar :joc de ratlles). A l’esquerre del dau (quadre on es trau,raspall, o cau la pilota en ser ferida, escala i corda) està l’escala. Als frontons (parets darrere dels jugadors), en l’angle de terra, trobem el tamborí.  D’aquest tenim referències escrites des del segle XIV.
A pilota també es pot jugar al carrer, cada poble té les seues característiques, però en els pobles que s’ha perdut la tradició, està molt complicat tornar a jugar pels inconvenients de hui en dia (vehicles, trànsit, veïnat, permisos,etc.); i, aleshores,  clubs, equips i aficionats han de buscar i desplaçar-se a instal·lacions existents per poder veure com bota la pilota de vaqueta per poder seguir entrenant, jugant i gaudint d’aquest esport.




dimecres, 29 de juny de 2016


dissabte 9 de juliol, a les set de la vesprada, al trinquet de Llutxent (Carrer La Plana, al costat del camp de futbol) es juga la final de raspall de 3era categoria del 13é campionat que organitza la Mancomunitat de La Vall d’Albaida. Per què us faig memòria? PERQUÈ l’equip d’Albaida juga la final contra Muro.

repassem més cosetes sobre pilota :

5 de juny de 2016


- bon dia, ens ajudeu a llevar les plantes i preparar el carrer? - Ara, pel matí? sí, juguem pel matí. Ens arromanguem i col·laborem (germanor). Mentre estem condicionant el carrer, arriben els jugadors dels dos equips i junts (amistat) van a enfaixar-se al local que cedeix l’ajuntament. Comença la partida de bon hora, abans que el sol comence a calfar. L’equip blau (foraster) s’avança amb dos jocs i entrem en una dinàmica distreta i apassionant de quinzes i jocs : 0-2, 2-2, 4-4. Com en tots els esports, tots pateixen per guanyar. Jugar al carrer té la seua particularitat i peculiaritat (balcons, voreres, fanals, fils de la llum, terrats, teulades): múltiples situacions, diferents respostes.
 – Pareu, que passen !! la partida es para un quinze, una veïna ve de collir cireres i se’n va a l’entrada del poble a vendre-les perquè arriba un autobús de turistes a comprar-ne (eixe tema del cooperativisme, agricultura a temps parcial o de subsistència, el guardem per a un altre dia).
Continua el joc, es torna a interrompre, un cotxe té que creuar per anar a sa casa. L’home abaixa el cristall i ens pregunta: - com va la partida? - l’equip de casa s’avançat : 6-5.  – No ho sabia que hi havia partida, com no han posat cap cartell ni al bar ni a la tenda. – Ara els nous temps (noves tecnologies) fa que les partides s’anuncien per les xarxes socials. Li conteste.
El bon home, no diu res, aparca el cotxe 20 metres més avant i baixa a veure la resta de partida. De colp i volta, el carrer s’ompli dels turistes que escodrinyen i pregunten. Els expliquem que en el joc de ratlles, van de la mà 3 qualitats : la força, la intel·ligència i la picardia. Imagine, que voldreu saber com van (o potser no perquè ja sabreu el resultat). Però bé, continue la crònica, l’equip de blau fa el seté joc (8-7) i ja no pogué fer-ne més.  Al final, 10-7 per als rojos(La Vall de Laguar-Murla). Com molt bé diu l’arquitecte J. M. Congost, ”no existeix un carrer de la pilota ideal”. Tots junts, rojos i blaus, acabada la partida es xoquen les mans i : a fer-se la picaeta!, o millor dit, a esmorzar que el tenen guanyat.
Si esteu amb mi :  tots junts!
reivindiquem el carrer com espai de joc i sociabilitat

12 de juny de 2016 


Hem perdut, i què? Primer que res, donar l’enhorabona a l ‘equip blau (Agost) que ha estat molt superior al roig (Laguar). Els actuals campions de primera (blaus) han guanyat 10 a 1 i estan a un nivell per dalt del jove equip roig (campions de segona).  Com podeu veure pel resultat no ha tingut color.
Segon, enhorabona als derrotats perquè no sols hui, sinó que durant tot el campionat han demostrat que són un equip que fan pinya i han il·lusionat als aficionats. Com diuen els experts, u apren de les derrotes i dels bacs.  Un dia com hui, on els nostres han perdut, encara estic més orgullòs de SER DE POBLE (bé, de molts de pobles : San Leonardo, Ador, Palma, Laguar, Albaida,etc.) i gens trist per la derrota. El carrer del trinquet estava ple d’aficionats de tot arreu (tindrem que fer una sol·licitud d’agermanents) per a vore la partida de pilota : de Murla (per cert, un doble incís, enhorabona a Murla, ahir va guanyar a Tibi i s’ha classificat; i perquè tenim una nounascuda murlera-guarera. Si no m‘enganye de nom Claudia), d’Alacant, d’Albaida, Agullent, Montaverner, de València, de Laguar i Agost.

dijous, 5 de maig de 2016


cavall verd
Entre pescadors (carrer dels) i mariners (carrer dels), 
març-abril
l’equip de primera de palma de laguar a omplit el sarró amb una nova victòria en el casc vell de Calp. En la vesprada del dia de Saturn (dissabte), el sol “pegava” frontalment al treure i vam tindre que esperar deu minuts en començar la partida. L’equip roig (Calp) va començar molt “enxufat” i el seu traure (Agustin) coneixedor  del carrer, en un plis-plas van fer 5 per cap. El jove equip blau(La Vall de Laguar) va reaccionar : Aaron i el seu treure certer, segur, i cada vegada més llarg;  Kike, malgrat el dolor en la mà, amb les seues boleres impossibles; Josep, cada vegada més assentat en la modalitat de llargues(o palma), parant, fent ratlles i restant; i Robert, guanyant ratlles en la posició més difícil d’un jugador del joc de ratlles (de punter). Es posen 4 per 5 i val per fer iguals. Però no guanyen la ratlla i perden el joc (6-4). Entrem en una fase molt igualada i disputada i els rojos fan 7 jocs per 6 dels blaus. Aquesta vegada (i no com a la setmana passada a Sella),  la sort(els diu la pilota) i el gran joc acompanya als blaus igualant a 7 i aconseguint el primer objectiu: ja tenen 1 punt més. Però l’ambició d’aquest jove equip no s’acaba amb aquesta igualada, i ara, els blaus, estan decidits a guanyar  la partida. Pel contrari els rojos es desorienten (canvien de treure: Juanmi). S’iguala a 8 jocs, i per primera vegada, en tota la partida, els blaus es posen per davant fins la victòria final: 8-10.
El dia següent (el dominical), un descendent de “parcenter(o)s” i un fill de “murler(o)s” ens conviden a anar a veure jugar l’equip de Parcent i Benimagrell, on juga un treure “guarero”. La partida comença amb mitja hora de retràs perquè Mario(dels blaus) arribà tard, Les expectatives de veure una bonar partida eren moltes i l’equip blau, amb sols 3 jugadors (màlia, tato i paco), es col·loca 2 per cap. Però ací es va acabar la partida amb 9 jocs seguits dels rojos (àngel, giner, german i saxa fan i tenen un bon equip) i, finalment, 10-3 guanyaren els rojos.
posdata: tinc que fer menció també al xic del taxi i jugador suplent dels blaus (vincent mas) i dos ex-jugadores de raspall femení que van animar als seus : una "morquera" (laura) i una "guarera" (maria josé)


els darrers quatre campions de les competicions locals (feu-me memòria que cride al The Guinness World Records Official per oficialitzar els rècords): caçar l’encesa, la barba més vella, el race running “pla plujol-garga” i respostes ràpides o enciclopèdia viva han quedat de fer una passejada matinal vorejant el riu de dos noms (Xaló-Gorgos) i pels peus d’una serra de llegenda (Cavall Verd) passant pel costat d’una església-fortalesa i unes mines d’algeps negres (Murla) i de fonts com la de Vernissa, el Safareig (Benigembla), les Murteres (ací la pronunciem amb “o”) o la Carrasca (a qui corresponga: amb falta de netejar, no és pot beure!). La ruta  és Laguar-Murla-Benigembla-Collao. La meua llibreteta de paper no dóna per a tot perquè m’havia compromés a veure la partida de pilota (modalitat a palma) que es juga al carrer del trinquet entre els equips de Tibi i Laguar i fer la crònica de la mateixa i tinc que tirar mà de les noves tecnologies (“El Apple Watch es lo que aparenta y mucho más”) d’un dels campions locals. La partida comença amb puntualitat i l’oratge ventós fa que els traures facen més faltes del normal anant molt igualada (2-2, 3-3). La caminada continua zigzaguejant entre vinya, oliveres, ametlers, garrofers i alguna figuera. Mentre l’equip roig (Laguar) s’avança amb un 4-3 i entra en una somnolència la qual provoca que els blaus (Tibi) guanyen 3 jocs seguit (4-6). Fem un descans per recuperar forces i ens informen que el jove equip local està remuntant amb 3 jocs seguits (7-6) gràcies al punter Vicent Mas el qual està molt concentrat i guanyant ratlles; i això, junt al cada vegada més llarg treure d’Aarón, les grans i acertades restades de Kike i Josep Miquel i l’arenga del cinqué jugador (hui suplent) Robert fa que la victòria s’aconsegueisca (10-7). L’altre equip (laguar) també guanya (10-8) front a Xàbia

el club de pilota d'Albaida,en la modalitat de raspall, va rodant i botant pels trinquets de la comarca amb bons resultats. Més informació en el diari digital "pilotaveu"
http://www.pilotaveu.com/article/10959/complida-la-primera-volta-del-campionat-de-primavera-de-la-vall-dalbaida

dimecres, 9 de març de 2016


S’han complit 90 anys de la primera emissió per ràdio (Ràdio Barcelona) al nostre país i durant molts anys ha esta el mitjà més ràpid i eficient d’informar. 3 anys abans (1922), Radiola (o Ràdio Paris) fou la primera emissora a Europa . La premsa escrita arribava per correu postal i, per suposat, mai del dia de publicació (al poble en 4/5 dies de retràs). Després arribà la televisió a les nostres terres (1952, Matias Prats –pare- retransmitia un partit de futbol: R.Madrid-Santander) i a finals del segle passat (1995) l’internet (la biblioteca d’Albaida era un dels 50mil usuaris que hi havia a Espanya).
Tot aquest embolic històric per contar-vos que parlar de pilota a La Vall de Laguar és parlar de la nostra cultura, d’un bé immaterial, patrimonial, al qual l’hem de reviscolar tot el món (ajuntament, club, escola, jugadors, aficionats,...).
Ho podem fer de moltes maneres, per exemple :
1.- el calendari de l’I.E.C.M.A. 2016 que tracta sobre la pilota valenciana a la Marina Alta. En ell podeu trobar passat, present i futur (mireu les fotos) : Blanco, Paco, Màlia, Héctor, el carrer Trinquet del
Poble Dalt i l’escola de pilota;
2.- de manera escrita : via web (federació: resultats), diari digital (PilotaVeu) i xarxes socials : instagram (fotos), whatsapp, twitter, facebook (club de pilota);
*la via audiovisual esperem que no tarde en reaparèixer i unir-se a informar (televisió i ràdio)*
4.- apuntant-se a jugar : tant a nivell aficionat com de menut en el club com en l’escola de pilota
5.- llegint les cròniques de les partides. Per cert, aquest cap de setmana s’ha iniciat el campionat i l’equip de 1era. “a Palma” li va guanyar,el dissabte 13 de febrer, a l’equip de Benidorm (10-8). Partida molt disputada, molt entretinguda. D’un 3-0 a favor dels nostres, es passà 3-6 en contra. Pareixia que el jove equip (recordar-vos que són els actuals campions de 2ona A Palma) es desinflava, però són un equip i com a tal no van baixar els braços. Com hem va dir un “jove” aficionat (nadalet)...ja es cansarà el traure foraster i començarà a fer faltes... i així va ser. 5-6, 6-8 i arribà l’empat a 8.  Emoció i nervis!! no es podia demanar més i amb molta moral i bon fer, els nostres arremataren la feina. L’altre equip (2ona “a Palma”), casualitat del sorteig, els va tocar el mateix club en la primera partida, perdé en el carrer artificial de Benidorm pel mateix tanteig (10-8)
5.- i, sobretot, i vos anime a fer-ho, encara que faça “frescoreta”:
anant a veure partides de pilota!!

la federació de pilota valenciana ja he fet pública la llista de jugadors que participaran en el proper campionat de llargues i palma. Al final l'equip juvenil no s'ha fet i els jugadors s'inscriuen en l'equip de 2ona(a palma). En total són 15 jugadors del poble (sols 1 jugarà a llargues i ho fa per l'equip de Benimagrell: Jose Vicente Oliver Moll ) que representaran als equips de La Vall de Laguar. Bé 13, perquè 1 el tenim "afillat i adoptat" (Andrés Fuset ) i l'altre té les arrels Josep Miquel Moll Mas. La resta són : Aarón Oliver Ballester, Kike Barber Mas, Roberto Mengual Mengual, els germans Mas (Vicent, Damià Mas Mas), els germans Barber(Jose Manuel Barber Mengual, Juan Ignacio), els germans Gilabert (Paco Gilabert Mengual, Juan Jesús), Jordi Moll Cervera, Roc Mas Mengual i Juan José Mengual Les finals, enguany, a Parcent. Participen 34 pobles (d'Alacant i València) amb un total de 64 equips


dilluns, 8 de febrer de 2016


de pares a fills, açò és mel de romer : la pilota
no vaig a parlar ni d’apicultura, ni de cuina, ni de..., però he pensat que era una manera deliciosa i molt adient per contar-vos les partides finals del campionat de raspall que organitza la Mancomunitat de la Vall d’Albaida junt als clubs de pilota disputades el diumenge 7 de febrer (la resta de resultats en http://www.pilotaveu.com/etiqueta/tardorhivern15
Amb ofici i benefici, treballe rodejat de papers,“mate” el cuquet de no despenjar pilotes, veient-les botar, a les pilotes de badana i vaqueta, i el diumenge pel matí me’n puje cap el poliesportiu d’Ontinyent. Passe per Ontinyent i el poble està ple de policies i ambulàncies (pense algun accident...), em quede sense bateria al mòbil i arribe al bar del poliesportiu amb intenció de “fer un mosset” i entrar en ambient.
Els més matiners, com des de fa 13 anys (finals d’Atzeneta), són Paula “la de l’Olleria” i Vicent “el d’Atzeneta”, els “alma maters” d’aquests campionats. Al seu costat, tampoc poden faltar, des de la primera final, els músics : 2 xirimiters i 1 tabal.
Al ser hivern, tindre un trinquet cobert (malgrat que “bastant” gelat i bufat) sempre ajuda a poder disputar les finals sense entrebancs de l’oratge.
Vos vaig memòria: aquest campionat d’aficionats i escoles de pilota juguen, al carrer, a 40 tantos o 8 jocs i, al trinquet, a 6 jocs (30 tantos).
La primera final és de 2ona categoria i s’enfronten els equips de Canals i LlocNou d’En Fenollet. Partida que pareixia clara per “als rojos” (Canals) al posar-se 25-5, però una gran reacció “dels blaus” (LlocNou) iguala la partida a 25 i l’emoció del darrer joc. El fan “els rojos”.
Calfen els jugadors de la propera partida i entrem en conversa un trinqueter, un jugador “semi-professional”, una gran aficionada (mare i germana de pilotaris), un polític-pilotari i el que escriu. Cadascú expressa, des del seu punt de vista com veu el món de la pilota: A) trinquets infrautilitzats (4) a la comarca  per a partides de professionals (modalitat raspall) front altres comarques: La Costera (La Llosa, El Genovés, Castelló de la Ribera), La Safor (Xeraco, Gandia, Bellreguart, Piles, Oliva), La Marina (El Verger, Dénia, Xàbia, Orba,Ondara); B) clubs i escoles sense ajuda que mantenen un campionat aficionat sense “quasi” recolzament institucional;  C) implicació dels polítics en creació d’infraestructures, ja siga un trinquet o un carrer artificial : promeses sense resolució (cas d’Albaida: en 2008 era un club amb 10 equips i 34 jugadors en l’escola; actualment, 1 equip de 2 jugadors); o tot el contrari, carrer del Raspallot de Quatretonda (un club en creixement). Parem de xerrar...

...Comença la final de 1era., “els blaus” (El Genovés) fan el primer joc des del traure; però els “rojos” (Castelló) fan 5 jocs seguits i la partida es decanta cap ells. Guanyen 30-10.
Ací tinc l’excusa, del títol de l’article, de pares a fills, sí perquè en les finals tenim jugant a : al fill de “Pinet”, al fill de “Sagasta” (de Simat) i als fills(Roberto i Toni) i nét(Martin) del “ti Sensio” (del Palomar).
Aquests campionats han servit per revitalitzar la pilota a la comarca i d’on han eixit joves jugadors (s’iniciaren amb 7 i 8 anys) que ara segueixen jugant, tant a nivell, professional com aficionat. Exemples em tinc (perdó als que no anomene: són molts) : Gabi “el de la Pobla”, Domingo “el de Llutxent“(recordeu : desafiament el dissabte 13 de febrer entre “la costera contra la vall d’albaida” al trinquet de La Llosa), Jaume “el de Montesa”, Carlos “el fill de Joaquin”, Edu i Josep“els del Genovés”, Molina(Gabriel) “el del Palomar”, Robertet “de Quatretonda”, Martin “el nebot d’Alberto”, “el surdet de Muro”,”el xiquet de Laguar”, i un llarg etcètera com Abel-Josep de Bèlgida, Moisés de Planes, Jordi-Marc de Castelló, Dani d’Atzeneta,etc.

Com vos dic al principi, mel de romer, de pares a fills : la transmissió del joc (ancestral),  la saviesa col·lectiva, el patrimoni (la llengua prohibida) d’un poble (el valencià) ha estat l’esforç de moltes generacions. Arrelament.