Allò
pareixia “l’any deu” (catàstrofe) perquè tant havia anat “el cànter a la font”
que tot el món del seu voltant es pensava que estava trencat (abusar de la
paciència); però mira per on, era
un home amb molta“gramàtica parda” (un
home sense estudis d’escola, però amb molta escola de carrer). Tanta, que quan va
entrar al riurau i va veure les cistelles penjades i el sol que queia al bancal,
de colp i volta, sense dir res a ningú, va canviar de pensament i de camí. El
seu nou destí era el soroll de la gent i “el tec” de la pilota quan colpeja
damunt de la teulada... La partida estava programada a les sis de la vesprada,
però un dels mitgers dels rojos estava acabant de treballar i amb la cortesia
de cinc minuts, la partida començava amb cinc minuts de retràs. Els rojos perden
el primer joc tenint val i ratlla; però saben reaccionar i empaten a u. Què
dos primers jocs!! Tretes buscant la paret, restades llargues, moltes ratlles i
igualades a dos. El marxador va fer metres de valent, car…
