Entrades

Imatges
  M oltes vegades no ens adonem conte del món on vivim. La tecnologia avança a ritmes de ciència ficció. El que hui és sembla normal, fa quatre dies arrere ni ho haguérem somiat. Anem a viatjar en el temps de l’absurd (o no) on la missatgeria dels whatsapp no existia. Era la missatgeria instantània dels coloms. No a la velocitat de hui en dia (immediatesa) però sí a uns 70 km. per hora i podien recórrer la distància en menys d’un dia. Els precursors de les comunicacions a grans distàncies....  ...Raül “el trinqueter” havia programat un parell de partides de pilota per al diumenge de vesprada. Tots Sants. Les partides es jgaven al trinquet del poble dels coneguts amb el malnom de “fills de frare”. Parlem de Benissa (benissers). Una primera partida on feia debutar a quatre xicons per dalt corda. De roig (Yago i Damià) i de blau (Capellino i Josep). La segona partida era un mà a mà entre Santi (de roig) de Finestrat i Héctor(de blau) de La Vall de Laguar.   Quan es va acabar la partid
Imatges
En un m ó n tan digital i global com el que estem vivint, la immediatesa s ’ ha convertit en una cultura. Aquest nom femen í que vol dir qualitat d ’ immediat (que es produeix sense intermediari; no distant o separat en el temps o en l ’ espai). Jo tamb é afegiria “ superficialitat ” i tindr í em l ’ estil de viure del nostre temps. Tot é s r à pid, tot é s prec í s. Ens estem allunyant de l ’ esfor ç , de fer un cosa ben feta, ú til i personal. La rapidesa sense esfor ç dona com a resultat poc treballat i impersonal. Per ò vaig al gra, que em perd per les branques. Tinc un amic que s ’ ha de presentar a un concurs televisiu i el tema que li ha tocat é s la pilota valenciana i em diu : -Josep, no tinc “ n.p.i. ” (acr ò nim que crec no cal desxifrar) -Tranquil D.T.V, em pots donar una horeta... “ Masterclass, via whatsapp, de la pilota valenciana ” [13/10 16.33] Josep Moll: Bona vesprada. Pilota valenciana. 1.-Or í gens (xina, pelopon è sia, am è rica precolombina-tachtl
Imatges
  El jugador blau porta la pilota en la mà esquerre. La dreta ja la té "arreglada/enfaixada" perquè té partida de perxa al poble del costat. Les finals de segona categoria. Va fent colpets de palma amb ella quan el seu gos, després de beure de la font del Noguer, es queda de mostra i lladruga. De colp i volta, un conill els ix per la dreta d'ells. El gos escampa la carrera i a ell li cau la pilota de les mans. Bota damunt d'una pedra i cau a un forat. Redeu quin forat més fons! Amb l'estima que li tenia. Li l'havia cosida el seu iaio. Agafa la llanterna i comprova sorprés que és una sima amb estalactites. És l'avenc de Famorca.  El jugador roig, escolta el repic de les campanes del poble. Hui és el dia del patró del poble. Sant Francesc. És hora de baixar. Tenen la final de perxa i les travesses són a favor dels rojos. Imbatuts en el campionat regular. Ell també amb la mà enfaixada passeja pels voltants de les runes del castell i agafa la senda que també v
Imatges
Des de la Penya del Xorro, l'àliga (àguila), eixe ocell rapinyaire diürn amb el bec fort i ganxut, alça el seu vol silenciòs al detectar la seua presa (el terme està ple de conills) però no li podem fer cap foto perquè estem aparcant el cotxe. Hem arribat al poble de la comarca del Comtat que en àrab vol dir "font que brolla amb violència" per veure una partida de llargues. Alfafara, poble de rutes verdes i bells racons com la foto del carreró més estret que conec (antiga sèquia que duu al llavador i bassa). Un cap de setmana ( 3 dies ) molt pilotaire tot i respectant i mantenint les distàncies de seguretat, amb mascareta i mans rentades de la "nova normalitat". Al poble d'Alfafara s'han celebrat tallers de pilota, enfaixaments de mans, campionat local d'aficionats i que ha culminat amb la partida dominical vespertina de llargues.  Les tretes de bragueta les feien Ismael "fageca" (faixa roja) i José Luis "gorga" (faixa blava). Els
Imatges
  20 d'agost. Toca agafar el cotxe perquè ens anem a veure una partida de fira en la modalitat de perxa. La gent dels pobles anomenen així les partides de pilota que es juguen en la setmana de festes i en la qual participen jugadors de nivell. Perxa és una variant de la modalitat de llargues i la diferència és que no es trau per començar a jugar. Comença amb la ferida; un dels jugadors s'arrima a la paret per la mà esquerre (“el que fa”) i un altre jugador de l'equip contrari es col·loca a poca distància i fereix(feridor) tenint que passar la pilota per damunt d'una senyal que es posa en la paret. Actualment és una corda creuant tot el carrer; abans, conforme ens conta un vell aficionat “guarer” era una “busca” (barreta metàl·lica). L'habilitat del feridor consisteix en arrimar la pilota a la paret per a què l'altre jugador no la puga jugar o la tinga que jugar amb l'esquerre. La partida continua com el joc a ratlles (igual que “a llargues”). Aquesta variant
Imatges
Un document mancat (incomplet) i tres tresors (qualsevol semblança en la realitat és mera coincidència). Estem ací F.J.R.M.(paco). Ànims i Força!! Vaja per davant i quede ben clar que no sóc un científic, ni un especialista en altra cosa que no siga l’estima a la meua terra, al meu passat, és a dir, a la terra de tots nosaltres, a la nostra història. Escorcollant en un bagul de l’arxiu ens vam trobar aquest document que passe a transcriure-vos. Per cert, abans d’agafar el document, ens havem llavat les mans amb una solució higienitzant. “ La picabaralla estava servida. Les regles eren senzilles. Paret del campanar (antiga mesquita convertida en església cristiana). Dos contra dos. Cristians vells contra cristians nous o el que és el mateix, cristians contra moriscs. Francesc i Vicent contra Yussef i Alí. La partida serà a 35 tantos o 5 jocs contats de set en set i, en igual a dos, el que fa el quinze, fa el joc. L’home bo, el que millor feny del poble, “el forner del carrer tre