Entrades

Imatge
Arribat el mes de gener i passades les festes de Nadal, el sabater tenia més temps per fer les pilotes. Antigament, eren els sabaters els que les feien: “pel gener / fa pilotes el sabater”. Les antigues pilotes botaven malament i estaven deformades. Com es solucionava? El sabater les havia de “trincar”, és a dir, fer botar la pilota una vegada i ja prenien una forma esfèrica. Per aquesta raó, ara, quan volem qualificar una cosa com a totalment nova i no estrenada solem dir “és nou de trinca”

La tardor ja es notava en els arbres. Les fulles estaven canviant de color. El catre on dormíem estava format d’un simple bastiment i dos parells de peus que formaven dues aspes plegables. Eixa nit, els que manen i no coneguem de res, ens havien obligat a canviar l’hora del rellotge. El canvi d’hora fa ver que ens alçàrem primer que les màrfegues (tela farcida de palla i/o pellorfes dels cereals que serveix de matalàs) per poder tindre tot a punt per a quan arribaren els senderistes : cafés, infu…
Imatge
Potser no siga massa donat a celebrar dades assenyalades.Potser no recorde aniversaris, ni familiars, ni de treball. Potser no demostre a la gent que estime els meus sentiments. Potser siga un eixut en commemoracions. Potser no he sigut capaç d’arribar fins el final, amb totes les conseqüències, amb les llavors sembrades (esport i cultura). Potser que el pas del temps fa que tinga enyorança (nostàlgia). Però això no lleva que tinga estima per les persones que vull i per les coses que faig. Quan un dia com hui, 29 de setembre, assenyalat en la meua família, m’arriben les dades dels equips apuntats al XV campionat de raspall de la Vall d’Albaida i veig que les escoles i clubs de la comarca apuntats ha minvat, em dol, perquè han estat moltes hores de treball i lluita front la marginació informativa i la implicació de la gent. 4 fotos en una que explica la meua estima per la pilota (i per les persones) 1.- any 2005 (foto de festes a Albaida, dalt a la dreta) hi havia 8 escoles de la Va…
Imatge
Corrien temps difícils per jugar a pilota al carrer, tot eren entrebancs i no els quedava més remei que arrendar el carrer per a què es puguera jugar partides. Els propietaris estaven d’acord perquè dins les condicions estava la millora del carrer. El plec de condicions era el següent : sols es podrà jugar a pilota en eixe carrer, la resta de carrers estarà prohibit. L’alcalde farà un bàndol on prohibirà el joc de pilota en tots el carrers del poble excepte l’arrendat i l la multa serà de 25 pessetes; l’arrendament serà anual de cinc-centes pessetes; la subhasta es farà mitjançant licitacions a plecs tancats i per a poder entrar en la mateixa hi ha que depositar abans de començar, deu pessetes; el millor postor dipositarà el 25% quan s’heu quede, el 50% quan se li adjudique i la resta per les festes d’octubre; el millor postor té dret a percebre 25 cèntims per jugador i partida, a més a més, el dret de marxar i quantes altres condicions s’estipulen entre ell i els jugadors. La fotogr…
Imatge
El Saoret i el Batiste tenen pressa. És migdia. Jo també tinc pressa. S’acaben les vacances. Els dic de pagar l’arrencadora i me’n vaig a rematar garbes perquè ha estat plovent tota la setmana. L’ametla marcona cau de l’arbre i no tinc més remei que arreplegar-la. Les figues que volia secar en el canyís estan, la majoria, badades de la pluja. El temps em passa volant, el fill fa 22 anys i la filla compleix 17 anys i el frontonet ...
El frontonet de la caseta. 40 anys de rebre pilotades: 1978-2018 Un dia de setembre, uns quants homes i xiquets van tombar un vell corral de conills i van alçar un frontonet de pilota aprofitant les dues parets laterals del mateix. El van lluir i pintar de verd. El rebotet no es va poder fer perquè hi havia un “ciureler” que ho va impedir. No està ha esquadra, la qual cosa li dóna més peculiaritat als “surdos” (joc d’esquerre). Amb un alçària d’uns deu metres i unes quinze passes ha donat molt de joc i moltes anècdotes. Al poble no hi havia cap frontó, la ge…
Imatge
Allò pareixia “l’any deu” (catàstrofe) perquè tant havia anat “el cànter a la font” que tot el món del seu voltant es pensava que estava trencat (abusar de la paciència); però mira per on, era un home amb molta“gramàtica parda” (un home sense estudis d’escola, però amb molta escola de carrer). Tanta, que quan va entrar al riurau i va veure les cistelles penjades i el sol que queia al bancal, de colp i volta, sense dir res a ningú, va canviar de pensament i de camí. El seu nou destí era el soroll de la gent i “el tec” de la pilota quan colpeja damunt de la teulada... La partida estava programada a les sis de la vesprada, però un dels mitgers dels rojos estava acabant de treballar i amb la cortesia de cinc minuts, la partida començava amb cinc minuts de retràs. Els rojos perden el primer joc tenint val i ratlla; però saben reaccionar i empaten a u. Què dos primers jocs!! Tretes buscant la paret, restades llargues, moltes ratlles i igualades a dos. El marxador va fer metres de valent, car…