a dos i dos ratlles

Hui la passejada ha estat trista, amb el cap catxo, plena de melancolia i un molta ràbia. El colp torna a ser fort (i van....ja no en caben en les mans....). Hui, no saludava jo a la gent dient-los “bon dia”, el meu cap estava lluny, amb els records de l’amistat. No escoltava el xiuxiueig de la font del cardavall. El meu cap i el meu cos estaven baix d’una figuera, provant el putxero i fent-se una cassalleta amb ell. Tampoc evitava xafar les olives caigudes de l’olivera de la plaça. El meu cap i el meu cos estaven jugant a futbol a l’era de la Casota, al campet de futbol de Fontilles o al del poliesportiu jugant contra els del Poble Baix. Ni el ventet fresquet feia que m’abrigara més. El meu cap i el meu cos estava arreplegant ametles junts i debatint sobre si el valència o el “madrit” guanyava la lliga. Res m’ha espavilat. Al final, el record de la final de pilota a Sant Vicent del Raspeig on els xicons es van proclamar campions i la posterior festa de celebracióm’ha reviscolat l’àn…

pareix l'altre dia i han passat deu anys : pilota Albaida, 2008 Tire la vista arrere i tornen els records alegres, la nostàlgia i enyorança dolça. Eixe any la pilota de vaqueta i de badana albaidina botava per molts carrers i trinquets de la comarca valldalbaidina, de la província valenciana i inclús en de l’alacantina i tot, amb molt de soroll i, perquè no dir-ho també, amb molt d’èxit. Un èxit i un soroll que no vam saber assimilar i, entre tots (institucions, club, jugadors, aficionats, etc.), vam llançar la pilota massa llarga i es va penjar en una teulada sense possibilitats de despenjar-la. La pilota amb el pas del temps anava banyant-se i es va fer inservible. Com diuen els entesos : pilota banyada, pilota de pedra. Aielo de Rugat : V Campionat d’Hivern de Raspall. Mancomunitat de la Vall d’Albaida Categoria benjamí:subcampions comarcals Categoria 2ona : subcampions comarcal