a dos i dos ratlles

No volia escriure aquest tastet, però em sent moralment tocat i no tinc més remei que fer-ho. Som i serem un esport minoritari i marginat (pilota valenciana) per a les institucions públiques valencianes i la nostra llengua materna no pinta fava. Ho sent, no se mossegar-me la llengua. Parlem primer de pilota valenciana. El diumenge passat ens vam quedar amb un pam de nas en la final individual d’escala i corda i la televisió pública valenciana. No vam poder vore el final de la mateixa perquè van tallar la connexió. Però és que els clubs i les escoles alacantines també pateixen de les retallades institucionals de la seua diputació. Estic parlant de les ajudes públiques per a organitzar partides de pilota en pobles inferiors als 3 mil habitants. Molts pocs, pense que en els dits de les mans els puc contar, deuen estar assabentats que el passat mes de maig, en el B.O.P.A (butlletí oficial província Alacant). nº 96, 22 de maig, es feia publica la resolució del pla d’ajudes als aju...

Tinc la dona fotuda i ara estic anant més al poble dels meus familiars i això implica, poder vore més partides de pilotes al carrer. A juny, estem en el moment de disputar partides eliminatòries i classificatòries per a les finals de les distintes competicions. Aquesta xicoteta introducció ve a conte que no m'agrada, opinió personal meua que la faig pública a totes i tots, el que he vist en alguna que altra partida en les categories inferiors: les escoles esportives, entrenadors i jugadors.  També parle amb coneixement de causa i per l'experiència viscuda de primera mà en l'escola de pilota d'Albaida.  Per a mi, l'objectiu últim és que les i els pilotàires gaudisquen, es formen i tinguen hàbits nobles i saludables. I les/els entrenadors (i gent dels clubs) han de garantir el joc net en igualtat de condicions sabent que som un esport minoritari i tenint els peus a terra. Sols pel fet de participar i competir tots/es guanyem en valors d'amistat, respecte, ...

Aquest cap de setmana, diumenge de matí, abans de missa, vaig tindre l'oportunitat de veure una partida de pilota valenciana a ratlles (modalitat de palma) al costat de la meua filla i d’una figura local i autonòmica de la modalitat de llargues. Esportista molt complet que va practicar altres esports abans de decidir-se per la pilota valenciana. Jugador de caràcter i raça, compta, al meu parer, amb el servici més llarg i potent de la modalitat de llargues (traient de “bragueta”). Els rojos i els blaus eren del mateix poble, A i B o B i A. “Partida de Germanor”, diem els valencians, però sols abans (enfaixar-se i enrotllar-se tots junts) i després quan s’acaba (picaeta que paga el club), PERÒ no durant la partida, on tots els quinzes són disputats i algun que altre discutit que l’home bo té que solucionar si no s’amaga darrere la persiana.   Els huit pilotaris van realitzar una partida molt entretinguda i amb jugades vistoses. La partida va arribar als 10 jocs amb victòria per 10 ...

Vivim temps de mega-informació en paper, en la tele, en la ràdio, en els telèfons, en les tablets, l’internet, etc. Sol ser una informació precipitada perquè u ha de ser el primer en donar-la; breu perquè no tenim molt de temps per a llegir-la; superficial perquè amb tanta tecnologia, a la vegada, fa que perdem concentració.Resumint, sols llegim els titulars de la notícia i durant 20 segons mirem les seues imatges. Malgrat aquesta introducció, jo vull continuar escrivint “tastets” perquè pense que no tot el món és tan ràpid i veloç; que hi ha persones que “aturen el rellotge” i lligen amb calma. No em lleveu eixa il·lusió.... És dissabte. Són les cinc de la vesprada. El carrer està de gom a gom d’aficionats. La partida anunciada ha portat gent de tots els pobles de la Vall. El boca a boca ha sortit efecte. És sent la veu ronca del marxador: “a res i una”, “tantos tenen els de dalt”. L’home bo o marxador canta els tantos i marca/col·loca la ratlla (una roda de fusta amb els núme...

El dimecres passat, al MARQ d’Alacant, es va presentar la 41 Lliga de Llargues i la 33 de Palma. Trofeu Diputació d’Alacant 2025 on participen 81 equips d’Alacant i València. El club amb major número d’equips serà Orba, amb un total de 8, seguit de Sella, Tibi i la Vall de Laguar, que en tenen 5. Estem parlant de la modalitat del Joc a Ratlles o Llargues (més Palma). És la modalitat més antiga de la pilota valenciana. Això vol dir que durant mínim 4 mesos (febrer a maig) tornarà a botar la pilota, tornarà a encalar-se i tornarem a despenjar les pilotes de les teulades dels carrers de la Vall de Laguar. La Lliga comença aquest proper cap de setmana (8-9 febrer) on el club de pilota té programades 3 partides a llargues i palma al Poble Dalt al carrer Príncep més conegut popularment com “el carrer del trinquet”. Seran les 2 partides de primera categoria i la de categoria juvenil. L’equip de tercera de Llargues jugarà a ...

  Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava   /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé.   / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...