Entrades

Imatge
Des de la Penya del Xorro, l'àliga (àguila), eixe ocell rapinyaire diürn amb el bec fort i ganxut, alça el seu vol silenciòs al detectar la seua presa (el terme està ple de conills) però no li podem fer cap foto perquè estem aparcant el cotxe. Hem arribat al poble de la comarca del Comtat que en àrab vol dir "font que brolla amb violència" per veure una partida de llargues. Alfafara, poble de rutes verdes i bells racons com la foto del carreró més estret que conec (antiga sèquia que duu al llavador i bassa).
Un cap de setmana ( 3 dies ) molt pilotaire tot i respectant i mantenint les distàncies de seguretat, amb mascareta i mans rentades de la "nova normalitat". Al poble d'Alfafara s'han celebrat tallers de pilota, enfaixaments de mans, campionat local d'aficionats i que ha culminat amb la partida dominical vespertina de llargues. 


Les tretes de bragueta les feien Ismael "fageca" (faixa roja) i José Luis "gorga" (faixa blava). Els …
Imatge
20 d'agost. Toca agafar el cotxe perquè ens anem a veure una partida de fira en la modalitat de perxa. La gent dels pobles anomenen així les partides de pilota que es juguen en la setmana de festes i en la qual participen jugadors de nivell. Perxa és una variant de la modalitat de llargues i la diferència és que no es trau per començar a jugar. Comença amb la ferida; un dels jugadors s'arrima a la paret per la mà esquerre (“el que fa”) i un altre jugador de l'equip contrari es col·loca a poca distància i fereix(feridor) tenint que passar la pilota per damunt d'una senyal que es posa en la paret. Actualment és una corda creuant tot el carrer; abans, conforme ens conta un vell aficionat “guarer” era una “busca” (barreta metàl·lica). L'habilitat del feridor consisteix en arrimar la pilota a la paret per a què l'altre jugador no la puga jugar o la tinga que jugar amb l'esquerre. La partida continua com el joc a ratlles (igual que “a llargues”). Aquesta variant …
Imatge
Un document mancat (incomplet) i tres tresors (qualsevol semblança en la realitat és mera coincidència). Estem ací F.J.R.M.(paco). Ànims i Força!!Vaja per davant i quede ben clar que no sóc un científic, ni un especialista en altra cosa que no siga l’estima a la meua terra, al meu passat, és a dir, a la terra de tots nosaltres, a la nostra història. Escorcollant en un bagul de l’arxiu ens vam trobar aquest document que passe a transcriure-vos. Per cert, abans d’agafar el document, ens havem llavat les mans amb una solució higienitzant.“La picabaralla estava servida. Les regles eren senzilles. Paret del campanar (antiga mesquita convertida en església cristiana). Dos contra dos. Cristians vells contra cristians nous o el que és el mateix, cristians contra moriscs. Francesc i Vicent contra Yussef i Alí. La partida serà a 35 tantos o 5 jocs contats de set en set i, en igual a dos, el que fa el quinze, fa el joc. L’home bo, el que millor feny del poble, “el forner del carrer trencat”. Les…
Imatge
Soc una persona amb peus de fang, de vista cansada i cervell bloquejat. Em passe tot el dia laboral davant d’una pantalla d’ordinador i sóc un, i mira que no volia, de cada tres pares enganxat a internet. Potser faig un ús excessiu de la tecnologia i, potser, no siga un bon exemple per als meus descendents. Tanque l’ordinador i deixe el telèfon mòbil damunt la taula.
I ara, què puc fer?Isc al balcó i mire al cel, ací està tota l'energia que necessitem en el nostre dia a dia. És nostra, és neta i és inesgotable.
Observar el paisatge? Caminar? Llegir? Buscar la mirada de la persona que tinc al costat? (estic sol)
Xe, xe, però quin destrellat de persona!
Ja ho tinc. I si vos conte un conte? Tot és començar. Cavaller(e)s, va de bo!
Laura “la pilotaire” porta el sarró penjat a l’esquena i camina per la senda verda que creua la partida de BeniCava i el masset del Rabosot. Després d’un llarg dia de treball, se’n torna cap el poble de Beniaida. De sobte, un objecte brillant l’enlluerna.…