diumenge, 12 de gener de 2020

Dissabte de vesprada al poble de Calp  es va fer públic i oficial la notícia que un pardalet em va dir a cau d'orella fa un parell de setmanes.
 Sí, el club de pilota de La Vall de Laguar representat pel seu equip de primera de palma jugarà la Copa de la Generalitat 2020 junt als equips de Parcent, Relleu i Sella.
 Un orgull de club i de poble. 
Està clar que ni molt menys som candidats a la victòria final ni favorits. Davant tenim grans clubs i equips campions. La XV Copa Generalitat es disputa enguany a la modalitat de palma, té un sistema d'alternància entre les diferents modalitats, l'any passat es disputava a raspall, i l'any que vé es disputarà a escala i corda.

  • 18-19 de gener (anada semifinals). La Vall de Laguar - Parcent
  • 25-26 de gener (tornada semifinals). Parcent - La Vall de Laguar
  • 8-9 de febrer (final-amb seu per determinar)
Nosaltres, com sempre, amb jugadors del poble, jugarem i lluitarem fins el darrer quinze amb molta il·lusió i perquè no somniar. Enhorabona club de pilota La Vall de Laguar! 

diumenge, 29 de desembre de 2019

El joc de la pilota a les nostres terres el coneguem amb el nom de pilota valenciana. És una de les activitats lúdiques més antigues conegudes i conservades. La pilota valenciana és considerada un tret cultural característic del poble valencià, un signe d’identitat i distintiu. Però el joc de la pilota no és una activitat exclusiva dels valencians. És un joc universal (País Basc, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, França, Portugal, Colòmbia, Equador, etc.) L’adjectiu “valenciana” es refereix a les formes de jugar. Naix com un joc, per convertir-se en un esport. Al poble d’on són els meus pares i els de la rodalia és juga al joc directe (llargues, a palma) i al carrer. És un joc viu que ensopega amb la seua minva per l’entrada d’esports anglosaxons  per totes i tots coneguts; també per la nova manera de construir les cases; o, per l’abandó del carrer com espai de joc perquè ara és un lloc de trànsit de cotxes. El joc de la pilota es manté encara viu a alguns pobles i una partida és motiu de festa. Sí, encara queden pobles VIUS que continuen la tradició de fer partida de pilota, al carrer, el dissabte o el diumenge amb la particularitat de cada carrer (la picardia). No és el mateix traure a la Plaça Major de Sella que al Carrer Príncep de Benimaurell-Poble Dalt (Laguar). Juguen tot l’any. A més a més ,es juga anualment una LLIGA reglamentada, federada i amb marxador oficial.
Pareu! Pareu! Que passe la gent que volen entrar a sa casa o van a missa (un bateig)” . 
Vos RECORDE UNA COSETA mentre la partida està parada : el carrer  ÉS UN espai de joc i sociabilitat (interacció amb la gent que no forma part de la partida)
… continuem amb la partida... 
... fa 4 anys que es celebra un torneig que es juga pels carrers dels pobles alacantins i la seua final es celebra a Orba. Un torneig de “llargues” hivernal. El torneig porta el nom del seu patrocinador, una empresa d’Orba i que Àpunt Televisió ofereix la seua final en directe. La partida final es juga el darrer diumenge de l’any.
Hui, diumenge 29 de desembre, es disputa a Orba la final del IV Circuit a Llargues “La Bolata”. 
Enguany els finalistes són els equips de Parcent (campió 2016, 2017) i Relleu. En l’equip (5 titulars i 2 reserves) de Parcent està format per Àngel de Murla, Germán, Gerardo II, Giner de Murla, Conillet d’Orba, Iván i Cobos. Enfront tenen a l’equip de Relleu amb Sergi d’Agost, Ferrer de Llíber, Kike de Laguar, Rafa, Cape, Rubén i Quico. Els de La Marina Alta estan a un pas d’aconseguir el triplet de triomfs. És un any històric per a l’equip de Parcent, guanyen o no “El Bolata”, puix són campions de lliga i de Champions. 
Per l’altre costat, els de La Marina Baixa, són els actuals campions de la lliga de primera de palma i ara tenen l’oportunitat de guanyar un trofeu amb prestigi com és el Circuit La Bolata. Els de Parcent han arribat a la final guanyant en semi a l’equip de Sella; mentre que Relleu guanyava als actuals campions, l’equip de Benidorm, en una partida molt disputada. 
La canxa de joc, és a dir, el carrer, està marcat amb 3 ratlles o línies : la treta (banca), la falta i el quinze. Les ratlles no formen part del terreny de joc. De la treta a la falta  (del traure) uns 35 metres i de la falta (del traure) al quinze uns 25 metres. Juguen en pilotes de badana (crec que són d’Agullent) i pesen uns 40/42 grams. Les partides es juguen a 10 jocs (contant de 5 en 5).  La pilota és bona i permet continuar el joc quan es juga a l’aire o al primer bot. Quan un jugador agafa una pilota dins de la canxa de joc després de fer 2 bots o quan la pilota es para dins de les línies del traure i el quinze, es marca una ratlla. Les ratlles són les marques que es fan en terra posant-se una marca. Els equips canvien de costat quan es fan dues ratlles i si algun dels equips té val, també es canvien quan es faça una ratlla. Les dues maneres de traure (gest tècnic) els podeu veure en aquesta final : de palma i de “bragueta”. 
Dos apunts finas:1) el mapa d’on es juga a pilota a la comarca de La Marina és del llibre “La pilota valenciana. Pràctic, ciència i codi” de la Universitat de València publicat l’any 2016;2) en un món global i uniforme, TENIM que estar orgullosos i protegir tot allò nostre. Crec que és fonamental conéixer i valorar les nostres tradicions, costums, patrimoni i llengua. 
DIVULGUEU!! DIVULGUEU!! i...
...a gaudir de la partida i que guanye el millor. 
On tirem, dames i cavallers?? 



dilluns, 30 de setembre de 2019


Diumenge 29,  m’alce de bon hora per veure i escoltar el volteig de campanes i l’arbolada de Sant Miquel que fan al poble : campanes, coets i banda de música. Després mire la programació de les televisions per veure on fan partides de pilota (frontó basc o pilota valenciana). Mentre faig temps, em pica la curiositat per saber un poc més de “les travesses” en aquests esports. Busque en internet i, entre molts enllaços, aquests dos :


Encara recorde quan en els anys huitanta del segle passat em vaig treure el carnet de monitor de pilota a la ciutat de València. Les pràctiques les fèiem en el trinquet Pelayo (mestre Rovellet) i la teoria en la donaven en la seu de la federació de pilota valenciana (president, Víctor Iñúrria) al carrer Doctor Zamenhof i en una classe ens van dir : “la pilota té “mala fama” entre la gent que la desconeix perquè és un joc de carrer on es parla valencià i les travesses vicien el joc”.
Les travesses són les apostes.

Els temps canvien i amb ells els jocs. Abans els bars recreatius tenien futbolins, billars, “marcianets” i màquines escurabutxaques. Ara són les apostes esportives “online” les noves formes d’addicció com poden ser les compres compulsives, els telèfons mòbils o l’internet. Diuen i conten que quasi un milió de persones (Espanya) es connecten cada mes a algun dels 30 operadors d’apostes amb llicència. A més a més, trobeu anuncis i patrocinis d’empreses d’apostes en tots els llocs (ràdios, televisions, webs). No sols anunciats per gent “famosa”, inclús els esportistes de primer nivell deixen la seua imatge. Són el ganxo per captar i apostar mentre es juga el partit. Les cases d’apostes empren una estratègia de comunicació, si m’ho permeteu, “molt perversa” perquè lliguen l’aposta a viure i divertir-se. I no satisfets, anuncien microcrèdits ràpids.

Però, bé, jo estic davant el teclat de l’ordinador per parlar de les travesses en la pilota. La travessa al joc de la pilota són les apostes, és a dir, els diners jugats a favor o en contra d’un equip o altre, tant pel què fa al resultat final de la partida, com als seus resultats parcials. Les travesses es fan en les partides de trinquet (professionals), de fira o festes de carrer. Les partides immerses en campionats federatius no hi ha.
La manera d’apostar en la pilota, pot justificar el seu nom, “travessa”. 
Per tal de jugar-se uns diners s’haurà de creuar una aposta entre dues persones, una que la fa i l’altra que l’accepta, mitjançant el marxador. El marxador és el testimoni, dipositari, anunciador (“als rojos, als blaus, on tirem”) i encarregat de “casar-la” (concertar).

En les travesses, el públic mostra el seu paper com a protagonista en el desenvolupament de la partida. Els aficionats (postors) amb les seues “postures” donen les pautes a seguir en cada partida. En una partida de pilota, els diners es poden jugar de diferents maneres : en la corda (desafius, abans de començar la partida estan “travessats” els diners per als guanyadors), en la partida (les travesses es fan en funció del resultat final de la partida), en els iguals (no importa qui guanya la partida, sinó per quant, “donar de cinc”, “donar de deu”,...), en el quinze i en el joc.

Jugador de bot, pagador de butxaca.
Dames i cavallers, va de bo

dissabte, 31 d’agost de 2019




Les vacances porta que tinga les vesprades lliure entre setmana i els matins també.
 Per què ho dic? Fàcil, quan treballe, tinc jornada partida de dilluns a divendres. Aleshores, el mes d'agost tinc temps per veure i gaudir de la pilota al carrer, al trinquet; inclús, enguany, jugant al frontó curt i a la modalitat anomenada "màdel".
A l'estiu, tot el món viu i als pobles de la comarca de La Marina estan plens de festes i partides de pilota. Murla, Benigembla, Parcent, Laguar, etc.

 Pots parlar i gaudir amb les velles figures com Paco "Genovés" i Edi en el dia de Nel de Murla.  Assistir a la presentació del llibre d'Agulló i Congost "la pilota grossa" (modalitat in crescendo) i gaudir de la partida de raspall femenina. Tornar a veure vells amics (Dani Vidal, L' Alqueria d'Asnar) amant del raspall i recordar a son pare (Benjamí ) que amb 65, encara jugava competicions. Dani és,sobretot, un fervor impulsor del raspall femení amb el club del seu poble. Jo destacaria a la seua filla Miriam, pionera (junt al club de pilota albaida-laura- i bèlgida) fa un grapat d'anys del raspall femení en les comarques centrals.

 Veure com un jove basc (Gaizka) treu molt llarg, recte i certer d'una manera singular: una treta de palma mig emmarronada (Benigembla i Parcent). I a  més a més, s'ha integrat en la idiosincràcia alacantina. 

Veure i gaudir de l'amic Vicente Màlia, com lluita contra l'edat i les lesions, per seguir jugant i fent partides allà on el criden amb el seu treure de bragueta. Únic hui en dia. Excepcional d'admirar l'esperit de competitivitat i lluita que té.

Veure suar la gota i el patiment dels jugadors professionals (Héctor, Pere Roc, Pablo de Sella i Félix) amb els esvarons del trinquet  i una partida igualadíssima a 55 tantos; tambè vore que qui va travessar "els duros" en una partida de molts de "quilats",fins el darrer quinze no els tenia a la butxaca.

Ara em pot la figura paterna (estima) i la llagrimeta de veure que el teu fill (josep miquel) gaudeix d'un esport tant nostre com és la pilota: "véns? On? "pare, tinc partida ací i allà" "hui jugue amb els meus ídols de pilota", "hui tenim partida de festeS", "fem un desafiu, vols marxar-mos?".

I acabe, aquest estiu després de molt de temps sense jugar (problemes de lesions i por de tornar a recaure), els amics ens vam comboiar i vàrem participar en el primer campionat de frontó curt i "màdel" a La Vall de Laguar. L'experiència? Molt bonica i enriquidora. El resultat?  No va estar gens malament (tot és millorable). El post-després: un parell de dies sense poder menejar-me. Bon estiu i aneu a vore partides de pilota, redéu!!

dilluns, 8 de juliol de 2019


26, son anònims. Altres 37, son públics.
Dos grups de gent que fan pinya i lligams al voltant de l'amistat d'un amic que compleix anys i d'un esport de carrer que fa poble. Orgull de poble viu. 
Un grup, "els públics", pugen al bus conduit per una "estrella galàctica" (J.V.O.M., de malnom Màlia). 
*Permeteu-me un parèntesi. Sento, quin monument, en vida, el mereixes! Tu si que eres un crak! 54 anys i campió de segona a llargues amb l'equip d'Orba. Des d’ací enhorabona també al poble i club de pilota d'Orba*
Un autobús que ens porta al camí de l’Olimp esportiu perquè guanyen o perden, per a nosaltres, són els nostres herois. 
L'altre grup, "els anònims", estan baix una "haima" (carpa) blanca abraçant-se, ballant, aplaudint, menjant, bevent de l'elixir de l'amistat d'un amic que celebra 50 "tacos" (felicitats S.J. M.O., de malnom “panader”) i que la majoria d'ells, per moltes raons que no vénen al cas, fa temps que no poden gaudir d'una conversa, d'una intimitat, d'un gaudi al temps. Sí, el temps s'ha parat per a tots ells, les agulles del rellotge s'han fos (derretit) i no roden. Sols el sol i la lluna marquen les hores "dels anònims".
El grup "dels públics" arriba al seu destí (Relleu. Marina Baixa). Ni la xafogor, ni la humitat, ni les altes temperatures, ni l'hora intempestiva per jugar poden amb l'ambició i ganes de creure en la victòria.  No són els favorits, tot el contrari, però fins el darrer quinze lluiten, tot i sabent de les seues limitacions esportives. S'acaba la partida. Han perdut, però amb el cap ben alt. Enhorabona als campions!! (equip de Relleu).
Estem orgullosos de la derrota. Sí!! perquè no?  Sols dos equips poden jugar una final després d'una lliga de de 5 mesos. El trofeu està als peus dels artistes derrotats.  El carrer major ple de gom a gom, tots alçats i aplaudint als perdedors i guanyadors. 

En els temps que vivim d’immediatesa total de les coses, la fama i els resultats són moments efímers que  després quedaran escrits en els annals de la història esportiva.
Però, tant per a la gent del grup "dels anònims" com "dels públics", el que és impagable, inenarrable,  inesborrable i sempre tindran en el record són els moments viscuts. Eixe rellotge sense agulles.
Moltes gràcies a l’amistat (sentiment) i a la pilota (esport) per continuar existint i estant en la vida senzilla i sense ostentacions de la gent d’un poble viu.  
Si no esteu cansats de llegir, malgrat que totes i tots ja sabreu el resultat, passe a narrar-vos, minut i joc de la partida jugada el diumenge 7 de juliol qui li faig fer a un "homenot" que no va poder estar al carrer.

Duració de la partida de pilota a palma, 110 minuts.
16:11, els equips es fan la foto;  16:18, 0-0; 16:38, 1-1; 16:46, 2-1; 16:53, 3-1; 16:57, 3-2; 17:03, 3-3; 17:09, 4-3;
17:22, 5-3. 13 minuts d'un joc que pot marcar un abans i un després en la partida. Els blaus han tingut 4 ratlles guanyadores, dos vals i no han pogut igualar a 4.
17:34, 6-3. Ara ha durat 12 minuts el joc. Oportunitats per fer el joc pels blaus, però la pilota no els ha dit i l'equip roig s'ha crescut. És lesiona el punter blau Vicent, pilotada al canell (monyiqueta). Té que ser atès pels metges. Entra Damià.
17:47, 7-3. Un altre joc molt igualat de pujar i baixar. Dura deu minuts.
17:52, 8-3; 17:55, 9-3.
18:08, 10-3. S'ha acabat. 13 minuts ha durat el darrer joc. Resultat enganyós. Els blaus no han donat mai per perduda la partida. Orgull d'equip. Tots els jugadors són del poble. Orgull de poble viu.
Arriba el silenci al meu interior. Tanque els ulls, pare les orelles.
1) "grup públic": sentats a terra, dos xiquets, expliquen les vivències de la partida als seus pares;
2) "grup anònim": l’homenatjat alça la veu i pregunta : xicons, fem l'arranca(d)ora? .

dissabte, 22 de juny de 2019

Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana  de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor,  bundancio, venancio, víctor, palmera,...De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat animant al nostre equip. Les finals hi ha que jugar-les com una partida més, és a dir, amb concentració, motivació, il·lusió i fent equip. Sabem que l'equip favorit és l'altre, sols ha perdut una partida en tota la lliga i juga a casa. Segurament el carrer estarà ple de gent, però anem a fer tanta força els "guareros" que, amb tot el respecte per a l'equip de Relleu i al seu treure Sergi (gran persona), el Carrer Major de Relleu serà un carrer ple de "guareros" parant, restant i guanyant ratlles. Els equips de segona de palma i el tercera de llargues han fet un gran campionat arribant a les semifinals. Enhorabona a tots i totes i que la pilota continue botant pels carrers dels pobles. No serem el titular de les notícies, però serem poble. Per cert, voleu saber el resultat de la partida? 10-1. Barbaritats de jugar. Treure, restar,  super motivats i fent equip. Sempre així amb eixa actitud. Enhorabona en majúscules al Club  de Pilota La Vall de Laguar.

dilluns, 10 de juny de 2019


No tinc temps descriure la crònica de la partida. De colp i volta, sha fet de nit i estic sols al carrer. Però sí puc recuperar un sistema denviament descrits que es diu telegrama. Sí, com eixa aplicació de xatejar que teniu al telèfon mòbil i ha perdut la a pel camí.  Ho faig daquesta manera perquè sóc una valencià agarraet. Trobe que en la meua anterior vida deuria viure en les terres dels valencians del nord-nord.
Telegrama és un escrit transmès/enviat per telègraf, és a dir, un aparell que transmetre a llargues distàncies els senyals  convinguts expressats molt concisament, amb brevetat. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum.
Espere que us arribe correctament.
Roig contra blau.
4-1, 4-6,5-7, 6-9, 9-9, 10-9.
Partida competida, igualada i amb molt de públic.
Dues hores llargues de pilota al carrer. 
Motivació per superar-se.
Bona forma física i mental.
La gent animant als seus.
Sense pressa perquè les forces anaven justes.
La remuntada ha estat possible.
La il·lusió de guanyar.
Abraçada entre els jugadors de lequip.
Enhorabona.
Pague la cervesa.
No tinc diners per a més paraules.

Dissabte de vesprada al poble de Calp  es va fer públic i oficial la notícia que un pardalet em va dir a cau d'orella fa un parell de ...