Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.

 Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure.

Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com....

...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant...

...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava fer...

...És migdia, hora de dinar, la ti Rosita ix de casa i baixa pel carrer morts cap el cementeri quan es para i xilla: “Antonio, Visente [sic] a dinar que l’arròs està escudellat i al pare li agrada l’arròs calent. Recordeu-se’n d’anar al forn a pel pa...

...Vesprada de maig, les xiquetes i els xiquets ixen d’escola i es posen a jugar “a caçar”. Visente [sic] juga amb els més majors i no es dona conte que hi ha una xiqueta sentada en una finestra el mira de reüll en silenci. No li fa cas. Al cap d’uns dies, la seua cosina “la panadereta” cau malalta i li manen repòs total durant una llarga temporada. Els amics i amigues van totes les vesprades a fer-li la visita i allí “Visente” [sic] li pica l’ullet a eixa xiqueta de la finestra que des d’aquell dia va començar a caminar junts pel viatge de la vida. Ella tenia 11 anys i ell 13. D’això fa més de 40 anys i continuen junts amb alts i baixos com totes les parelles...

...En La Vall de Laguar, anys 80 del segle passat, creen el club de pilota de grans i menuts i ell s’apunta. Era un xaval jove, fort i veloç de cames (que li pregunten als de la mili a vore qui corria més a pressa els 100 metres). Comença a jugar de punter com tots, però va fixant-se amb la treta de Marcelino “Pato d’Orba” i Pep “el Blanco de Laguar” i vol ser com ells i comença a practicar la treta de bragueta en la modalitat de llargues

... Visente [sic] quan comença a treure s’enganxava en totes les reixes i trencava tots els canyos per la seua força de treta. En eixa època ell treballava a l’obra amb son pare i un home li va dir “agarra un cabàs de taronges verdes tombades de tamany paregut a la pilota i fes dominar la taronja. Dit i fet, Antonio i Visente [sic] van anar a un bancal d’Orba i van omplir un cabàs de taronges tombades i se’n van pujar al Poble Dalt i en el carrer del Llop, el Visente [sic] es posava davant la casa del ti Arturo/Dora i treia carrer amunt i moltes taronges travessaven tot el carrer passant el bar Jalisco fins la casa del ti “Administrador de Fontilles” i així molts dies... (tindrem que donar gràcies als llauradors que aclareixen els tarongers i tomben les verdes per haver tret una de les millors tretes de bragueta de la història de la pilota valenciana).

 

“El Màlia” ha sigut un jugador valent i temperamental (geni) que per on ha passat ha deixat una gran petjada com esportista i molts amics perquè és una persona amb un gran cor.

Un rodamon de la pilota perquè ha jugat en tots aquests clubs: Laguar, Benidorm, Benimagrell, Benitatxell, Callosa d’En Sarrià, Castells de Castells, Finestrat, Godelleta, Murla, Ondara, Orba, Sella, Teulada, Sella, Verger, ... (disculpeu si algun club s’ha quedat sense nomenar)

El “Visente” [sic] es presenta tal com és i no diu mai una cosa per altra, ni mentides ni amaga la mà per tirar la pedra. Va amb el seu cor gran a la mà perquè les seues accions sempre són d’ajudar a tot el món que li demana ajuda. És un tros de pa amb el seu geni. La família i l’amistat estan per damunt de tot. Són amistats que duren tota la vida.

Com deia Ciceró, no hi ha casa tan estable, ni ciutat tan ferma que puga aguantar l’envestida dels odis i les divisions. Per això sorgeix l’amistat en aquest món fràgil com un dels valors més grans perquè ens dona estabilitat com a persones. Obrir-nos als amics és una forma d’obrir la porta de casa i començar una relació que ens fa créixer i que ens fa aprendre a estar i ser per als altres, a saber donar i saber rebre. Els amics ens fan costat quan les coses van malament i sobretot quan van bé perquè és quan algú riu amb tu que sap que desitja el millor, sense enveges.

Eixe és Jose Vicente Oliver Moll el “Màlia”.

Escrit fet per Josep Moll. Albaida – La Vall de Laguar.

*posdata: fotos cedides per MÀLIA II.