Passa al contingut principal

Entre flors de taüt i arbres florits he passat Sant Josep.
Acabe d’escoltar el darrer tro de la mascletà i al cap de poc entren per la porta del bar dues persones. El Ti Carlos “el coeter” i el Ti Ovidio “el de la Milagrín del Poble Baix”. Jo ja tinc en les mans dos gotets i una botella “Albo”. El pitxer en l’aigua fresca ja feia una estoneta que el tenia damunt del mostrador. Pep, un parell curtetes i ens anem. Què voleu de picar?. Si la meua germana ha fet sang, posa-mos quatre trossets que li ix boníssima. I un poc de pa per mullar. No tinc a ningú en el bar i la conversa amb els homes és amena i distreta. Em parlen dels coets amollats. Dels coloms que tenen que pintar les plomes i amollar després de dinar. Després tenen que anar a l’horta de la font perquè una de les barraques (canyes) de tomaqueres la tenen que reforçar. Jo sóc tot orelles , crec que per això tinc 2 pàmpols ben grans. Per cert, no ho dit, la botella és absenta.
Bon records!! Clar que sí!. D.E.P. Ovidio.

Eixe record passat (enyorança) em porta a un present contat i viscut pel meu fill on es demostra que la fama o el triomf personal, en aquest cas esportiu, no té perquè canviar a les persones i deïficar-les (supèrbia i cregudes). En casa hem viscut de prop els esports minoritaris i per les condicions esportives del meu fill (porter àgil amb reflexos i intuïció) alguns d’eixos esports els miraven en la televisió i això va fer que conegués a la persona que estava dinant al restaurant. Aquesta setmana al restaurant Venta del Collao ha anat a dinar Didier Dinart. Un home de dos metres i més de cent quilograms de pes, el coneixen com “la roca”. Una persona amable i simpàtica. Fa sis anys que està retirat de l’esport com a jugador. Jugava de pivot. Ara viu a Ciudad Real i en Espanya no es molt conegut. ? . Sí, eixa pregunta se la fareu quasi tots i totes. Qui és eixe? Mireu, sols per damunt quina currícula esportiva que té. Ha jugat en 5 equips (Dijon, Montpellier, Ciudad Real, At.Madrid, PSG) on ha guanyat 5 lligues franceses, 5 espanyoles, 4 lligues de campions, 9 copes. Amb la selecció del seu país (es francés) ha aconseguit (sols indique els ors) 3 campionats del món , 2 campionats europeus, 2 jocs olímpics. Actualment és el seleccionador francés (or) : 1 campionat del món.
Vos dic l’esport?
Handbol (balonmano).  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Toc-toc, toc-toc. Tot està a punt. Com alguns ja saben el passat cap de setmana, el club i l’escola de pilota del poble de La Vall de Laguar van fer la seua presentació al Centre Social de Fleix (Poble Mig).
L’escola de pilota municipal participa en les competicions dels Jocs Escolars organitzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Federació de Pilota Valenciana en totes les seues modalitats i tenen com a entrenadors Héctor i Jordi.

Els jocs esportius inclouen les modalitats de llargues, raspall, one wall, escala i corda, frontó i galotxa, Demà dimecres dia 13 de febrer, el MARQ (Museu Arqueològic) d’Alacant acollirà la presentació de les que seran la XXXV Lliga a Llargues i la XXVII Lliga de Palma. La present edició conta amb un total de 62 equips, 25 formacions en la lliga de llargues i 37 en la de palma. La lliga començarà el proper cap de setmana i s’allargarà fins el cap de setmana del 6 i 7 de juliol quan es disputen totes les finals al poble de …
Les claus de la pilota La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant. Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar. Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes. Els “NTTs” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el demà Els “NTTs…
després de molt de temps sense escriure en el blog....uffff...seria molt llarg d'explicar els motius que han portat a a aquest silenci de lletres i paraules, he decidit tindre actualitzat el blog de pilota amb escrits fets en les xarxes socials. Els temps han fet que ara la pilota que mire vaja per l'aire i sols pegue un bot a terra i no siga raspada: de la modalitat del raspall de la comarca de la Vall d'Albaida a la modalitat de llargues i palma de la Marina Alta. Després de 10 anys de lluita, promeses i il·lusions amb el projecte del club i escola de pilota a Albaida he donat pas a la gent jove i nova generació de pilotaris. Jo he fet un pas arrere i sóc un simple aficionat que va a veure partides de pilota, sobretot, al carrer.
Vos adjunte una selecció (un per mes) dels diferents escrits o cròniques de partides que he fet en el facebookMireu al llarg del present any el que he escrit :
1.- maig

El marxa(d)or amb la seua veu de baríton canta “…val i lo altre, gullona(d)e…