Els resultats negatius del cap de setmana han estat com una galtada, metafòricament parlant, al principi el fa mal i el deixa la galta roja i picor/coentor. Quan acabes tot suat i la inesperada derrota el fa obrir el ulls i posar els peu a terra, estàs de mala solfa perquè tots i totes quan participem en una competició ho fem per guanyar. Però després de dutxat i amb la ment  gelada, penses i recapacites, hem de continuar avant, de les derrotes s’ha d’aprendre i penses, a l’altra, més i millor.

I van ser dues derrotes: dissabte i diumenge. En cap de les dues va poder ser. En la partida del dissabte de la vesprada l’equip va eixir derrota de les terres calpines. Mai van entrar en la partida, 2-6, 5-10. La xafogor del penyal no ens va ajudar. En la del diumenge al trinquet murler, tres quarts del mateix, al principi els de blau agafen distància de dos jocs (25-35). Però els de roig reaccionen igualant a 35 i fent el joc següent (40-35). 5 jocs seguits dels blaus i a dinar (40-60). Sense més comentaris.

Bo sí, un : com superes el mal tràngol de les dues derrotes pilotaires? Escoltant històries, però aquesta vegada no de la gent major, de la gent jove. D’ells també aprenem i descobrim. Hui toca parlar d’un plat molt valencià. Allipebre. Diuen i conten que...

...els diumenges el meu iaio em despertava de bon matí. Vinga, alçat que hui ens toca fer el dinar i tenim que anar a l’illa del Palmar (l’Albufera.València) a pescar les anguiles. El meu iaio em contava que abans de fer els ponts (hi ha 3), sols es podia accedir a l’illa en barca. Ell això no ho ha conegut, però ho havia llegit en la novel·la “Cañas y Barro” de Vicente Blasco Ibáñez. També em deia que no es sap l’origen d’aquest suculent plat, però que el rei Jaume I va regular la pesca en l’Alqueria de l’Alcudia (El Palmar) habitada per musulmans. Però tinc un record negatiu, em contava el jove, que el meu iaio em deixa netejar i jugar amb els anguiles (tenen una pell molt suau i fina) fins arribar a casa i en la cuina, davant de mi, agafava el ganivet i els tallava el coll i les trossejava.

Anem als ingredients són : anguiles, alls, pebre roig, oli, sal, coent/ditet, aigua, fulla llorer, julivert, pinyons, llesqueta pa fregit. Se li pot afegir creïlles trossejades i ametles moltes (un suquet d’anguiles).

Un plat d’eixos en els que toques el cel amb la mà després de mullar amb pa i xusclar-te/llepar-te els dits.

En l’obreta del Pare Salvador Calvo “l’àngel de la pau” (miracles de sanvicent) de finals del segle XIX podem llegir...

“No estem per a broma i ball. Un all?. Un all! Tu sempre al pessebre!!. I pebre. I pebre! Pos espavila!. En anguiles. En anguiles!. Molt tranquil·les hores solen passar mentre hi ha per a sopar un all i pebre en anguiles. Ai, la fartera i el traguet!. Però senyor, és acció mala encaixar un guisaet com eixe, entre pit i espatla? “

Va per tu Pedro Hernàndez Mengual!! Va de bo!!