-

Arribat el mes de gener i passades les festes de Nadal, el sabater tenia més temps per fer les pilotes. Antigament, eren els sabaters els que les feien: “pel gener / fa pilotes el sabater”. Les antigues pilotes botaven malament i estaven deformades. Com es solucionava? El sabater les havia de “trincar”, és a dir, fer botar la pilota una vegada i ja prenien una forma esfèrica. Per aquesta raó, ara, quan volem qualificar una cosa com a totalment nova i no estrenada solem dir “és nou de trinca”

La tardor ja es notava en els arbres. Les fulles estaven canviant de color. El catre on dormíem estava format d’un simple bastiment i dos parells de peus que formaven dues aspes plegables. Eixa nit, els que manen i no coneguem de res, ens havien obligat a canviar l’hora del rellotge. El canvi d’hora fa ver que ens alçàrem primer que les màrfegues (tela farcida de palla i/o pellorfes dels cereals que serveix de matalàs) per poder tindre tot a punt per a quan arribaren els senderistes : cafés, infusions d’herbes, dolços casolans i begudes fresques. Fins a migdia a l’hora del putxero no teníem res a fer i un home entrat en anys que enguany no feia la ruta ens va preguntar: voleu que juguem “al  clotet”?
Nosaltres ens vam mirar amb cara de sorpresa. L’home es va donar conte que no sabíem com es jugava. És un joc fàcil, divertit i on t’ensenyes a fugir, esquivar i llançar amb punteria.
De la butxaca del pantaló es va treure una pilota de badana. Quantes voleu jugar? Érem 5 xicones. Anem a fer 6 clotets i a una certa distància senyalarem la mare amb una ratlla. Cadascú es queda amb un clotet i el llançador (cada vegada un/a) intenta tirar la pilota dins d’un clotet que no siga el seu. L’amo del clotet ha d’anar a per la pilota i dir “peus quiets” mentre els altres fugen (corren). Una vegada dit peus quiets ningú es meneja i l’amo llança la pilota amb intenció de pegar a algú. Si li pega a algú, eixe queda eliminat, però si no li pega o agafen la pilota al vol queda eliminat el llançador. Guanya qui es queda el darrer.
. Sóc de poble.




 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació