Aquest dissabte passat, pensat i fet, me’n vaig anar al poble a vore dues partides de pilota al carrer. Una partida a llargues i l’altra a palma. El carrer de la pilota deu tindre una seixantena de passes i en una partida de llargues l’home bo o marxador pot arribar a recórrer uns 4 km., o el que és el mateix, unes 6.500 passes.

No ha estat un bon matí per als jugadors de samarreta roja (equip del poble) front als de la samarreta blava (El Campello i Tibi, respectivament). Han perdut les dues partides amb un resultat idèntic: 4-10.  La partida de llargues fins el 3-4 ha estat bastant igualada i lluitada en els quinzes i les ratlles. La partida de palma, tres quarts del mateix. En mig de les dues partides, s’ha presentat una pancarta, en un petit homenatge, al jugador local Màlia (recentment retirat de l’esport) pels seus 40 anys dedicats a la contribució, a la promoció i divulgació de la pilota. Quan s’han acabat les dues partides, s’ha fet un plantaet al bell mig del carrer entre jugadors rojos, blaus i aficionats assistents.

Diuen i conten els que saben del tema que “fer-se’n una” amb els amics és molt bo per al nostre cervell perquè estàs pendent del què es diu, estàs pendent de participar en la conversa i el desfogues; tot això, manté el nostre cervell en actiu. Com més cuidem i treballem el nostre cervell, més fàcil serà mantindre’l actiu i sa. Aleshores, fer allò que ens agrada entrena el nostre cervell perquè és una teràpia efectiva i informal. Hui en dia amb tanta tecnologia estem tots comunicats des de la distància, però ens perdem la proximitat, les rialles o plors en directe, les mirades que diuen més que mil paraules. “Fer-se’n una” amb els amics és màgic, únic i irrepetible. Un tresor a cuidar com una planta, si em permeteu el símil : regar, cuidar, abonar. Les relacions social són bàsiques per tenir una bona salut mental.  

Salut i Pilota!