Anit mirant el primer programa de la nova temporada de “trau la llengua” en la televisió pública valenciana “Àpunt” que anava sobre tocs, vaig escoltar el significat d’una paraula que jo no relacionava amb la pilota. La paraula és “maça” [mása] amb ce trencada.
Agafe el diccionari de la AVL (acadèmia valenciana de la llengua) i en la definició nº 10 ens diu : “ substantiu masculí invariable. ESPORT En pilota valenciana, jugador que realitza la funció de restador en el joc de llargues.”
Després de fetes les tasques laborals, em dedique a escorcollar en la bibliografia de la biblioteca per intentar saber un poc més del tema. Busque en llibres com el vocabulari de la AVL, la pilota valenciana de la U.V. (Universitat de València), el joc de la pilota valenciana de Frederic Llopis, la pilota valenciana-unitat didàctica de la Conselleria de Cultura i Educació, i el joc de pilota de Llorenç Millo.
Com molts sabem, i els que no, ara ja ho sabeu, l’esport (el joc) de la pilota amb ratlles (llargues, a curtes, a palma, a perxa) deu ser el més antic, el més arrelat amb la tradició i el que es juga al carrer. En aquesta modalitat són de menester 3 ratlles en terra: la ratlla de la banca (o del traure), la de la falta que indica la fita que ha de passar la pilota en la treta, i la ratlla del rest (o ratlla del quinze). La modalitat a ratlles es juga al carrer. La delimitació del terreny de joc sols ser d’unes setanta o setanta-cinc PASSES. La passa és la mesura oficial d’aquest esport, mai el metre.
Solen jugar tres contra tres, o quatre contra quatre (si el carrer és molt ample, fins a cinc). El treure és molt protagonista en la partida. En altres contrades fora de la C.V., el TRAURE es fa botant la pilota sobre una banqueta; ací, es fa “de bracet” (bragueta o palma).
La pilota ha de passar la ratlla de la falta (treta) i els jugadors que fan el rest la poden tornar (jugar) enlaire o després del primer bot.
El quinze es guanya quan la pilota passa, sense ser tornada de bo, de les ratlles del quinze o del treure. Però el més normal en el joc es que el treure ataque i el rest defense la ratlla del quinze. La defensa des del rest es pot fer o bé entrant a la pilota abans d’arribar o bé després de què haja passat la ratlla del quinze (treure llarg). Per això, alguns dels jugadors que resten es posen per darrere de la ratlla del quinze i han de jugar la pilota de bo (aire o primer bot) i l’han de passar del quinze. El darrer jugador del rest s’anomena MAÇA.
Ara les partides és juguen a 10 jocs i el compte és quinze, trenta, val i joc i és el MARXADOR la persona que coneix i interpreta el reglament per garantir el bon funcionament de la partida. Però l’esport de la modalitat de ratlles té una característica que li dóna més animació i màxim interès. Són les RATLLES (chazas en castellà). Moltes vegades en la partida, la pilota no passa les ratlles que tanquen el joc i la pilota es queda parada per motius naturals o, més a sovint, perquè el jugador contrari la para. Aquesta acció s’anomena FER UNA RATLLA. Quan es fa la ratlla, aquesta s’assenyala, però el joc continua fins fer dues ratlles o que un dels equips arribe a tindre val i ratlla. En eixe instant, els equips intercanvien les seues posicions i els que restaven passen al treure. La primera ratlla ara serà la fita en el joc perquè la pilota jugada ha de passar per ser quinze. Qui la perd? L’equip que resta del costat de la ratlla on queda parada de bell nou la pilota.
Entés? Potser un poquet difícil d’entendre. Dues cosetes finals : Les ratlles afavoreixen a l’equip del rest perquè aquests després passaran al treure; la millor ratlla sol ser aquella que estiga més a prop de la ratlla del treure.
Complicat? No passa res, aneu als carrers a veure jugar partides de pilota gaudireu del joc, de l’ambient, de l’amistat i , potser, que fins i tot s’atreviu a jugar i entendre la modalitat.
Comentaris