a dos i dos ratlles

Entre flors de taüt i arbres florits he passat Sant Josep. Acabe d’escoltar el darrer tro de la mascletà i al cap de poc entren per la porta del bar dues persones. El Ti Carlos “el coeter” i el Ti Ovidio “el de la Milagrín del Poble Baix”. Jo ja tinc en les mans dos gotets i una botella “Albo”. El pitxer en l’aigua fresca ja feia una estoneta que el tenia damunt del mostrador. Pep, un parell curtetes i ens anem. Què voleu de picar?. Si la meua germana ha fet sang, posa-mos quatre trossets que li ix boníssima. I un poc de pa per mullar. No tinc a ningú en el bar i la conversa amb els homes és amena i distreta. Em parlen dels coets amollats. Dels coloms que tenen que pintar les plomes i amollar després de dinar. Després tenen que anar a l’horta de la font perquè una de les barraques (canyes) de tomaqueres la tenen que reforçar. Jo sóc tot orelles , crec que per això tinc 2 pàmpols ben grans. Per cert, no ho dit, la botella és absenta. Bon records!! Clar que sí!. D.E.P. Ovidio.

Els resultats negatius del cap de setmana han estat com una galtada, metaf ò ricament parlant, al principi el fa mal i el deixa la galta roja i picor/coentor. Quan acabes tot suat i la inesperada derrota el fa obrir el ulls i posar els peu a terra, est à s de mala solfa perqu è tots i totes quan participem en una competici ó ho fem per guanyar. Per ò despr é s de dutxat i amb la ment   gelada, penses i recapacites, hem de continuar avant, de les derrotes s ’ ha d ’ aprendre i penses, a l ’ altra, m é s i millor. I van ser dues derrotes: dissabte i diumenge. En cap de les dues va poder ser. En la partida del dissabte de la vesprada l ’ equip va eixir derrota de les terres calpines. Mai van entrar en la partida, 2-6, 5-10. La xafogor del penyal no ens va ajudar. En la del diumenge al trinquet murler, tres quarts del mateix, al principi els de blau agafen dist à ncia de dos jocs (25-35). Per ò els de roig reaccionen igualant a 35 i fent el joc seg ü ent (40-35). 5 jocs seguits d