La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant.
Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar.
Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes.
Els “NTTs” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el demà
Els “NTTs som una colla de germanor formada per molta gent de tot arreu: els clubs i escoles de pilota (socis, entrenadors i jugadors), els aficionats (participants passius i actius), les institucions públiques (recolzament), la federació (competicions), els trinqueters (corporativisme), els “Mass Media” (influència en la premsa general i esportiva) i el mecenatge o patrocinadors de les empreses valencianes o forasteres que creguen i aposten per aquest esport (jugadors professionals).
Tots i totes, tenim les claus per a què no es tanquen les portes de la pilota valenciana. Cadascú té la seua clau, i totes i tots junts fem que la pilota bote pels carrers i els trinquets de les nostres terres i per les terresi canxes de tot el món.
Dos exemples :
-En l’escola : ja no sols en l’educació física, també en la classe de llengua (lèxic), en la de matemàtiques (puntuació del joc, quinzes), en la de coneixement del medi (geografia, modalitats per comarques i joc internacional; i història, documents edat medieval), en la de plàstica (taller fer una pilota i unes proteccions per a les dues mans), etc.
-En els mitjans de comunicació (paper i internet/digital) : em ve a la memòria que fa tretze anys, com passa el temps, Vicent “Tagarinet” (d.e.p.) i qui escriu començàrem una relació pilotaire Marina Baixa-Vall d’Albaida passant per la Marina Alta, per mig dels ordinadors i d’internet (webs i blogs) per informar a la gent de la pilota i no ens coneixíem de res, però...
*Un incís : ”Tagarí” vol dir moro que vivia entre cristians en l’època medieval de l’àrab “tragrí” i “Albaríssia” és una terra blanca i dura quan no està humida , però que es torna molt esvarosa quan està molla i banyada. Sinònim de llecorella del llatí “albarís”*
... enseguida va sortir el "feeling" perquè estimàvem el mateix : la pilota i la llengua.
Al 2014, hem va succeir el mateix, amb un pilotari professional de La Costera (Ricard Sentandreu), l’incipient diari digital “PilotaVeu” (més tard “PilotaViu”) i un aficionat de la Vall d’Albaida (el que escriu) arran d’informar sobre el raspall i el Campionat de Raspall que organitza la Mancomunitat de La Vall d’Albaida des de 2003. Tampoc ens coneixíem, però els dos estimem la llengua i la pilota i va resultar fàcil entendre’s per col·laborar en la promoció i intent de divulgar la modalitat del raspall en les comarques centrals. Sí, perquè aquest torneig de clubs i escoles de pilota amb jugadors aficionats abasta diverses comarques com : El Comtat, l’Alcoià, La Vall d’Albaida, La Costera, La Ribera Alta i, inclús, La Safor.
SEMPRE ENDAVANT!!
perquè com deia la meua iaia, la feina compartida i en equip sempre és millor i no pesa i perquè ser valencià i estimar la pilota és la millor manera de ser feliç i de ser persona.
Josep Moll. La Vall de Laguar – Albaida. 28 de desembre de 2018
Comentaris