Fa un fred que pela. Estem a dos graus baix zero i comencen a caure les primeres volves  de neu. Les puntes dels dits tant de la mà com del peu estan començant a gelar-se. Anem pegant botets i fent-mos fregues per aliviar  aquesta sensació de fred. Les grades estan plenes de familiars i aficionats a la pilota. Són les deu i mitja i comencen les finals del campionat de raspall al carrer del Raspallot de Quatretonda que organitza la Mancomunitat de Municipis de La Vall d’Albaida (...i anem per l’edició huitena). Aquest diumenge es juguen les finals en categoria infantil i cadet. En la primera s’imposa l’equip de Castelló de Rugat al de Canals per un contundent 30 a 5. En l’altra final tenim dos equips de la mateixa escola : la d’Alcàntera/Càrcer. Guanya la parella al trio per 30 a 10, en un principi resultat sorpresa perquè pareixen favorits els altres. Com vos he dit molt bon ambient malgrat l’oratge. S’acaba la matinal i  a migdia , el termòmetre marca zero graus. El cap de setmana pròxim  (29 i 30 de gener)la resta de finals (benjamins,alevins, 3era,2ona i 1era) entre el dissabte i el diumenge. Entre partida i partida escolte històries de pilota com la del tio Barruga que feia desafius on es jugava alguna gallina i si, el tenien, algún cinquet. Tardava més de dos hores en arribar al poble de la partida amb les espardenyes de careta i el guant de pell penjats al muscle. Imagine que es preguntareu per què, puix senzillament perquè s’alçava a les quatre de la matinada i anava caminant a jugar perquè son pare no li deixava la burra i encara menys el carro i el pobre no tenia ni coneixia el que era una bici. Per aquesta raó sols arreglava partides quan hi havia lluna plena per poder caminar per la nit. Jugaven al raspall a ratlles. I l’enfrontament era al poble de  Moixent (La Costera) al carrer de l’església. Sabeu d’on era l’home? del Palomar.