cOORDINADOra i/o ASSOCIAció?

-
Diu un vell proverbi que pot més la persistència d'una gota d'aigua que la força d'una ona. Partint d'aquesta frase inicie la notícia de la reunió formal que vam tenir ahir dimecres, en l'auditori de Castelló, un grup de gent amant de la pilota valenciana. Des de monitors d'escoles, aficionats, presidents de clubs, professionals i ex, "amos" de trinquet, polítics amb càrrec. Era la continuació a la celebrada el passat diumenge al trinquet de Dénia. Sí ! ens ronda pel cap la idea de crear una "associació/coordinadora de clubs de pilota valenciana" (raspall i totes les modalitats). La pretensió, des del meu punt de vista, l'hem corregida i rectificada en l'esborranys dels estatuts : no volem organitzar, sinó fomentar, promocionar i col·laborar en fer un pas endavant en el món de la pilota : des de les bases (escoles i clubs) fins a les teulades (trinquets i jugadors professionals). Però, com diu la dipu de valència : COLZE A COLZE...amb la Federació de Pilota Valenciana. No volem que ens entenguen com una "barruga", tot al contrari, volem unificar criteris i millorar tot allò que està fent-se tan bé (jocs escolars, campionats oficials,etc.) i corregir el que creguem que actualment no funciona : LA PROFESSIONALITZACIÓ de l'esport, sobretot, en el que més ens afecta raspall, però , perquè no en les altres modalitats: llargues, perxa, galotxa. Aquestes reunions són un embrió d'una futura lliga de clubs, de campionats/fires de trinquets actualment tancats amb els jugadors que ara estan en escoles i tecnificacions,. A Dénia erem els clubs de la Marina, ací a Castelló de la Vall d'Albaida, de la Canal de Navarrés, de la Costera, de la Ribera i de l'Horta de València (en total més de 30 clubs) a més d'altres sectors com he dit abans. Tots volem el mateix : anar un pas endavant i tots junts per millorar el present i preparar el futur de la pilota valenciana. Ens mirem el melic perquè el raspall està prou marginat, però caben totes les modalitats. Creguem que la idea es positiva i oberta a tot el món. Endavant i bon vent, sobretot, hui que bufa encara de tramuntana i gela els pensaments.
A reflexionar, aclarir idees, i parlar...AMUNT LA PILOTA!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació