-

 Fa uns quinze anys. L'altre dia com aquell que diu. Pels carrers i trinquets de La Vall d'Albaida, La Costera i el Comtat, 8 xiquetes, en categories benjamí i aleví, s'enfaixaven els guants, s'apretaven els didals, feien botar la pilota de badana i es xocaven les mans al finalitzar la partida de raspall dels Campionats Comarcals de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida. Laura d'ALBAIDA, Myriam i Abril de l'ALQUERIA D'ASNAR, Paula de LA POBLA DEL DUC, Nerea de MOIXENT, Irene, Ainara i Paloma de BÈLGIDA. Cadascuna ha fet el seu camí, com Myriam que continua jugant a pilota (èlit femenina) o com, per exemple, Paloma que s'ha convertit en artista de la música i ha publicat el seu primer disc "22". Entrevistada en el número 345 de la revista Enderrock (especial escena valenciana).


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agrad...
Més informació
-
Imatge
  Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava   /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé.   / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Més informació
-
Imatge
Un ofici en extinció: el despenjador de pilotes. Si entreu al buscador de Google i escriviu en valencià “ despenjador de pilotes” i feu clic, ixen 272 resultats trobats i sorprenentment el primer que ix és : -           El descabezado de pilotes (?) Per curiositat llig el seu signicat : és el procediment previ al muntat de l'armadura de fonamentació que es realitza picant el formigó de baixa qualitat que queda en la part superior del pilote, anomenat cap, per això, l'operació esmentada es denomina escapçat. El pilote és un element constructiu utilitzat per a fonamentació d'obres, que permet traslladar les càrregues fins a un estrat resistent del sòl, quan este es troba a una profunditat tal que fa inviable, tècnica o econòmicament, una fonamentació més convencional mitjançant sabates o lloses. Però jo no vull parlar de coses DECAPITADES, tot el contrari... ... ha trencat el dia amb núvols de tronà i molta calor quan sona el telèfon....
Més informació