El segon dia de l’any ens vam despertar, Rosa i jo, de bon hora perquè teníem un tracte fet amb Paco i Jordi. Mosset al “bar Papa” de Murla i anar al trinquet situat en l’Avinguda l’Albir, al costat de la redona coneguda com “Excalibur” a veure jugar al nostre estimat i benvolgut amic Héctor I “de Laguar” (el germà del Mario i fill de la Tere de València i el Pepiquet del Nadal). Sí, sabuts que sou lectores i lectors, estem parlant d’un jugador professional de pilota valenciana  que juga en les posicions de mitger i/o punter i del trinquet “Vicent Pérez Devesa” de Benidorm. Un trinquet cobert d’uns 58 metres de llarg i uns deu d’ample i que fou inaugurat l’any 1985.

Abans de continuar en la croniqueta, dues cosetes :

- sabíeu que Héctor ha participat junt a Vicent Torrent, Betlem Agulló, Joan Benages, Roser Santolària, Ahmed Touzani, Maria Navarro, Pep Gimeno Botifarra i Elena Solanas en un documental de Xavi Sarrià? “No s’apaguen les estreles” (estiu 2021) . Què no? ala, puix ja ho sabeu, entreu a internet i ho busqueu. Per molt que bufe el vent en contra, és un viatge a les nostres arrels. El que ara s’anomena “resiliència popular”;

- Paco Durà va fer la crònica de la partida d’inauguració del trinquet de Benidorm el 26 de juny de 1985 (ara teniu l’oportunitat de buscar-la en internet i llegir-la). Eixe dia es jugaren dues partides, una a escala i corda (Eusebio i José Maria contra Fredi i Floreal) i l’altra al raspall (Malonda II i Sanchis contra Mena i Leandro).  Jo eixe dia no vaig poder anar perquè havia suspès l’assignatura de climatologia i estava per les terres morisques estudiant i decidint quina especialitat faria després; i a més a més, era fester al Poble Dalt i portàvem la barra dels festers del bar “Jalisco”.

Tornem al segon dia de l’any. A l’arribada al poble de Murla, en la finestreta del bar “Papa” ja teníem posat, i esperant-mos, el barrejat matiner i una amiga francesa de Paco que s’havia apuntat al viatge a Benidorm per veure jugar a pilota valenciana per primera vegada en la seua vida. Ella viu a França i està al poble de Murla de vacances.

El trinquet estava ple, molt bon ambient en l’escala, llotgetes i les galeries (del dau, del rest i la llarga).  Es disputava la Final d'Escala i Corda del XXXII Memorial Vicente Pérez Devesa. De roig, Pere Roc i Héctor (feridor Pere Buigues); de blau, Francés i Pere (feridor Barraca). Les travesses donaven als blaus, favorits, perquè Álvaro (Francés), com diuen els aficionats de la pilota “està d’un dolç des què ha tornat de la seua lesió”. Però la partida començà amb els rojos  més “enxufats” (disculpeu-me, però cal dir, endollats) i s’avançaren 4 jocs per cap (35-15). Pere Roc les tornava totes i Héctor, molt certer en les pilotes parades (crec recordar, de cap, 7 de 9, al palquet de baix) i apretant al mitger blau (Pere). Poc a Poc, Francés i Pere pujaren el seu nivell de joc i la partida va anar igualant-se (35-25, 40-30, 45-40, 50-45, 55-50). Les palmes dels aficionats eren continues perquè els 4 jugadors estaven fent-mos gaudir de quinzes i jocs molt bonics i disputats. Els feridors també van voler apuntar-se a la festa esportiva amb tretes que feien el quinze directe i d’altres jocs amb mitges i faltes. En el darrer joc, Héctor es va esvarar i va quedar estés a terra. Tot el món alçat i mirant que passava. Sols va ser un esglai i la partida es va poder reprendre amb victòria dels rojos per 60-50.

No voldria acabar la croniqueta sense fer menció a l’amiga francesa (perdoneu però soc maldestre per als noms) i com va gaudir de la partida de pilota. El primer que ens va dir que a ella li agradava el risc i que volia vore la partida des de l’escala. Valenta!! I, sobretot, em quede amb les seues expressions curtes perquè manifesten la seua emoció davant la partida i perquè el meu francés no dona per a molt més. Ho sent. Per cert, com tot bon aficionat/a, el primer dia, es va emportar un bon record a casa : una BLAÜRA (pilota a l’esquena).

Com il est beau!

Mon dieu!

Qu’est-ce c’est joli!

Oh là là!

Comme c’est délicieux!

Ce n’est pas possible!

Ouf! Pouah!

Genial!

Incroyable!

C’est magnifique!

Impressionante!