Literatura :
Feia temps que tenia ganes de rellegir un clàssic o millor dit, la primera novel·la moderna, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, però em vaig decidir per l’actualització lingüística de Màrius Serra (editorial Proa). És una reescriptura de dalt a baix. És una actualització. El Tirant és actual i els seus personatges són de carn i ossos. Toca els temes fonamentals de la vida : : l’amor i la mort; a més a més, admet moltes lectures. Un clàssic és un llibre bo que ha esdevingut perdurable en el pas del temps perquè ha sabut seduir moltes generacions de lectors. És un llibre que jo dic “parla viva valenciana” perquè està ple de frases fetes, jocs de paraules, refranys (fraseologia). Si em permeteu la comparança és un text de “sexe, drogues i rock’n’roll” on el Tirant lo Blanc és un cavaller que guanya batalles, però és vençut al llit. Com he dit abans, no sols la primera novel·la moderna, crec que la millor de la literatura europea del seu temps. És un llibre de cavalleria medieval amb amplitud de mires : mentalitat, humor, herois humans, sensualitat festiva, ironia, seduccions i amors; i, clar, batalles entre cavallers. Miguel de Cervantes ja va escriure en el seu Quixot “por su estilo es éste el mejor libro del mundo”.
Pilota al carrer:
El C.I.J.B. és la Confederació Internacional de Pilota a mà. Fundada a Brussel·les el 13 de maig de 1928 és la institució que agrupa els països on es practica l'esport de pilota a mà i té per objectius desenvolupar i propagar un joc de pilota comuna que portarà les característiques dels tipus de joc que les federacions afiliades practiquen o practicaran, estimular els contactes entre les federacions afiliades i organitzar cada any un torneig internacional. Formen part del mateix països com : Argentina, Bèlgica, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Xile, Equador, Comunitat Valenciana, Euskadi, França, Països Baixos, Anglaterra, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Portugal, Perú, Uruguai, Veneçuela.
En l’estiu del 2011 la ciutat de Pamplona rebia als equips de la I Coupe des Champions de Llargues. Aquell any guanyà la Coupe l’equip d’El Campello capitanejat per Martínez. Carrers de ciutats belgues, franceses, holandeses, basques, italianes i valencianes han gaudit de la modalitat de llargues. La modalitat de Llargues s'estén per diverses regions d'Europa i Amèrica i en terres valencianes adquireix especial rellevància en les localitats de la Marina.
El passat cap de setmana ( 6, 7 de novembre ) s’ha disputat la X edició de la Coupe de Champions de Llargues en 3 pobles de La Marina Alta (Orba, Parcent, La Vall de Laguar). Han participat els clubs campions de Països Baixos (Leeuwarden), Bèlgica (Thielain), França (Maubeuge), un combinat d'Euskadi i els valencians de Parcent, Benidorm, Sella, Relleu i La Vall de Laguar. 9 equips en 3 grups. Juguen les semifinals els 3 primers i el millor segon. Les partides es juguen a sis jocs i en cada joc es canvia de traure. Si s’arriba val a val, es juga el quinze a fer joc. L’equip de Laguar va estar format per dos traure : Vicent “Màlia” i Aaron i els jugadors de rest Kike, Josep Miquel i Pau més dos jugadors suplents: Damià i Roc. L’equip de Parcent s’ha proclamat, de nou campió, al guanyar 6-1 la final contra Sella.
L’equip de Laguar, li va plantar cara a un equip belga professional on el seu millor jugador cobra a l’any 60.000€ (ho pose en números per no errar la xifra). Sí, seixanta mil. La resta entre 20 i 30 mil. Els de Laguar van anar tota la partida per davant, 1-0, 3-1 i val-val amb una ratlla a la falta del traure; però la van perdre. Els de Laguar no es van vindre a baix i amb punt d’honor (sentiment d'amor propi que anima a mantindre una actitud i una aparença dignes i respectables.) van seguir fins posar-se 5-3, a un joc de guanyar la partida. En eixe moment va sorgir la professionalització dels belgues, quan el seu coach (entrenador) canvi als jugadors en la seua posició i comencen a remuntar la partida fins un 5-6 per als belgues. Emoció a dolls (en abundància) i nervis entre els aficionats. Un gos solt va ser protagonista d’una de les partides fins ser agafat i comentar, malauradament, la reacció d’un “supporter” belga. Aquest aficionat veient que el seu equip perdia no va saber controlar el seu nerviosisme i va agredir a un aficionat local (la sang va arribar al riu, en aquest cas, al nas). Recordar a eixe aficionat que la pilota és un esport “cavalleresc” on s’aplaudeix els quinzes ben jugats, ja siguen fets per l’equip de la faixa roja o blava.
Pilota al trinquet :
M’havia posat l’alarma per connectar la tele d’À Punt quan l’amic Toni “Sensio” em tenia una sorpresa guardada (dues entrades) i el dissabte per la vesprada ens anàvem a la Llosa de Ranes a veure la final de parelles en la modalitat de raspall. Espectacular. 4 joves dels pobles d’Alzira, Castelló, Ontinyent i Xeraco de menys de 23 anys, 2 blaus (Vicent i Lorja) i 2 rojos (Ivan, Seve) ens van fer gaudir amb quinzes i jocs molt disputats. El campionat es juga amb falta de treure al set i per als aficionats és d’agrair perquè es veuen molts més quinzes jugats. Sols dir que el darre joc (25-15, rojos) va durar més de 20 minuts, els blaus van tindre 3 vals i els rojos 6 vals. Al final, una raspada des del nou d’Ivan la va enviar al palquet de baix. Els coixinets d’àpunt van volar i el trinquet plantat aplaudint als 4 jugadors. Anècdota final, els campions van trencar la copa al caure’ls de les mans que la subjectaven quan el canó del serpentí va fer el seu potent tro.
Comentaris