Estic en la mascareta posada i sentat en el tercer esglaó de l’escala del trinquet esperant que comence la primera partida d’escala i corda per veure “debutar” al meu fill quan, guardant les distàncies de seguretat, seuen dues persones que parlen entre elles en eusquera.  El xic es dirigeix a mi em diu:  Arrasti on, pilotan ibiliko al gara? (Bona vesprada, juguem a pilota?)”. Amb les mascaretes i les ulleres embafades no els conec.

Soy Gaizka i ella es Paula, somos amigos de tu hijo JosepMikel”.  

Gaizka és un “esku pilotako pilotaria” (pilotari de pilota a mà) arrelat a les terres de La Marina Alta des de fa 3 anys on juga (fa la banca) a la modalitat de llargues i també juga les modalitats de perxa i escala i corda.

"Gaizkak euskeraz egiten tu” (parla eusquera), però em diu que és un “belarriprest” (tot oïda) del “valentziera” (valencià), però no és “ahobizi” (parlant) del valencià. En eusquera la pilota també es diu “pilota” i també s’ensenya en les “ikastolak” (escoles).

El mateix esport, ensenyat i jugat de diferent manera a la Comunitat Valenciana i al País Basc.

En la Comunitat Valenciana la pilota és l’esport autòcton per excel·lència declarat Bé d’Interès Cultural Immaterial (2014), tant per la seua implantació territorial, com perquè es practica des de temps immemorials.  Al voltant del joc de la pilota valenciana i les seues diverses modalitats conflueixen aspectes culturals, socials, etnogràfics, lingüístics que demostren la riquesa i diversitats de la nostra societat i les seues tradicions. Si mirem l’estadística i enquestes fetes i extretes de l’estudi d’investigació sociològic “Pilotaescòpic” fet per la Càtedra de Pilota de la Universitat de València podem comprovar que la pilota està arrelada entre la població com un esport símbol d’identitat valenciana (74,7%), però per baix de l’orxata (95%), de la paella (94,8%), de les bandes de música (80,9%) i de la barraca (79,3%). Les estadístiques també ens diuen que un 27% de les valencianes i valencians no coneix la pilota valenciana; i no sols això, un 23,9% més diu que té un coneixement molt baix, és a dir, la meitat dels habitants de la Comunitat Valenciana “desconeix, pràcticament, la pilota”. 

Són dades decebedores, veritat? Però jo vaig a quedar-me en la part positiva o esperançadora de l’estudi que on ens diu que a les escoles i instituts és on més es transmetre la pilota amb un 40,8% gràcies al programa de la Conselleria d’Educació “Pilota a l’Escola” (educació primària i secundària) seguit dels amics amb un 39,8%.

També em quede amb els valors associats a la pilota com els d’amistat, germanor, esforç, superació personal, noblesa i respecte. I sobretot, l’ús de la nostra llengua materna, on es dóna el cas curiós que la gent castellanoparlant està més predisposat a relacionar-se en valencià.

Al País Basc crec que passa el mateix.

 Un poc d’història de la pilota basca:

La pilota basca actual és un joc d’estil indirecte (a mà, cesta-punta, pala, xare, frontenis) en què dos o més jugadors competeixen llançant la pilota contra la paret d’un frontó.

Podem dir que l’actual pilota basca descendeix del “Jeu de Paume” (pilota en francès) però amb modificacions en les regles, canxes de joc i pilotes des del segle XIX. Les novetats del segle XIX introduïren unes pilotes més pesades, ràpides i botadores (goma industrial) fins el punt d’inventar-se la “saski” (cistella que és una mena de guant allargat amb l’extrem corbat), els guants de cuir,  la pala (raqueta sense cordatge i tota de fusta) o el “xare”( raqueta amb cordatge flonjo en forma de teranyina) per a no damnar-se les mans. Aleshores, el pes, diàmetre i material de les pilotes dependrà de la modalitat. Per exemple, a mà una pilota de vora 100 grams; a cistella, uns 125 gr.; a pala, entre 40 i 85 gr. depenent del tipus de pala.

La roba tradicional de tot pilotari ha sigut el pantaló llarg i la samarreta blanca amb una faixa roja o blava. Per a jugar a mà calen proteccions personalitzades que consisteixen en diverses capes de “tacos” amb esparadrap. Els “tacos” són una mena de goma que esmorteix el cop dur de la pilota (paregut al tessamoll valencià), però estan prohibides les planxes metàl·liques.

Al País Basc, abans, també es jugava a mà als carrers o places dels pobles, estil directe. A dia de hui, encara existeix l’estil directe (jugar encarats o enfront els equips separats per una ratlla imaginària a terra-laxoa-) en la Vall de Baztan.

El joc directe és la modalitat de “laxoa” al nord de Navarra on dos equips de 5 jugadors en una plaça ampla es llencen mútuament la pilota amb la mà neta (sense res) i la puntuació és compta per jocs (jocs de 5 en 5, guanya qui arriba a 40 punts. Cada joc es divideix en 4 quinzes : 15,30,40 i “joko”. Si igualen a 40, llavors baixen a iguals a 30) i ratlles i és descendent del “bote luzea” i que està relacionat amb la modalitat de llargues amb l’única diferència de què la pilota basca és més grossa i juguen amb guants.

Potser per ser la manera de jugar més tradicional s’hi ha mantingut la puntuació per jocs com la nostra pilota, però no sols en la manera de comptar que s’assemblen els dos jocs de pilota, ja que “el errebote” (rebot) podríem dir que és la modalitat basca de les llargues valencianes. Els jugadors es llencen la pilota d’una banda a l’altra de la plaça esperant que pegue dos bots abans que el contrari la torne o que ixca fors de les ratlles laterals després del primer bot per tal de marcar la “arraia” (ratlla). Aleshores, els dos equips intenten enviar la pilota el més lluny per fer més fàcil guanyar la “arraia” quan canvien de banda. Cada ratlla guanyada és un quinze, per tant, la ratlla es guanya en dos tongades, des del rest i des de la treta. També es poden fer quinzes directes si s’envia la pilota per sobre la ratlla de la treta o no es torna la pilota des del rest. La treta es fa botant la pilota sobre un tamborí que es troba en un dels límits del camp (ratlla de treta) i és llença per a què bote en el frontis, des del rest, poden tornar la pilota després del rebot a la paret o de volea. La pilota sempre és bona quan sols ha pegat un bot en terra o cap.

Un altra modalitat és el “pasaka” que també es juga amb la mà pelada (sense res, ni esparadrap) i compta per jocs, però es juga en un frontó amb una xarxa enmig i de 1,2 m. d’alt. El "pasaka" és paregut a la PILOTA GROSSA d'ací per les mesures de les pilotes, perquè es juga en trinquets xicotets i perquè els jugadors tenen que passar la pilota per dalt de la xarxa. Nosaltres en les mans i ells per mig de les cistelles buscant rebots o la punteria posant la pilota en el “xilo” (forat).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog