Moltes vegades no ens adonem conte del món on vivim. La tecnologia avança a ritmes de ciència ficció. El que hui és sembla normal, fa quatre dies arrere ni ho haguérem somiat. Anem a viatjar en el temps de l’absurd (o no) on la missatgeria dels whatsapp no existia. Era la missatgeria instantània dels coloms. No a la velocitat de hui en dia (immediatesa) però sí a uns 70 km. per hora i podien recórrer la distància en menys d’un dia. Els precursors de les comunicacions a grans distàncies....

 ...Raül “el trinqueter” havia programat un parell de partides de pilota per al diumenge de vesprada. Tots Sants. Les partides es jgaven al trinquet del poble dels coneguts amb el malnom de “fills de frare”. Parlem de Benissa (benissers). Una primera partida on feia debutar a quatre xicons per dalt corda. De roig (Yago i Damià) i de blau (Capellino i Josep). La segona partida era un mà a mà entre Santi (de roig) de Finestrat i Héctor(de blau) de La Vall de Laguar.  

Quan es va acabar la partida, “el trinqueter” va pujar carrer amunt fins el convent dels frares franciscans. Convent de més 400 anys tancat en forrellat perquè s’ha quedat sense frares. És un edifici molt sobri, de murs robusts amb una portalada a manera de retaule i el seu darrer guardià del convent al costat d’ella (Humilde Soria).

Allí l’esperava Saoret “de rixeu” amb el colom en la mà. Li van posar a la pota esquerre del colom (en la pota dreta porta l’anella) la següent nota  l’estrena dels xicons ha estat ben distreta i igualada fins el 40-40. Després els blaus han estat més certerets i han guanyat 60-40. El mà a mà s’ha decantat pel roig, 60-20. El trinquet estava ple respectant les normes sanitàries. Dia de Tots Sants. 2020”. El colom va alçar el vol per dalt de les teulades del poble de “fills de frare” i s’orientà cap el Cavall Verd. El seu destí era al poble de la Vall de Laguar, on els familiars que no havien pogut baixar a veure la partida, l’estaven esperant.

 “Per Tots Sants castanyes, capes i mocadors grans

 Culturalment es considera que l’hivern s’inicia 40 dies després del 22 de setembre (equinocci de tardor). És a dir, estem parlant de voltants del 1 de novembre. Es tanca l’any agrícola, arriba el fred i s’estrena la roba d’hivern encara que enguany hem vist la partida de pilota en màniga curta i a 27 graus.

La roda del cicle natural (calor/fred, llum/foscor) fa que una vegada passat el temps de les collites, siga hora de reflexionar sobre la temporalitat de la vida, la mort i la relació entre nosaltres i els nostres avantpassats (cultura de la mort). Estem en la festa més important de la tardor: dia de les ànimes (tornen a visitar la llar on han viscut i els donem castanyes i encenem espelmes o altres llums, interior d’una carabassa buida), de tots sants (toca visitar els cementeris i posar flors) i dels difunts (anar a 3 misses i resar). Costums lligades a la mort que es mouen entre la devoció (esperança de retrobar-se), el respecte (enyorança dels éssers estimats) i l’obscuritat de la mort (el misteri i  la por). Podem trobar els orígens d’aquesta festa en les celebracions celtes “samhain” en què es celebrava l’inici de l’any nou (1 de novembre). Eren dies on l’obscuritat entre la vida i la mort desapareixia i els esperits dels morts tornaven a la Terra (profecies, fogueres, aquelarres,....). A principis del segle VII el papa Bonifaci IV va cristianitzar la celebració “All-Hallows Eve” o “nit de Tots Sants”.

“Per Tots Sants, bellotes,, nesples i esclata-sangs” 

“Per Tots Sants, retira la camisola i posa’t el jaç

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog