Soc una persona amb peus de fang, de vista cansada i cervell bloquejat. Em passe tot el dia laboral davant d’una pantalla d’ordinador i sóc un, i mira que no volia, de cada tres pares enganxat a internet. Potser faig un ús excessiu de la tecnologia i, potser, no siga un bon exemple per als meus descendents. Tanque l’ordinador i deixe el telèfon mòbil  damunt la taula.

I ara, què puc fer?  Isc al balcó i mire al cel, ací està tota l'energia que necessitem en el nostre dia a dia. És nostra, és neta i és inesgotable.

Observar el paisatge? Caminar? Llegir? Buscar la mirada de la persona que tinc al costat? (estic sol)

Xe, xe, però quin destrellat de persona!

Ja ho tinc. I si vos conte un conte? Tot és començar. Cavaller(e)s, va de bo!

Laura “la pilotaire” porta el sarró penjat a l’esquena i camina per la senda verda que creua la partida de BeniCava i el masset del Rabosot. Després d’un llarg dia de treball, se’n torna cap el poble de Beniaida. De sobte, un objecte brillant l’enlluerna. Davant d’ella i damunt d’una pedra del marge, veu un objecte menut. S’acosta i comprova que és una moneda d’euro.

-Vaja, un euro. Me’l guardaré en la butxaca.

Quan arriba a la revolta de La Pebrella, veu que s’acosta el seu amic Miquel “el traginer” carregat de sàries o sàrries (cabàs de llata d’espart) a l’esquena.

-Bona vesprada Miquel. Com va?

-Cap a casa, que hui el dia ha sigut llarg. Però mira que m’he trobat en la Font de L’Abeurador. Miquel es trau de la butxaca una moneda d’euro i li la ensenye a Laura.

-Ohh, jo també me’n he trobat una!! Li contesta Laura.

-Saps què Miquel? Tu tens moltes sàries i jo porte el sarró ple de pilotes de drap. El compre un cabàs per 1€ i així quan arribe a casa pose dins totes les pilotes de drap que estic fent.

-Tracte fet! Pren el cabàs (sària).

Miquel mira als ulls a Laura i li diu a cau d’orella:

-Jo ara tinc 2 euros. Saps què ? Vull comprar-te una pilota de drap per poder jugar al Carreró del Rebot.

-Molt bé, val 1 €. Li contesta Laura.

Miquel li dóna un euro. I de colp i volta, els dos a l’hora, esclaten a riallades.

-Ha,ha,ha,... ara tornem a tindre un euro cadascú. Diuen els dos a l’uníson.

-Dona’m una altra sària (cabàs), pren l’euro. Li diu Laura a Miquel.

-D’acord, però tu dona’m una altra pilota de drap! Pren l’euro. Li va contestar Miquel.

I així estigueren una bona estona. Cabàs (sària) cap ací, pilota de drap cap allà. Euro per a Laura! Euro per a Miquel!

Quan ja no quedaven ni més sàries ni més pilotes de drap, Laura li diu a Miquel :

-Jo ara tinc totes les teues sàries i tu tens totes les meues pilotes de drap i encara tenim l’euro que ens trobat pel camí.

-Qui ho pot explicar? Jo no sóc capaç.

Baratem?