26, son anònims. Altres 37, son públics.

Dos grups de gent que fan pinya i lligams al voltant de l'amistat d'un amic que compleix anys i d'un esport de carrer que fa poble. Orgull de poble viu. 

Un grup, "els públics", pugen al bus conduit per una "estrella galàctica" (J.V.O.M., de malnom Màlia). 

*Permeteu-me un parèntesi. Sento, quin monument, en vida, el mereixes! Tu si que eres un crak! 54 anys i campió de segona a llargues amb l'equip d'Orba. Des d’ací enhorabona també al poble i club de pilota d'Orba*

Un autobús que ens porta al camí de l’Olimp esportiu perquè guanyen o perden, per a nosaltres, són els nostres herois. 

L'altre grup, "els anònims", estan baix una "haima" (carpa) blanca abraçant-se, ballant, aplaudint, menjant, bevent de l'elixir de l'amistat d'un amic que celebra 50 "tacos" (felicitats S.J. M.O., de malnom “panader”) i que la majoria d'ells, per moltes raons que no vénen al cas, fa temps que no poden gaudir d'una conversa, d'una intimitat, d'un gaudi al temps. Sí, el temps s'ha parat per a tots ells, les agulles del rellotge s'han fos (derretit) i no roden. Sols el sol i la lluna marquen les hores "dels anònims".

El grup "dels públics" arriba al seu destí (Relleu. Marina Baixa). Ni la xafogor, ni la humitat, ni les altes temperatures, ni l'hora intempestiva per jugar poden amb l'ambició i ganes de creure en la victòria.  No són els favorits, tot el contrari, però fins el darrer quinze lluiten, tot i sabent de les seues limitacions esportives. S'acaba la partida. Han perdut, però amb el cap ben alt. Enhorabona als campions!! (equip de Relleu).

Estem orgullosos de la derrota. Sí!! perquè no?  Sols dos equips poden jugar una final després d'una lliga de de 5 mesos. El trofeu està als peus dels artistes derrotats.  El carrer major ple de gom a gom, tots alçats i aplaudint als perdedors i guanyadors. 

En els temps que vivim d’immediatesa total de les coses, la fama i els resultats són moments efímers que  després quedaran escrits en els annals de la història esportiva.

Però, tant per a la gent del grup "dels anònims" com "dels públics", el que és impagable, inenarrable,  inesborrable i sempre tindran en el record són els moments viscuts. Eixe rellotge sense agulles.

Moltes gràcies a l’amistat (sentiment) i a la pilota (esport) per continuar existint i estant en la vida senzilla i sense ostentacions de la gent d’un poble viu.  

Si no esteu cansats de llegir, malgrat que totes i tots ja sabreu el resultat, passe a narrar-vos, minut i joc de la partida jugada el diumenge 7 de juliol qui li faig fer a un "homenot" que no va poder estar al carrer.

Duració de la partida de pilota a palma, 110 minuts.

16:11, els equips es fan la foto;  16:18, 0-0; 16:38, 1-1; 16:46, 2-1; 16:53, 3-1; 16:57, 3-2; 17:03, 3-3; 17:09, 4-3;

17:22, 5-3. 13 minuts d'un joc que pot marcar un abans i un després en la partida. Els blaus han tingut 4 ratlles guanyadores, dos vals i no han pogut igualar a 4.

17:34, 6-3. Ara ha durat 12 minuts el joc. Oportunitats per fer el joc pels blaus, però la pilota no els ha dit i l'equip roig s'ha crescut. És lesiona el punter blau Vicent, pilotada al canell (monyiqueta). Té que ser atès pels metges. Entra Damià.

17:47, 7-3. Un altre joc molt igualat de pujar i baixar. Dura deu minuts.

17:52, 8-3; 17:55, 9-3.

18:08, 10-3. S'ha acabat. 13 minuts ha durat el darrer joc. Resultat enganyós. Els blaus no han donat mai per perduda la partida. Orgull d'equip. Tots els jugadors són del poble. Orgull de poble viu.

Arriba el silenci al meu interior. Tanque els ulls, pare les orelles.

1) "grup públic": sentats a terra, dos xiquets, expliquen les vivències de la partida als seus pares;

2) "grup anònim": l’homenatjat alça la veu i pregunta : xicons, fem l'arranca(d)ora? .