Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor, bundancio, venancio, víctor, palmera,...De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat animant al nostre equip. Les finals hi ha que jugar-les com una partida més, és a dir, amb concentració, motivació, il·lusió i fent equip. Sabem que l'equip favorit és l'altre, sols ha perdut una partida en tota la lliga i juga a casa. Segurament el carrer estarà ple de gent, però anem a fer tanta força els "guareros" que, amb tot el respecte per a l'equip de Relleu i al seu treure Sergi (gran persona), el Carrer Major de Relleu serà un carrer ple de "guareros" parant, restant i guanyant ratlles. Els equips de segona de palma i el tercera de llargues han fet un gran campionat arribant a les semifinals. Enhorabona a tots i totes i que la pilota continue botant pels carrers dels pobles. No serem el titular de les notícies, però serem poble. Per cert, voleu saber el resultat de la partida? 10-1. Barbaritats de jugar. Treure, restar, super motivats i fent equip. Sempre així amb eixa actitud. Enhorabona en majúscules al Club de Pilota La Vall de Laguar.
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Comentaris