1) 18 d'agost.
Diuen i conten els majors que es pot viure sense rellotge quan u gaudeix del moment. La pilota de carrer no tè hora. No tè color. Tots junts, com un equip compartint taula, esparadrap, verdet, tisores i conversa. Germanor. U ajuda a lligar el guant a l,altre,són de l,equip contrari, però no hi ha cap problema. Tens falta d,ajuda? Ací estic jo, però desprès res. Quan estic al carrer vull guanyar amb sang i pelats, ratlles guanyades discutibles. Vull guanyar. Ho saps. S,acaba la partida. Enhorabona. Una abraçada. Has guanyat. Ens fem una? Pagues tu. Bon profit;
2) 19 d'agost
10-8 han guanyat els de samarreta roja contra el de color blau. 8 jugadors de Laguar que han fet gaudir als aficionats del poble, als forasters i als francesos (va per tu Renè Berenguer, cosí i fillol jugant). Partida igualada fins el 5-5. Els rojos han fet dos jocs seguits (7-5) per avançar-se en la partida, però els blaus han comtinuant lluitant. La partida ha guanyat mès emoció del que semblava. Quinzes i tretes precioses. Ratlla amunt i avall i el vell marxador afònic i demanant: ratlla o quinze? Coem diu la treta blava: amb eixes canelles on vas? El públic assistent s,han fet les mans calentes d,aplaudir les pilotades i les ganes dels jugadors. Hui no són anònims perquè gràcies a ells (i els altres jugadors de l,equip de laguar) gaudim de la pilota al carrer no soles en festes. Tot l,any.
Aaron, kike, josep miquel i robert pels rojos (campions de segona a palma.2016). De blau: Màlia,
Andrés, Juanjo, Juanje. Bones festes.
3) 20 d'@gost
10 a 7, a favor dels rojos (Murla). Els blaus (Laguar) han lluitat fins l,empat a set (3-3, 5-4, 5-7, 7-7). Ací s,han acabat les seues forces (què "llargues" s,han fet les festes del poble). Eixe ha estat el resultat de la partida de festes al poble de Fageca. Un home ens conta que ara el poble està "ambientat", però que quan arriba setembre no són més de 50 veïns. PARTIDA BONICA. Hui he portat a dos francesos per a què gaudiren de la pilota al carrer i del poble. Sentat al meu costat un holandès "guarero" (la seua filla juga a raspall). PILOTA globalitzada. Per cert, carrer empinat, extret al traure, ample al rest i amb olor a pa eixint per la boca del forn. És juga al carrer on està el mateix. Aleshores, bastant complicat de jugar per als forasters. Els majors del poble ens diuen que ells jugaven sempre a l,aire (perxa i llargues) perquè el carrer estava empedrat i amb rastells a les voreres. A mès a mès, tambè es fa difícil de fer el rest perquè el sol s,amaga en línia recta al carrer i "pega" de cara al jugador (encegat) i no veus la pilota fins que baixa. Fa quatre anys, al mateix carrer, m,acompanyava una parella molt estimada (pep i tere). Havíem anat a veure els nostres fills jugar (Héctor i josep miquel). Feia molta mès xafogor que hui i buscàvem l,ombra entre els portals de les cases. POBLEiPILOTA.
4) 24 d'@gost
Matar el temps. No ès res escatològic ni tampoc que agafem l,escopeta i comencem i tir i baldir. Tot el contrari, els valencians "matem" el temps fent el que a u li agrada. El Bl@nco anant ruixar la mosca blanca de les oliveres. Els amics anant a la Marjal de Pego amb un guia d,excepció: angel "el pollastrero'. El Màlia esmorzant amb la seua muller i el roberto (pare) fent aperitiu per al xiriguinto. I jo? Fotre, fàcil d,endevinar: marxant una partida de pilota al carrer junt al Paco de Laguar (@ra mig murlero) Paco amb majúscules. Ès fan les sis i el marxador oficial no apareix (manolet eixe pel de figa pot mès que la maroma de la pilota@∆✓). Anem al gra. Blaus i rojos. 150 € a la corda, ès un dir perquè nosaltres no l,emprem.
TOTS DE LAGUAR. Bo, un d,albaida i un de godella. Partida disputada, igualada fins i tot els mosquits que ens piquen les cames. Jordi, paquito, borja i juanje, 8 jocs. Ąaron, kike, josep miquel, robert, 10 jocs. 8 a 5 guanyaven els primers i la partida pareix decantada. Bones tretes, bons restos en un carrer extret. De colp i volta, remontada. Igualada a 8 i dos jocs decanten la partida. Final, el marxador afònic, els aficionats contents (d,albaida i tot. Grande Andrès) jugadors donant-se la mà (@lgun que altre "cabrejat: pessetes o euros,a qui li pica es rasca) i jo me,n vaig a casa quehuinotincganesdedespenjarpilotes
Bones festes.
Comentaris