-



Les  7 Universitats valencianes : Universitat d’Alacant, Universitat Cardenal Herrera-CEU, Universitat "Jaume I" de Castelló, Universitat Miguel Hernández d'Elx, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, organitzen i participen, a través dels Serveis d’Esports respectius, en el Campionat Autonòmic de l’Esport Universitari de la Comunitat Valenciana. (CADU).
El CADU s’organitza tant per a esports d’equip com per a esports individuals. Esports com : bàsquet, handbol, futbol, futbol sala, pàdel, tennis, voleibol, rugbi 7, pilota. La competició es desenvolupa en la modalitat de lliga a una volta, i una segona fase de play-off, que tenen lloc d'octubre a març quan es juguen les finals.
En l’esport de la pilota, tres güareros (Kike, Vicent i Josep Miquel si m’ho permeteu, mig albaidí), representant a la Universitat d’Alacant s’han proclamat subcampions davant jugadors professionals. En la modalitat de raspall han jugat  la final contra Brisca(Oliva) i Marrahí (Castelló de la Ribera/Vilanova de Castelló). En la modalitat d’escala i corda contra De la Vega(Almusssafes) i Adrià (de Murla). Enhorabona als participants. Per cert, en la modalitat de frontó, Sergi (d’Agost) ha quedat subcampió davant Julio (d’Alginet)
15 de març de 2018 

Baixava pel carrer amb el cabàs de llata penjat a l’esquena ple de bledes, penques, llimes i algun que altre llicsó, quan un xic es para davant de mi i em pregunta:
-Josep, no tenim marxador, ens pot tirar una maneta?
No vaig saber dir que no: Laguar-Benifallim.
Partida de 2ona.  a Palma.
Deixe el cabàs al portal d’una casa i comencem a cantar, a posar ratlles, mirar balcons, teulades i ratlles. El resultat final és enganyós perquè els blaus van tindre quatre jocs amb val i els rojos van saber capgirar-los. Molt bona impressió del jove "roc/roquet'.
Al final10-2 per als rojos.
 Mentre marxava, els més joves que saben fer 3 feines a l’hora: mirar, preguntar i llegir em deien que l’equip de primera estava perdent a Benasau. S’acaba la partida i els dos capitans es miren als ulls i a l’uníson es pregunten:
-voleu que ens barregem i juguem 3 jocs més? Fet.
Jo, agafe el cabàs i me’n vaig cap a casa.
Ah! per cert, l’equip de primera va remuntar la partida i també va guanyar: 5-10.
Algú i alguna es preguntarà : de què c. parla o escriu aquest home? 
PILOTA AL CARRER I VIURE EN UN POBLE!
5 de març de 2018

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació