dimarts, 7 de febrer de 2017


 A vegades, per no dir quasi sempre, els escrits que faig es presenten davant d’u sense “menjar-s’ho, ni beure-s’ho”. Ahir per la vesprada, ensopegue pel carrer, en un ex-jugador professional del raspall (ara juga per afició i germanor -els Sensio- : Roberto Albert Durà) i ens posem a parlar, com no de pilota : que si juga les semifinals contra Bèlgida, que si fa un fred que pela als trinquets en hivern, que si a Gata el xorret d’aigua que eixia de la dutxa estava “quasi” congelada (quan ell jugava, i em diu.... “fa....bo, ha plogut i nevat molt”...). Aquest matí, en la premsa, llig la notícia del premi en la categoria d’“esport” a un jove talent (Sacha Kruithof Perelló, pilotari del poble d’Orba) concedit i organitzat per un  grup editorial i una entitat bancària. El premi és un reconeixement a l’esforç emprenedor dels més joves. En aquest cas a un jove pilotari de llargues i campió mundial sub-19 d’”one wall” (frontó d’una paret). I acabe amb una fotografia meua davant d’un trinquet del segle XIX (1861) convertit en museu d’art contemporani. Eixe trinquet es troba en un racó del “jardí de les teuleres”. En eixe trinquet és jugava a “jeu de paume” i estava ple d’”enfants de la balle”. També al segle XIX (1830), un il·lustrat valencià, Francisco Amorós i Ondeano, va publicar un dels millors llibres de l’educació física “Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale” (pedagogia de Pestalozzi). No se molt de francés, però “paume” és pot traduir com el palmell o la palma de la mà amb la qual es colpeja la pilota; i també, com pilota o joc de pilota. Mireu que deia Amoròs “...pour jouer à longue paume (llargues) à la française ou à la valencienne, il faut de petites balles, légères ou lourdes selon le pays...et à la paume (pilota) on trouve le drap, la laine, le linge, la petite corde, le fil et la soie, tout y entre, tout peut servir...”.  Vinga ràpid!! agafeu el mòbil/tablet/ordinador i al traductor : copieu, pegueu i traduïu. 
18 de gener de 2017

és impotència i sang calenta, però necessite escriure algo sobre "una mort anunciada" o "entre todos la mataron y ella sóla se murió". Temps era temps, un 29 de gener de 2005, quan una boqueta nit i després de tancar la biblioteca al públic va continuar entrant gent a la mateixa.
Eren les 21 hores. No era gent que venia a tornar llibres, eren aficionats a la pilota valenciana i estàvem a punt de crear un nou club esportiu.
Ara, després de més de 12 anys de fer botar la pilota de vaqueta i de badana pels carrers i els trinquets, deixarà d’enganxar-se pels balcons i les finestres. Enguany no s’ha pogut fer cap equip per competir : ni en els campionats de la Federació, ni en els de la Mancomunitat, ni en els Jocs Escolars, ni farem el torneig de la Fira.
Les raons : moltes.
Tots tenim part de culpa : començat per nosaltres (club per estar en el núvol), continuant pels socis (desídia en l’activisme), pels polítics (falses promeses: totes incomplides), pels jugadors (sols voler jugar), pels aficionats (implicació). Sincerament em sap greu perquè el projecte és molt il·lusionant!!  sou gent molt vàlida!! gràcies a la pilota vos he conegut i sempre em tindreu ahí, clar que sí!!! sou molt grans!! sort en el que feu:  club de pilota albaida!!
6 de febrer de 2017