Vos adjunte una selecció (un per mes) dels diferents escrits o cròniques de partides que he fet en el facebookMireu al llarg del present any el que he escrit :
1.- maig
El marxa(d)or amb la seua veu de baríton canta “…val i lo altre,
gullona(d)es al cor i al fetge…”. Després de quasi dues hores i amb el luxe de
tindre una veu tan explossiva com la del nostre marxa(d)or (J.V.O.M.) concloïa
una partida ben bonica i aplaudida pel públic assistent que hi havia al carrer
del Trinquet. El resultat és enganyós, 10 a 5 a favor dels rojos front els blaus. La
vesprada començava igual que tot el pont del primer de maig més conegut com del
dia del treballador(?). Jo ja dubte si seguir anomenant-lo així, perquè amb un
decret”aso” ens han llevat la majoria de drets i no hem fet res tornant al
segle XIX (caciquisme). El menifotisme valencià al poder ( i la corrupció)!!.
Recollons estic perdent el fil, torne a la partida. A les sis de
la vesprada, buscant l’ombra i amb 29 graus de temperatura (la llengua del vent
de component sud ha sigut ben llarga = migjorn) començava una partida molt
igualada fins l’empat a 2 jocs. El cinqué 5 joc que durà 15 minuts de rellotge
caigué de part dels rojos. L’experiència d’un aficionat em diu “…el joc que
mana…”. En un plis-plas es posen 7
a 3. Els blaus reaccionen i fan dos jocs (7-5) i arriba
un altre joc de llarga durada que també cau de part del rojos (8-5). Ens quedem
sense pilotes (17 encalades) i sense aigua “…tots a la font a beure…” i aquesta
vegada no és per ressaca., si no per la xafogor de la vesprada. Toquen
les huit al campanar, tenim 26 graus i els rojos guanyen la primera partida de
la lliga de palma (1era categoria). Els germans fagequins (molt bona treta del
Juanje), el capblanc i “el xiquet d’Albaida” (o de Laguar, ara ja estic confòs
i no ho tinc clar) donen la mà a Jorge, Quico, Jordi i Xiripi (l’equip blau)
posdata: 1.-si teniu curiositat de les inicials del marxa(d)or us faig
una petita endevinalla : té 5+0, s’ha comprat un tractor i va en moto; 2.- la
imatge correspon a la primera rosa dels vents atribuïda a Cresques Abraham
(mallorquí jueu) i datat al voltant de 1375 (atles català). És la primera rosa
dels vents documentada de la història.
2.- juny
actitud i orgull són dues paraules que l’equip
de palma de segona (pilota) de Laguar té gravades i el diumenge ho van
demostrar. La partida prevista a les deu del matí començà amb un oratge un poc
rebolicat : núvols, ventet de tramuntana (la vespra, una forta tronada havia
deixat bancals de tarongers sense fulles i hortes “ametrallades”) i un gran
ambient al carrer del Trinquet del Poble Dalt. Dues aficions (Sella i Laguar)
que ompliren l’estret carrer. No era per a menys : es jugaven la tornada dels
quarts de finals del campionat de palma. En l’anada Sella,havia guanyat 10 a 4. Calia una remuntada
èpica : que feren menys de 4 jocs els “blaus”!! El marxa(d)or i “speaker”
anunciava la partida de rojos (els de
casa) contra blaus (els forasters). Primer joc i primer val per al blaus que no
poden fer i els rojos es posen 5 jocs per cap. Un equip “roig” molt jove (de
mitja 20 anys) que va saber temperar els
seus nervis i els del públic. Els “blaus” fan el 1 a 5, i tenen una altra vegada
val per fer el joc; però els rojos reaccionen molt bé amb dos tretes (Aaron)
espectaculars, dues restades que guanyen les ratlles del traure (Kike), un
parell de “parades i cabotades” (Josep Miquel) i una tornada inversemblant (Andrés)
feren que es posaren 7 a
2. La remuntada estava més a prop. Com l’oratge, la partida es fa un poc negra
i el marcador diu 8 a 3 per als rojos. Però la
tronada esperada no va arribar i amb dos jocs seguits dels “rojos” va esclatar la bogeria. Estem en
semifinals!!
Podria acabar amb més elogis per a l’equip : “una
pinya”, l’amistat, la sang freda, gaudir de l’esport i emocionar (com diuen els
de parla castellana) “a los viejos del lugar” (jo inclòs), però acabaré amb la
dita ...la pilota sempre li pinta al que més juga...
3.-juliol
no eixim en la premsa escrita, ni som notícia
esportiva en la ràdio, tampoc ens veuen en la tele, PERÒ, FEM SOROLL I OMPLIM
EL CARRER: SOM CAMPIONS AUTONÒMICS!!!!
L’autobús que arriba ompli el carrer
d’aficionats de la faixa roja. La moneda tria roig (com tot el diumenge en les
4 partides disputades) i el primer joc el fan els blaus (0-1). Reaccionen al
rest els rojos i es posen 4 per 2. La partida no baixa de nivell i es manté
l’avantatge dels rojos : 7-3 i 8-5. L’equip blau amb el seu treure allargant més
la pilota posa nerviosos als rojos i fan 3 jocs seguits per igualar la partida
(8-8). Quinzes molt disputats i emoció. Els blaus tenen val net pel fer el joc
però els rojos “s’encabriten” i reaccionen davant la desfeta que els venia.
Portem dues hores de rellotge (del campanar d’Agost). Els rojos guanyen la
final de 2ona. categoria en la modalitat de Palma (10-8).
El sol calfa la terra i l’ambient amb el seus
35 graus, el torn gira i gira, el terrisser col·loca el pilot de fang sobre el
planellet i la fa girar amb la falda mitjançant el peu dret. Una volta modelada
la peça sobre el torn, cal repassar-la per deixar-la fina. El forn morú té les
parets negres i es percep una calor intensa. Amb mitja tisora i mitja canya es
treballa el fang. No cal més, bé, sí : voler-lo i que t’agrade.
No hi ha res com el que es fa amb paciència i
amb les mans.
Com el nostre esport : LA
PILOTA i el trofeu que els lliuren als campions : LA BOTIJA.
Ens entra la fam i la sed i demanem el típic
de la zona : “las palayas” una “gaxeta” (cal dir tempura o arrebossat) casolana
de lluç fresc i com fa tanta “basca” (cal dir xafogor) ens recomanen una
“mentireta” (café licor amb granissat de llima). Ací no “cal dir res”: ens el bevem i prou.
Estem satisfets, després dels nervis, la tensió
i la xafogor; a més a més, hem aconseguit tres aficionats més al nostre esport
: una guarera, una alcoiana i un agullentí els quals, no sols han gaudit de la
victòria dels rojos, si no que també han aprés un poquet més a entendre el joc
de ratlles. ¡! ENHORABONA A TOTS I
TOTES!!
Comentaris