Passa al contingut principal
després de molt de temps sense escriure en el blog....uffff...seria molt llarg d'explicar els motius que han portat a a aquest silenci de lletres i paraules, he decidit tindre actualitzat el blog de pilota amb escrits fets en les xarxes socials. Els temps han fet que ara la pilota que mire vaja per l'aire i sols pegue un bot a terra i no siga raspada: de la modalitat del raspall de la comarca de la Vall d'Albaida a la modalitat de llargues i palma de la Marina Alta. Després de 10 anys de lluita, promeses i il·lusions amb el projecte del club i escola de pilota a Albaida he donat pas a la gent jove i nova generació de pilotaris. Jo he fet un pas arrere i sóc un simple aficionat que va a veure partides de pilota, sobretot, al carrer.
Vos adjunte una selecció (un per mes) dels diferents escrits o cròniques de partides que he fet en el facebookMireu al llarg del present any el que he escrit :
1.- maig


El marxa(d)or amb la seua veu de baríton canta “…val i lo altre, gullona(d)es al cor i al fetge…”. Després de quasi dues hores i amb el luxe de tindre una veu tan explossiva com la del nostre marxa(d)or (J.V.O.M.) concloïa una partida ben bonica i aplaudida pel públic assistent que hi havia al carrer del Trinquet. El resultat és enganyós, 10 a 5 a favor dels rojos front els blaus. La vesprada començava igual que tot el pont del primer de maig més conegut com del dia del treballador(?). Jo ja dubte si seguir anomenant-lo així, perquè amb un decret”aso” ens han llevat la majoria de drets i no hem fet res tornant al segle XIX (caciquisme). El menifotisme valencià al poder ( i la corrupció)!!. Recollons estic perdent el fil, torne a la partida. A les sis de la vesprada, buscant l’ombra i amb 29 graus de temperatura (la llengua del vent de component sud ha sigut ben llarga = migjorn) començava una partida molt igualada fins l’empat a 2 jocs. El cinqué 5 joc que durà 15 minuts de rellotge caigué de part dels rojos. L’experiència d’un aficionat em diu “…el joc que mana…”. En un plis-plas es posen 7 a 3. Els blaus reaccionen i fan dos jocs (7-5) i arriba un altre joc de llarga durada que també cau de part del rojos (8-5). Ens quedem sense pilotes (17 encalades) i sense aigua “…tots a la font a beure…” i aquesta vegada no és per ressaca., si no per la xafogor de la vesprada. Toquen les huit al campanar, tenim 26 graus i els rojos guanyen la primera partida de la lliga de palma (1era categoria). Els germans fagequins (molt bona treta del Juanje), el capblanc i “el xiquet d’Albaida” (o de Laguar, ara ja estic confòs i no ho tinc clar) donen la mà a Jorge, Quico, Jordi i Xiripi (l’equip blau)
posdata: 1.-si teniu curiositat de les inicials del marxa(d)or us faig una petita endevinalla : té 5+0, s’ha comprat un tractor i va en moto; 2.- la imatge correspon a la primera rosa dels vents atribuïda a Cresques Abraham (mallorquí jueu) i datat al voltant de 1375 (atles català). És la primera rosa dels vents documentada de la història.


 2.- juny

actitud i orgull són dues paraules que l’equip de palma de segona (pilota) de Laguar té gravades i el diumenge ho van demostrar. La partida prevista a les deu del matí començà amb un oratge un poc rebolicat : núvols, ventet de tramuntana (la vespra, una forta tronada havia deixat bancals de tarongers sense fulles i hortes “ametrallades”) i un gran ambient al carrer del Trinquet del Poble Dalt. Dues aficions (Sella i Laguar) que ompliren l’estret carrer. No era per a menys : es jugaven la tornada dels quarts de finals del campionat de palma. En l’anada Sella,havia guanyat 10 a 4. Calia una remuntada èpica : que feren menys de 4 jocs els “blaus”!! El marxa(d)or i “speaker” anunciava la partida de  rojos (els de casa) contra blaus (els forasters). Primer joc i primer val per al blaus que no poden fer i els rojos es posen 5 jocs per cap. Un equip “roig” molt jove (de mitja 20 anys) que va saber temperar els  seus nervis i els del públic. Els “blaus” fan el 1 a 5, i tenen una altra vegada val per fer el joc; però els rojos reaccionen molt bé amb dos tretes (Aaron) espectaculars, dues restades que guanyen les ratlles del traure (Kike), un parell de “parades i cabotades” (Josep Miquel) i una tornada inversemblant (Andrés) feren que es posaren 7 a 2. La remuntada estava més a prop. Com l’oratge, la partida es fa un poc negra i  el marcador diu 8 a 3 per als rojos. Però la tronada esperada no va arribar i amb dos jocs seguits dels “rojos” va esclatar la bogeria. Estem en semifinals!!

Podria acabar amb més elogis per a l’equip : “una pinya”, l’amistat, la sang freda, gaudir de l’esport i emocionar (com diuen els de parla castellana) “a los viejos del lugar” (jo inclòs), però acabaré amb la dita ...la pilota sempre li pinta al que més juga...


3.-juliol
no eixim en la premsa escrita, ni som notícia esportiva en la ràdio, tampoc ens veuen en la tele, PERÒ, FEM SOROLL I OMPLIM EL CARRER: SOM CAMPIONS AUTONÒMICS!!!!   
L’autobús que arriba ompli el carrer d’aficionats de la faixa roja. La moneda tria roig (com tot el diumenge en les 4 partides disputades) i el primer joc el fan els blaus (0-1). Reaccionen al rest els rojos i es posen 4 per 2. La partida no baixa de nivell i es manté l’avantatge dels rojos : 7-3 i 8-5. L’equip blau amb el seu treure allargant més la pilota posa nerviosos als rojos i fan 3 jocs seguits per igualar la partida (8-8). Quinzes molt disputats i emoció. Els blaus tenen val net pel fer el joc però els rojos “s’encabriten” i reaccionen davant la desfeta que els venia. Portem dues hores de rellotge (del campanar d’Agost). Els rojos guanyen la final de 2ona. categoria en la modalitat de Palma (10-8).
El sol calfa la terra i l’ambient amb el seus 35 graus, el torn gira i gira, el terrisser col·loca el pilot de fang sobre el planellet i la fa girar amb la falda mitjançant el peu dret. Una volta modelada la peça sobre el torn, cal repassar-la per deixar-la fina. El forn morú té les parets negres i es percep una calor intensa. Amb mitja tisora i mitja canya es treballa el fang. No cal més, bé, sí : voler-lo i que t’agrade.
No hi ha res com el que es fa amb paciència i amb les mans.
Com el nostre esport : LA PILOTA i el trofeu que els lliuren als campions : LA BOTIJA.
Ens entra la fam i la sed i demanem el típic de la zona : “las palayas” una “gaxeta” (cal dir tempura o arrebossat) casolana de lluç fresc i com fa tanta “basca” (cal dir xafogor) ens recomanen una “mentireta” (café licor amb granissat de llima). Ací no “cal dir res”:  ens el bevem i prou.
Estem satisfets, després dels nervis, la tensió i la xafogor; a més a més, hem aconseguit tres aficionats més al nostre esport : una guarera, una alcoiana i un agullentí els quals, no sols han gaudit de la victòria dels rojos, si no que també han aprés un poquet més a entendre el joc de ratlles. ¡! ENHORABONA  A TOTS I TOTES!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Toc-toc, toc-toc. Tot està a punt. Com alguns ja saben el passat cap de setmana, el club i l’escola de pilota del poble de La Vall de Laguar van fer la seua presentació al Centre Social de Fleix (Poble Mig).
L’escola de pilota municipal participa en les competicions dels Jocs Escolars organitzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Federació de Pilota Valenciana en totes les seues modalitats i tenen com a entrenadors Héctor i Jordi.

Els jocs esportius inclouen les modalitats de llargues, raspall, one wall, escala i corda, frontó i galotxa, Demà dimecres dia 13 de febrer, el MARQ (Museu Arqueològic) d’Alacant acollirà la presentació de les que seran la XXXV Lliga a Llargues i la XXVII Lliga de Palma. La present edició conta amb un total de 62 equips, 25 formacions en la lliga de llargues i 37 en la de palma. La lliga començarà el proper cap de setmana i s’allargarà fins el cap de setmana del 6 i 7 de juliol quan es disputen totes les finals al poble de …
Les claus de la pilota La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant. Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar. Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes. Els “NTTs” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el demà Els “NTTs…