són les 4 i mitja de la vesprada i el sol està ponent-se per darrere del Benicadell. El termòmetre sols marca 6 graus i el vent tramuntanat que bufa fa una sensació de 0 graus. Agafeu les flaçades i els guants. Malgrat estar cobert fa un fred que gela les idees, els dits dels peu i tenim que arrimar-mos uns a altres. El fred resta gent sols hi serem unes dos-centes de persones però els tabals, els crits d'ànims i els aplaudiments dels dos pobles fa que l'ambient es caldege en un plis-plas. Sorgeixen els 6 actors a l'escenari per representar una obra d'art efímera però que quedarà gravada en la ment i en el record de tots els presents. 3 actors van de blanc i els altres 3 de blau. Saluden al públic present i la moneda tirada a l'aire ix "cara". Els actors de blau agafen l'eina de treball i se'n van a començar la funció d'un espectacle inimaginable per als presents : emoció, igualtat, companyerisme, passió, dolor, tensió, nervis i un final apoteòsic. Tota una barreja de sentiments que exploten en alegria i abraços per als guanyadors de blau i de tristor i amargor per als perdedors, els de blanc. Si vos dic que després d'un hora tots acaben abraçats ja imagineu per on van les meues lletres d'aquesta crònica : estic parlant de la final de raspall disputada hui dissabte 4 de febrer al trinquet de Castelló de Rugat entre els equips de l'Alqueria d'Asnar, 25 i el d'Albaida, 30. Som campions!! gràcies a tots/es i enhorabona també a tots i totes
   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog