són les 4 i mitja de la vesprada i el sol està ponent-se per darrere del Benicadell. El termòmetre sols marca 6 graus i el vent tramuntanat que bufa fa una sensació de 0 graus. Agafeu les flaçades i els guants. Malgrat estar cobert fa un fred que gela les idees, els dits dels peu i tenim que arrimar-mos uns a altres. El fred resta gent sols hi serem unes dos-centes de persones però els tabals, els crits d'ànims i els aplaudiments dels dos pobles fa que l'ambient es caldege en un plis-plas. Sorgeixen els 6 actors a l'escenari per representar una obra d'art efímera però que quedarà gravada en la ment i en el record de tots els presents. 3 actors van de blanc i els altres 3 de blau. Saluden al públic present i la moneda tirada a l'aire ix "cara". Els actors de blau agafen l'eina de treball i se'n van a començar la funció d'un espectacle inimaginable per als presents : emoció, igualtat, companyerisme, passió, dolor, tensió, nervis i un final apoteòsic. Tota una barreja de sentiments que exploten en alegria i abraços per als guanyadors de blau i de tristor i amargor per als perdedors, els de blanc. Si vos dic que després d'un hora tots acaben abraçats ja imagineu per on van les meues lletres d'aquesta crònica : estic parlant de la final de raspall disputada hui dissabte 4 de febrer al trinquet de Castelló de Rugat entre els equips de l'Alqueria d'Asnar, 25 i el d'Albaida, 30. Som campions!! gràcies a tots/es i enhorabona també a tots i totes
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Comentaris