-
tant Gregori González com Víctor Agulló estan a punt d’acabar l’estudi al voltant dels esports tradicionals a la Vall d’Albaida : pilota, coloms, carrers a peus i de cavalls.
El passat divendres van vindre, tot dos, a Albaida a acabar de recopilar tota la informació possible de l’Arxiu Municipal d’Albaida que els havíem facilitat en anteriors visites. Són documents que apareixeran (si tenim sort i hi ha diners per a la seua publicació)referits a la bibliografia on es citen autos o processos criminals en els que directa o indirectament es fa referència a la pilota o jugadors de pilota d’Albaida i de la comarca, puix l’arxiu, en el seu temps on era un marquesat, conserva documentació dels pobles de la contornada. Del món dels coloms hem trobat moltes referències (competicions, concursos, pobles,etc.) als llibres del cronista oficial (Vicente Gil-Mascarell) entre els anys 1955-1982) i també (encara que menys, la pilota a Albaida estava a punt de deixar-se de jugar) de pilota. Però en l’arxiu municipal (AMA) tenim i conservem documentació més antiga a la qual aquests investigadors ven tindre accés. Així eixe divendres vam estar consultat els següents documents que parlen del “juego de pelota” :

AMA,històric,caixa any 1744/2. Autos criminals d’ofici contra Francesc Mico l’Apotecari, per les ferides produïdes a Josep Altabert major, ambdós de Carrícola. Resulta que estaven jugant una partida al carrer trinquet i s’encala la pilota i un deia que era val de trenta i l’altre joc. El curiòs era que jugava el fill del tal Altabert i ell estava mirant la partida i fent llata : 
OFICIS/TÈXTIL Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és usada per a fer soles d'espardenya, estores, etc.

AMA,històric, lligall any 1766. Intervenció de l’autoritat judicial a causa d’una baralla al carrer la Font per no voler seguint jugant un d’ells. L’altre agafa un pal i comença a bastonades perquè no volia pagar-li el que s’havien jugat (dos dies tancat a la presó del poble)

AMA,històric, lligall any 1753. Autos per raó d’una brega, on Josep Porta (alcalde) fa d’home bo, entre Vicent Lluch d’Asensio i un altre Lluch, tots de Benissoda. La baralla sorgeix perquè era la segona ratlla i no la primera la que es jugava i no estant d’acord li pega un mos en la galta.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació