Malaurament per a mi torne a estar postrat al llit de casa. Aquesta vegada perquè he tropessat dues vegades en la mateixa pedra : la del àcid úric (= la gota). Fa més de huit anys ho vaig passar ben dolorós i entre el trauma (calcificació al lligament deltoideo) i el reumatòleg (artritis psoriàsica compatible amb gotosa) hem vam traumatitzar arribar als quaranta. Però, escric per a parlat de pilota i no de salut, ha estat unes vacances de tres setmanes molt intenses (per supost al meu poble : La Vall de Laguar) amb festes incloses i tot. Enguany, per raons familiars he tocat moltes “pilotes” de tots els tamanys : de drap, de les que soles pesen 30 grams fetes amb cordell, drap i cosides per les mans dels meus besavis (tenen més de 50 anys: les pilotes) i amb les quals hem fet una petita demostració a la plaça del poble de malabarisme per parelles; de badana “va de bo” (fetes artesanalment a Agullent), per a jugar el campionat del Campanar (on no ho he fet malament : medalla i tot) i l’altre de Palma al carrer Trinquet (ací els veterans hem fet el que hem pogut i ens han deixat : cinc jocs); de vaqueta, partida de raspall (Poble Dalt contra Xàbia i escola de pilota de Laguar) al mateix carrer i les més grosses (les podeu veure en la foto) : de 15 i 30 quilograms. Sí!, no m’he equivocat en el pes, però si en què no són “pilotes”. Enguany he ajudat a sembrar, regar i collir en les hortes cassolanes del poble. Al meua poble tot és per a consum propi : tomaques, cebes, fesols, cogombres, albarginies, pebreres, carabasses i melons. Però en un bancal, on s’han mort els cirers, hem sembrat carabasses i melons “gegants”: - Una carabassa bovina que tenim exposada al restaurant “Venta del Collao” i que més endavant servirà de menjar per a un parell de porcs que estem criant a la partida de Garga; i, 5 melons que han servit de gaudi per els festers, bouers, pilotaris i menjadors de paelles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog