Aquestes lletres, mig real, mig imaginàries, són un petit homenatge al corredor popular : són les quatre del matí i no puc dormir. Potser que el timonet d’anit em desvetllara. Però, no, sincerament són els nervis i la tensió d’un repte que m’he proposat fer. Aquest repte sense menjar-se ni beure-s’ho està molt relacionada amb el joc de la pilota (podeu anomenar-la com vulgueu valenciana/alacantina/raspall/llargues/galotxa/escala i corda...) perquè els del meua poble m’han dit .....redéu que llarga las tirada......Sí!, anar corrent des del meu poble Carrícola a Benimaurell=Poble Dalt (La Vall de Laguar). Vull fer tres maratons i un poquet més en dos dies ( 66 + 66 quilòmetres d’anar i tornar). Perdoneu, no m’he presentat, sóc J.S.M., sí són inicials d’un corredor anònim que no viu de cap esport professional ni tampoc de la premsa esportiva. Pensant estava amb els ulls tancats quan sona el despertador, són les cinc de la matinada, m’alce i agafe les eines imprescindibles per al meu repte : un pantalonet, un samarreta, dues espardenyes, un barret amb llanterna, una motxilla amb alguna cosa de menjar i beure. Ah! i música per escoltar (un dels meus hobbies : bufar pels pobles amb el trombó i la banda musical de B.). Pensava estar a sols a l’hora d’eixir i de l’ajuntament apareix l’alcaldessa amb un llibre signat per fer lliurament d’ell al poble de rebuda. Em pose de camí,mai millor dit, cara el Beniatjar i tinguent el Benicadell d’acompanyament matinal. Quan ixen les primeres ullades del sol estic pujant el camí forestal que em durà cap Beniarrés i el seu pantà. Vaig amb pas segur i sense por de perdre’m perquè el cap de setmana anterior havíem marcat els creuaments amb fletxes de grafits el meu amic J.M., el meu fill J.M. i el meu cunyat A. Durant aquest tram el dia m’acompanya amb núvols i una temperatura bastant fresqueta. Vorejant el pantà tinc companys inesperats de viatge : una família de conills que juguen i boten. Al ritme calculat estic per darrere de Planes amb una vista del castell mai vista per mi, quan una fletxa groguenca m’indica que tinc que trencar cap l’esquerra buscant la carretera que em durà a la venda Margarida......(1)
”peu de nota : passeu a l’altre blog www.josepmoll.blogspot.com per seguir el fil de la narració....perdoneu però és una manera de promocionar-me en aquest mercat de negres”......