pilota des de la vall "blanca" i terres "morisques".
Albaida-La Vall de Laguar
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El frontó internacional recupera la versió més bàsica del joc indirecte: Una sola paret (6,10x4,90m) en la qual els jugadors han de fer rebotar la pilota. Dels límits esquerre i dret del frontó ixen arran de terra dos ratlles de 10,60m de llarg que marquen el terreny dins del qual pot botar la pilota per ser vàlida, aquesta és la canxa.També ha d'haver un espai lliure de com a mínim 1,80m d'ample, per què el jugador puga colpejar la pilota abans que pegue un segon bot fora del camp, aquesta zona s'anomena contracanxa.A 4,90m del frontó hi ha una ratlla marcada enterra, és la línia de falta. En la treta, el jugador ha de servir des d'abans d'aquesta ratlla, i la pilota ha de sobrepassar-la després de botar al frontó.A 10,60m del frontó hi ha una altra ratlla marcada enterra, la línia de fons, d'on la pilota no pot botar enllà.A diferència del frontó valencià i la pilota basca, no hi ha paret esquerra o al darrere. A més, la pilota que bote sobre les ratlles laterals és valida. I, sobretot, al frontó no hi ha cap ratlla (o xapa) per sobre de la qual haja de pegar la pilota.La pilota del frontó internacional és feta de goma o material sintètic, sense cap color establert, d'un diàmetre de 4,80cm i d'un pes de 65 grams. Al frontó internacional competeixen dos jugadors (1 contra 1) o quatre jugadors (per parelles, 2 contra 2) fins a guanyar dos sets, cadascun d'ells composat per 21 punts.(En cas d'empat a un set, se'n juga un tercer, en què fa la primera treta qui ha guanyat l'anterior)Els jugadors colpegen la pilota amb la mà per tal que aquesta rebote al frontó i caiga dintre de la canxa. Qui no siga capaç de tornar la pilota a bona comet falta, i, per tant, perd el punt, i passa a la treta el rival.Hom comet falta siSi el jugador colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la mà,Si la pilota no bota de primeres al frontó,Si la pilota (després de rebotar al frontó) pega un primer bot fora del terreny del joc,Si el jugador colpeja la pilota després d'un segon bot enterra.
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Entrades populars d'aquest blog
-
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit. Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Comentaris