a dos i dos ratlles

La solsida ha tombat un parell de pedres al bell mig del camí. Passa el 4x4, i ni cas. Passen un grup de senderistes, i ni cas. El gos s'arrima a menjar morella i jo aprofite per agafar les dues pedres i els 4 ripios i els arrime a la solsida del marge de pedra.   Esmorzant hem parlat del tema amb amics d'Ondara. Abandonament de terres, rutes de senderisme, neteja, senyalitzacions, preservació, manteniment, altruisme, etc. Conclusió: molts dels senderistes deixen ben poc als pobles. La majoria passen de llarg.  Mentre "ens Barallem" a vore qui paga el mosset fet, saludem a dos jubilats (un mecànic i un panader) que estan a la taula del costat.  Com ens coneixen, comencem una conversa de pilota . El més major ens diu a cau d'orella:  -"Vosaltres no ho sabeu, però jo de jovenet he jugat contra el rector del poble a la paret de l'abadia, al campanar i a la paret de l'església quan s'acabava la missa".  -En sèrio?  - "era un rector jove, nas...

El matí i la vesprada d'un diumenge de febrer.  Començaré per la vesprada.... Diumenge vesprada. Són les 3 de la vesprada i em faig el cafenet al bar " L'Hedrera " abans d'anar-me'n al.... Carrer Trinquet . Poble Dalt .  La Vall de Laguar front La Rectoria . L'equip de la Rectoria és el vigent campió de primera de palma, perxa i supercopa i imbatuts en l'actual campionat de primera de llargues que s'enfronta a l'equip local. 2 tretes totalment diferents en un carrer estret. 2 caràcters competitius. A recer meu tinc: a l'esquerre Jan, a la dreta Màlia. La foto me la guarde per a mi. Qui són?  Espere que molts, els conegueu; i pocs, dels què em lligeu, em pregunteu qui són: *2 traure de bragueta, llegendes de la pilota al carrer * Puntual com "l'hora anglesa", l'home bo de la Federació de Pilota fa la foto i tira la moneda a l'aire. La xapa cau roja. Treu l'equip local.  Va de bo!! 1-0 per als rojos; 2-2 als 15 mi...

Si no vaig errat i la memòria del meu cervell ha retés bé la informació i la recupera correctament (no tinc I.A.): una poetessa grega, 5 segles abans de Crist, escrivia en un papir:  "el més bonic és el que cadascú estima".  Bo, realment us estic contant una mitja veritat perquè  Safo, la poetessa, no ho escrivia en valencià, ho feia en grec. Al mateix temps que Safo, dia amunt, any avall, un escultor grec treballava en un fris en baix relleu de marbre, on representava a 6 figures de pilotaris en diferents postures de colps de pilota.  Per què us conte tot això? Perqué vaig a parlar de PILOTA.  Hui, puntuals, són les 9 i mitja del matí, és 1 de febrer de 2026,  i estic al carrer del Trinquet, "gelat com un poll" (tindre fred com eixos pollets de gallina que sempre tenen fred i busquen el calor per no morir-se), mirant la partida de llargues de primera.  M'he deixat als amics esmorzant. Jo tenia ganes de tornar a vore una partida al carrer i de saludar ...