dimarts, 22 de novembre de 2016

mut i a  la dacsa. Un home major em diu eixa frase feta i li faig cas. En el poble (dels meus pares), un modest club esportiu d’un esport catalogat com a minoritari (perquè no eixim en la televisió, erem més de 130 persones en el sopar) ha estat d’aniversari (30 anys). Eixe club, també li va retre reconeixement a un dels seus millors restadors de volea (Es dóna la volea quan la pilota arriba alta a l'abast del jugador sense haver botat abans.) Si voleu, podeu llegir...

Mentre 6 voluntariosos col·laboradors intentàvem acabar d’instal·lar una tela per evitar que les pilotes caigueren en una casa assolada que hi ha a meitat carrer, els xics i xiques de l’escola de pilota calfaven esperant que els digueren “va de bo”. Estaven més nerviosos del normal, perquè el carrer s’omplia de gent de tot arreu, no sols venien a veure’ls jugar a ells en la modalitat de raspall ( 20 a 15, guanyà l’equip del Roc, Jordi, Joan front Damià, Riki, Judith), també la partida de llargues de després (de roig: Màlia, Héctor, Josep, Juanjo; de blau, Jan, Santi, Kike, Juanje). Partida molt disputada (2-2, 4-3, 5-3, 6-4, 7-5, 7-7, 8-8) i entretinguda en el C/ del Trinquet. Carrer estret que no va impedir gaudir de grans traurers i  grans restades. Al ser una vesprada amb núvols (les carrasques i les penyes dificulten veure la pilota) i una partida molt renyida,decidiren fer un joc més. Guanyaren els rojos, 9 a 8.
Al nostre costat, davant la ratlla de la falta (on el treure de bragueta, l’ha de passar) es col·loquen 5 persones : Paco (el Genovés), Marcelino (el Pato), Pep (el Blanco), Paco (el de Laguar) i Pepe Luis (el Nadalet). Noms que per la gent que no siga amant d’aquest esport els diu ben poc o res. Fent comparances odioses amb un altre esport més conegut (el futbol) són els : Pelé (bo, per als més joves, Lionel o Cristiano), Di Stéfano (l’Iniesta), Claramunt (Albelda), David Villa o Silva.
Tenen mil una història, però em quede amb una ...3 anys abans de la creació del club de pilota, quan els 3 últims (Blanco, Paco, Nadalet) eren jugadors fitxats i pagats per altres clubs (Calp, Finestrat), els ofereixen fer un equip al seu poble junt un equip juvenil (Paco, Saoro, Xato, Àngel,...) sense cobrar res. Van dir que sí.
Per a la gent que estima la pilota : eixa vesprada, es va llançar la idea de parlar i fer saber a l’ajuntament, si eixa casa assolada es puguera aprofitar (amb els seus permisos i vist-i-plaus) com a casa-museu de la pilota (vestidors, museu i, com no, barreta de bar!!)
...
Què és un esport majoritari i minoritari? Un esport majoritari és un esport que té molts aficionats, seguidors i molts més esportistes que el practiquen, mentre que un esport minoritari és un esport poc conegut i amb molts menys seguidors i esportistes. Els practicants dels anomenats esports minoritaris es queixen del poc ressò en els mitjans,
Per què? pot ser perquè les televisions nacionals quan parlen d’esport, sols parlen de futbol “madrid o barça”, també pot ser per la publicitat (manca de patrocinadors), pel grup social que ho practica, per la dificultat de ser en equip o individual, o, pot ser, per què no tenim, els valencians, una televisió autonòmica.
És evident que un esport es fa popular si ix als diaris, a les ràdios i sobretot a la televisió.
Ahir, dimarts 20 de setembre, el periodista Alberto Soldado Hernandez publicava en el diari "Levante-EMV" en l’edició de paper i dins de la secció de “esports” un article de pilota. És en la pàgina 50 i tracta sobre un pilotari veterà en forma ( Jose Vicente Oliver Moll )
Treballe en un lloc on veig i em done conte que cada vegada es llig menys en paper. Escanege l’article i el faig arribar al pilotari i als grups de les xarxes socials que trobava els agradaria llegir l’article. També, amb tot el respecte del món, li envie un correu al periodista per a dir-li-ho i comentar-li que La Vall de Laguar, des de 1999, s’escriu sense “d” ni “t” (nom oficial)
Puix mireu, sols en 7 hores, entre “agrades i compartit”, 317 “persones” han llegit l’article.
M’alegre moltíssim pel pilotari, pel periodista i per la gent que estima aquest esport “minoritari” i encara LLIG
Cal que els clubs, esportistes, entrenadors, dirigents, empreses i aficionats dels esports minoritaris invertim part del nostre temps en donar a conèixer el que es fa i poder així sortir
....
entre pilotes mortes al Carrer de l’Església perquè li pega al marxador i pilotes parades perquè està en l’escala del trinquet “Salvador Sagols” hem tingut un cap de setmana amb els sentiments brollant (= a flor de piel) i on una familiar que viu en l’era que porta el seu cognom  i un amic que viu en el camp, però no en Castella, com diu Machado, si no baix del Cavall Verd diuen i/o m’aconsellen que escriga com parle perquè els costa molt entendre el meu llenguatge....
“...escrius massa enrevessat...”
uiii, disculpeu-me de nou, dec dir : complicat, embolicat?
....

Dissabte de vesprada al poble de Calp  es va fer públic i oficial la notícia que un pardalet em va dir a cau d'orella fa un parell de ...